Sortida a Santa Creu d’Olorda (17-12-23)

Isabel Benet

Aquesta és la darrera sortida mensual d’enguany i com que els dies són molt curts s’ha escollit anar a l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, a l’extrem occidental de la serra de Collserola, un lloc que està molt a prop i que dona molt de sí. Així que cap a les 10 del matí ens hem començat a reunir els assistents a la gran plaça que hi ha davant de l’ermita de la Santa Creu, d’origen presumiblement preromànic però molt modificada al s.XVI.

Avui toca “viatjar” molt lluny en el temps, a l’època de la col·lisió dels dos grans continents: Lauràsia (situat al nord) i Gondwana (situat al sud), separats per un oceà anomenat oceà Reic, la unió dels quals va provocar l’aixecament de la serralada Herciniana i la formació del gran continent de Pangea ara fa uns 300 milions d’anys; tot això explicat sobre una taula de pícnic, amb retalls de paper com si fossin un trencaclosques i amb un fred que ens deixa ben garratibats… i encara sort que fa un bon sol!

Després de situar-nos en el difícil context tectònic d’una serralada ja desapareguda, anem a la propera Pedrera dels Ocells, on afloren unes pissarres negres del Silurià amb un alt contingut en matèria orgànica i sulfurs de ferro (pirita, marcassita) ja alterats a minerals secundaris tals com la jarosita, melanterita, goethita, siderita… També posem en marxa el comptador Geiger ja que en aquesta pedrera ,en determinats punts, s’han detectat quantitats rellevants d’urani a la pisarra i per això és un dels llocs més radiactius de Catalunya!

Com que la pedrera està a l’ombra i fa molt fred, ens traslladem ràpidament cap a la següent parada del dia: l’aflorament del plec. Aquí estem situats a les pedreres altes de l’antiga explotació i fabricació de ciment i, com estem a la cara sud sota el Puig d’Olorda, els sol ens escalfa i les explicacions no es fan tan dures.

Aquí ens delectem amb l’observació d’un gran paquet de calcàries i margues, anomenat Formació Olorda, del Devonià inferior, format fa uns 395 milions d’anys per la unió dels ions bicarbonat (2HCO3¯) i calci (Ca²⁺) que donen lloc carbonat de calci (CaCO3), que ésinsoluble i es diposita i consolida damunt la plataforma continental com qualsevol altra calcària.

Aquí, però, tot el conjunt està molt replegat i afectat per diverses escates encavalcants perquè tots aquests materials han participat activament a l’orogènia herciniana de finals del Paleozoic i de la qual en seguirem parlant en propers itineraris.

Com tenim temps i la temperatura és molt bona, ens posem a deambular per l’aflorament a la recerca d’alguna cosa interessant i, a fe que n’apareixen unes quantes: bonics cristalls de calcita, tiges de crinoideus, nòduls amb nuclis de minerals…

També des d’aquí podem observar algunes de les instal·lacions de la vella fàbrica de ciment Sanson, la qual va funcionar fins al 2006. Quan ja veiem que es fa una mica tard, reprenem el retorn a l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda on es donen les darreres explicacions sobre la geologia i la tectònica global de Pangea i, després de fer-nos la rigorosa fotogrup, donem per acabada aquesta densa jornada de geologia i companyonia, tot desitjant bones festes als qui ja no veurem fins l’any que ve.

Alguns encara vam acabar de gastar les energies que ens quedaven pujant al proper Puig d’Olorda (424 m), des d’on observem una bona vista malgrat que hi ha una mica de calitja. Fins a la propera!

Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Arnau Tort, Gemma Martínez, Màrius Asensi i Jorgina Jordà.