Taula d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA 2023.

Taula d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA 2023.

Jorgina Jordà

El passat dissabte 28 d’octubre es va celebrar al municipi de Gualba la cinquena edició de la taula d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA.

Com en anys anteriors, hi va haver participants d’arreu de Catalunya i, fins i tot, un parell d’expositors provinents de França, el que va fer que es pogués gaudir de molta varietat mineralògica.

A continuació, intentaré destacar els exemplars que em van cridar l’atenció, ja sigui per la seva qualitat estètica, raresa, mida o per ser mostres històriques d’aquestes que costa molt de veure.

De jaciments clàssics, com ara la pedrera “Berta”, es va poder gaudir d’exemplars de fluorita i atzurita amb bona coloració i mida. Mostres molt difícils d’aconseguir, si no és perquè algun dels companys més veterans en porten de tant en tant. També força mostres d’anapaïta provinents de Bellver de Cerdanya; quars ametista de Santa Coloma de Farners; celestina dels Esbornacs; calcioferrita del Turó de Montcada; silvita de les mines de potassa de Súria, que destacava per ser incolora i que en primera instància fàcilment es podia confondre amb halita si no es tastava; i, per últim, boniques mostres de diòpsid de Gualba en cristalls excepcionals de fins a un centímetre d’aresta.

Fluorita. Pedrera “Berta”.
Anapaïta. Bellver de Cerdanya.
Ametista. Santa Coloma de Farners.
Celestina. Els Esbornacs. Foto: Martí Rafel.
Silvita. Mines de potassa de Súria.

També es va notar que, un cop passada la pandèmia, aquest estiu molts companys han aprofitat les vacances per a sortir de recerca mineralògica, oferint minerals de diverses contrades. M’agradaria destacar algunes mostres d’espècies comunes però de localitats que, si més no per a mi, no eren conegudes: calcedònia molt fluorescent de Toledo; aragonita de Higuerón, Màlaga; calcita de la mina “Texeu”, Astúries; calcita de Carbonero El Mayor i calcita amb dolomita de la pedrera “Suertes”, Vegas de Matute, ambdues localitats de Segòvia. Per altra banda, destacar exemplars de gran qualitat i mida de localitats força conegudes, com ara cristalls de guix de Fuentes de Ebro; boniques fluorites de Berbes o bons exemplars de calcita de Camargo, Cantàbria.

Calcedònia fluorescent. Toledo.
Aragonita. Higuerón, Màlaga. Foto: Marti Rafel.
Calcita. Camargo, Cantàbria.

Els nostres companys francesos van portar unes boniques calcedònies polides amb molta varietat de coloracions provinents de L’Estérel, així com unes mostres de septària de barita, també polides, trobades a la zona de la Provença.

Calcedònia. L’Estérel, la Provença.
Septària de barita. La Provenza.

Com no podia ser d’altra manera, tampoc van faltar els micromuntatges, que cada vegada compten amb més adeptes. Hi havia molta varietat d’espècies rares: aiolosita, adranosita, bismutinita, cannizzarita i challacolloïta del cràter de La Fossa, Illa Vulcano, Itàlia. De França, autunita i torbernita de Chaméan, així com liebigita de Lodève i mostres de cianotriquita i cuprita, de Villecun. Gran varietat de mostres de localitats catalanes com ara la pedera “Berta” o la mina de Les Ferreres, Rocabruna. També es van veure minerals d’slag, com ara cuprita de la Farga de La Cambra, les Masies de Voltregà o mostres d’elyita i lanarkita de La Cruz, Jaén.

Foto: Martí Rafel.

Per a qui li agrada buscar entre tants minerals hi havia interessants exemplars d’harmotoma i brewsterita-Sr, extrets a la dècada dels seixanta, i provinents de la mina Whitesmith, Strontian, Escòcia: localitat tipus de la brewsterita.

Harmotoma. Mina Whitesmith, Strontian, Escòcia.
Brewsterita. Mina Whitesmith, Strontian, Escòcia. Foto: Rafael Marín.

També es va poder comptar amb tallers d’iniciació a la mineralogia, a càrrec del Grup Mineralògic Català, i que estaven dirigits a tots els visitants però, especialment, als més petits.

Cal destacar que es va poder fer donació d’alguns exemplars de minerals per al Museu de Minerals de Gualba, amb l’objectiu que, a poc a poc, es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.

Per acabar, per als qui van voler sumar-se, es va realitzar un dinar molt distès i agradable amb tot d’anècdotes i històries mineralògiques de sobretaula.

Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d’aquesta cinquena edició de MINERGUALBA i, en especial, a l’Ajuntament de Gualba, al Grup Mineralògic Català i al Fons Mineralògic de Catalunya per l’esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest, dels quals tots en podem gaudir.

– Autoria de les fotos on no s’indica l’autor: Màrius Asensi.

Deixa un comentari