MINERALEXPO Barcelona-Sants, Novembre 2023

Jorgina Jordà

Entre els passats 10 i 12 de novembre es va celebrar la segona edició d’enguany de la MINERALEXPO Barcelona-Sants, la fira de minerals organitzada pel Grup Mineralògic Català i que sempre compta amb molt bona acollida per part de visitants i expositors.

Els assistents vam poder gaudir d’una gran diversitat de minerals de diferents qualitats i preus, amb la qual cosa tothom va sortir-ne satisfet.

Del que es va poder veure em van cridar l’atenció: mostres de fenaquita d’A Franqueira, Pontevedra, localitat molt més coneguda pels seus berils; galena octaèdrica de la pedrera de Bakio, Biscaia; unes boniques conicalcocites de Fiñana, Almeria; o una bonica mostra d’aragonita sobre dolomita d’Ojos Negros, Terol, que era novetat d’aquest any. També alguns minerals clàssics de bona una mida i de localitats actualment no accessibles com ara marcassita de Reocín, Cantàbria; beril de Pereña, Salamanca; o quars fumat de Cerro Muriano, Còrdova. La venda de col·leccions antigues també va permetre veure cassiterites de diverses localitats o les clàssiques mostres de vivianita de la corta “Brunita”, per exemple.

Com sempre, no van faltar minerals d’arreu del món: de l’Iran, andradita amb hedenbergita, de Gachin Salt, i mostres de granat amb andradita, dels Monts Belqueys. D’Afganistan, escapolita de la vall Kokcha; i del Kazakhstan, un exemplar de bornita molt ben cristal·litzat. També destacava un bon assortit de minerals de Namíbia: ortoclasa, beril (varietat aiguamarina) i boltwoodita, d’Erongo; a més d’unes bones mostres d’or amb shattuckita de Kaokoveld. També del continent africà, calcita cobaltífera amb kolwezita de la mina Mashamba, R.D. del Congo; o un exemplar de les sempre curioses tanzanites d’Arusha, Tanzània. D’altres indrets, destacar una mostra de quars amb terminació pinacoidal de la mina Poema, Bolívia; del Brasil, beril heliodor de Padre Pariso o una peça de titanita amb cristalls translúcids de molt bona mida; ametista d’un indret poc conegut com és Nyiri, Hongria, o una mostra de les clàssiques però no per això menys espectaculars esfalerites (varietat cleofana) de Madan, Bulgària, que tot i ser força grans, es veien ben translúcides amb una bona il·luminació.

Com a curiositat, destacar una mostra de gadolini (un metall del grup de les terres rares, de color blanc platejat, mal·leable i dúctil). La temperatura de Curie del gadolini és 292 K (18,85 °C) i el seu magnetisme depèn de la temperatura ambient. Per sobre d’aquesta temperatura és paramagnètic i per sota es comporta com a ferromagnètic. Aquest fet es podia comprovar a la fira mateixa, ja que al trobar-nos a més de 18 °C, la mostra era molt magnètica.

Una segona curiositat era una mostra de nòdul polimetàl·lic de manganès extret del fons de l’oceà Índic, a molta profunditat, per una expedició soviètica realitzada als anys seixanta.

De més a prop de casa, es van poder trobar minerals del Cap de Creus: beril, latzulita, cianita pseidomòrfica d’andalusita…, extrets abans dels anys vuitanta; fosfats del turó de Montcada, variscita, crandallita; fluorita de Gualba de Dalt; els clàssics minerals de la pedrera “Berta”; una molt bonica andradita de la mina del Socau i molts més.

Pel que fa als fòssils, bona varietat de mostres: ammonites, crustacis, decàpodes, equinoïdeus, peixos, mol·luscs… A destacar uns peixos de les illes Orkney, Escòcia, o una salamandra de Gracanica, Bòsnia Hercegovina.

Durant el transcurs de la fira es van realitzar una sèrie d’activitats paral·leles relacionades amb el món de la mineralogia, com ara tallers i conferències.

Només em resta donar les gràcies a tots els que m’han parlat dels minerals més destacats i ens han permès fotografiar-los. També vull agrair als companys del Grup Mineralògic Català per encarregar-se d’organitzar aquesta fira any rere any.