Sobre el nom correcte de la mina de Can Llavor (Can Llebó / Can Llabó / Campllabó)

Frederic Varela Balcells (Terrassa)

 

De resultes d’uns canvis observats en la toponímia dels mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) tant de l’antiga casa de can Llavor com de la mina propera, ben coneguda pels col·leccionistes, he volgut investigar sobre l’origen del nom d’aquest mas.

Can Llavor és una masia, avui enrunada i gairebé coberta de vegetació, situada al sud del Serrat del Torn, al municipi de Susqueda. És una masia molt antiga, probablement de mitjan segle XVII. Pel que sembla, al llarg del temps el nom ha anat canviant en la seva grafia. En l’àmbit dels col·leccionistes i buscadors de minerals, s’ha escrit sovint com a can Llebó. Revisant els BOPG, podem veure com des de 1900 fins a 1959 el nom surt sempre com a can Llabó.

El mot Llabó, bé sia com a topònim o com a cognom, és molt inusual a Catalunya i, de fet, no n’hem trobat cap altra referència. Etimològicament podem suposar que deriva del mot llabó, amb el significat de llavor (sement), ja que així es troba en molts escrits antics abans de la normalització del català, i l’he trobat des de 1793 (segurament era usat molt abans) fins a 1895 en diversa documentació. Però no està clar que aquesta sigui l’etimologia. I alguns autors el consideren d’origen preromà (Escudero, 2005). Sí que era freqüent el mot Llabó a la zona del Vallespir, a l’antic comtat del Rosselló, on es troba tant com a topònim geogràfic (coma de Llabó, còrrec de Llabó) com a cognom, ja l’any 1656.

Podria ser, i només és una suposició personal, que el mas portés el nom del seu fundador o de la persona que conreava les terres on es va construir; potser algun emigrant de la Catalunya del Nord (la primera cita de la masia que he trobat és de 1708; més endavant en parlarem). No oblidem que als segles XVI i XVII Catalunya viu una veritable crisi demogràfica, que compensa amb l’arribada d’un gran nombre de persones de la Catalunya del Nord i d’Occitània, molts d’ells agricultors (Sales, 1989).

Modernament, i segurament en un afany no sempre reeixit d’escriure els topònims en un català normalitzat, can Llabó va passar a dir-se can Llavor; i així ho trobem escrit en la Memòria-Pla especial del catàleg de masies de l’Ajuntament de Susqueda de l’any 2011; i també d’aquesta manera era com apareixia a la cartografia dels mapes de l’ICGC fins fa molt poc.

Però resulta que en un parell de publicacions del BOE de 1988 i 1996, en l’anunci d’unes subhastes, parla d’uns terrenys de Sant Martí Sacalm (nucli de població de Susqueda i on hi ha l’ajuntament), i entre altres propietats de la zona trobem el Manso (mas) Noguer de Campllabó. Caldria pensar doncs que si aquest és el nom de la propietat usat en un document oficial, hauria de ser el nom vertader. Però per si encara quedés algun dubte, en un document conservat de la notaria de Rupit (Arxiu notarial de Vic) de l’any 1708 llegim el següent: Michael Noguer de Campllabó (Miquel Noguer de Campllabó) omnes agricole et prohomines dicte parochie Sancti Martini Sacalm.

Fent un exercici d’imaginació amb una visió retrospectiva, podríem pensar en uns terrenys inicialment coneguts com a Campllabó (els camps de Llabó?) on posteriorment un tal Noguer hi va construir un mas (el mas Noguer) conegut, per tant, com el mas Noguer de Campllabó, del qual sabem que n’era el propietari Miquel Noguer l’any 1708.

En tot cas, i amb referència al nom de la mina, que és el que ens interessa, creiem que el més correcte a falta de confirmar el nom oficial, és mina de Campllabó com a nom popular, tal com apareix actualment a la cartografia de l’ICGC.

Pel que fa al nom oficial i com es va publicar a Infominer (Clapés, 2015), jo també crec que la concessió que va treballar aquesta mina va ser “La Parrapa” núm. 591, registrada l’any 1895 per a explotar pirita de ferro.

Bibliografia

ESCUDERO, J.P.; CAILÀ, M. (2005): Història dels noms de Reiners: les arrels d’un poble del Vallespir. Treballs de l’Oficina d’Onomàstica, X, Institut d’Estudis Catalans, 241 pàg.

ESCUDERO, J.P.; CAILÀ, M. (2014): Els noms de Tellet. Treballs de l’Oficina d’Onomàstica, XXIV, Institut d’Estudis Catalans, pàg.152.

CLAPÉS, LL. (2015): “Can Llevor, serrat del Torn”. Infominer 63, pàg. 8-12. Grup Mineralògic Català.

SALES, L. (1989): “Els segles de la decadència” a Vilar, P. Història de Catalunya. Barcelona. Edicions 62. Vol IV, 514 pàg.

Bibliografia web