Sortida a l’Alt Berguedà (II)  19 novembre 2023

Isabel Benet

El passat 19 de novembre, aquest cop sí, vam fer la sortida geològica a l’Alt Berguedà amb condicions meteorològiques òptimes. Aquesta era una sortida complementària de l’anterior que es va fer el mes de juny.

El dia va començar, com sempre, a l’àrea de servei de Cercs on, malgrat que feia un bon sol, el fred de primera hora del matí es deixava sentir i per això es va fer una breu introducció de l’objectiu de l’itinerari: l’observació de les restes del patrimoni miner que va deixar l’explotació del carbó (lignits) a l’Alt Berguedà.

Així, la primera parada la fem davant de la famosa central tèrmica de Cercs, allà on es cremava el carbó per a fer-ne electricitat. Mentre suportem un vent glaçat molt desagradable, explico que aquesta central es va inaugurar l’any 1971 per a substituir una d’anterior dels anys 30. Però la seva activitat desprenia diòxid de sofre que, combinat amb l’aigua de la pluja, es transformava en les temudes “pluges àcides”, molt perjudicials per al medi ambient. Les pressions dels ecologistes van fer que, a partir del 1985, també es cremés hulla d’importació (un carbó més “ecològic”); però tot plegat es va fer insostenible i la central va tancar portes l’any 2011.

També es va explicar que, prop de la central, encara es pot veure, enlairada damunt la carretera C-16, l’antiga residència de l’enginyer i fundador de l’empresa Carbones de Berga S.A., José Enrique de Olano, comte de Fígols. Per això a la mansió se la coneix com la Torre del Comte. Aquest personatge va modernitzar l’explotació del carbó en aquest sector, va fer instal·lar una petita central elèctrica per a il·luminar les galeries i va fer construir la colònia minera de Sant Corneli, on ara està el Museu de les Mines de Cercs.

Com que estem mig morts de fred, donem només una breu llambregada a les argiles i guixos de la fàcies Keuper (Triàsic), els materials més antics de l’Alt Berguedà i els responsables del moviment dels mantells de corriment del Pedraforca.

La segona parada la fem al Collet d’Aïna, indret on hi havia hagut l’estació inferior del telefèric de Vallcebre que portava el carbó procedent de les mines de Tumí i aquí el carregaven al tren que anava a Manresa i Barcelona. Aquest telefèric, per les dificultats en la seva construcció, la seva longitud (7 Km) i el desnivell que salvava (700 m) va ser un dels més espectaculars de l’Alt Berguedà. Malgrat que fou una obra dissenyada durant la Segona República, el traçat complet es va inaugurar l’any 1946 i va funcionar fins l’any 1962, moment en que el transport per carretera es va fer predominant.

El telefèric era d’un sol cable, suportat per torres de fusta construïdes sobre bases de ciment, i no necessitava cap motor per al seu funcionament ja que la gravetat s’encarregava de fer baixar les vagonetes plenes i fer pujar les vagonetes buides en un circuit circular sense aturador. L’única cosa que calia era tenir un bon sistema de frenada i unes gàbies plenes de pedres per a mantenir el cable ben tensat.

La tercera parada va ser per a observar la base de ciment on hi havia hagut l’anomenada “Estació d’angle de can Griera”; era una instal·lació amb rodes i vies que permetia al cable canviar de direcció 143º. Fetes aquestes observacions, marxem cap al Mirador del Pedraforca, parada obligada i sobretot avui que tenim una visió immillorable del Pedraforca retallat sobre un cel ben blau.

El primer que fem és la rigorosa fotogrup i després es fa un repàs de l’estructura tectònica del Pedraforca, i de tot l’Alt Berguedà en general, el qual és un amuntegament de tres mantells de corriment col·locats l’un damunt de l’altre per causa de l’acostament, i posterior col·lisió, de la placa Ibèrica contra la gran placa Eurasiàtica durant l’Orogènia Alpina.

També s’explica l’origen del carbó format al fons d’unes zones pantanoses costaneres envoltades d’exhuberant vegetació, ja que per aquella època (Cretaci final) la placa Ibèrica es trobava sobre el paral·lel 30º gaudint d’un clima tropical, igual com nosaltres que ara estem gaudint d’un sol i una temperatura molt agradables.

El temps passa volant i per això hem de sortir rabent cap a la propera parada prevista sota el coll de Pradell on, abans que s’explotessin els carbons en pedreres a cel obert, hi havia hagut una pila de mines de les quals encara queda el traçat d’un trenet miner (amb vagons i vagonetes) i la boca de la mina “Nova”. L’Associació Trens Miners Turístics, a base de voluntariat, vol posar en valor tot aquest ric patrimoni i per això s’estan duent a terme nombroses obres de restauració d’aquest espai.

Aquí s’explica que degut a la posició vertical de les capes de carbó, la seva explotació es feia pel sistema de “testeres”: galeries verticals subjectades amb barres de fusta per on els miners pujaven i baixaven.

També fem una paradeta a l’àrea de pícnic de Tumí per tal de contemplar l’estany de turqueses aigües i observar la sèrie sedimentària del “garumnià gris” on es poden veure, si les condicions de llum ho permeten, les grans petjades d’uns dinosaures sauròpodes anomenats Titanosaures.

Just abans de dinar, encara tenim temps d’anar fins l’espectacular Mirador de Vallcebre on les vagonetes del telefèric creuaven la serra de l’Empalomar mitjançant un parell de túnels excavats a la roca. A l’entrada del primer túnel un plafó ens informa que, després d’un paquet de gresos, es troba el cèlebre límit K-T (K de Kreide, que és “Cretaci” en alemany, i T de Terciari) moment en que tingué lloc la darrera gran extinció de fa uns 65 milions d’anys, diuen que degut a l’impacte d’un asteròide.

Finalment ens acostem al balcó abocat a la cubeta tectònica de Vallcebre on s’explica que, en realitat, tot l’Alt Berguedà és una immesa caixa d’ous degut a la interferència de dos sistemes de plecs de direccions ortogonals… la sorpresa de la concurrència és majúscula!

I per acabar aquesta intensa jornada de superbs paisatges i complexa geologia, fem el dinar de germanor al restaurant de Cal Borni on hi estem la mar de bé i molt ben atesos. Fins a la propera!

Autoria de les fotos: Prudenci Gatell, Ventu Amorós, Màrius Asensi, Isabel Benet, M. Rosa Bel, Montse Garcia, Josep Benito i Nair Urgarteche.