Ressenya mineralògica de la 5a Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica Mineral Camprodon-Rocabruna

Jorgina Jordà, Pedro Mingueza

Després de la magnífica crònica realitzada pel nostre company Joan Rosell, només queda per afegir un petit resum mineralògic de què vam poder gaudir.

El poder comptar amb participants provinents de França, Itàlia, Alemanya, d’altres províncies d’Espanya i, per descomptat, d’aficionats vinguts d’arreu de Catalunya, va fer que es pogués admirar una gran varietat de minerals.

Vam poder gaudir de minerals que s’han donat a conèixer, recentment, als darrers números de la revista del Grup Mineralògic Català “Mineralogistes de Catalunya”, com per exemple: cuprita, cianotriquita, plumbogummita¡ i osarizawaïta de la mina “San Miguel”, Ribes de Freser; cornwallita, mimetita, agardita i bariofarmacosiderita de la mina “Iris 18”, Escornalbou; anatasa, brookita, titanita, fluorapatita i clorita de Montanèro, Vielha e Mijaran; i d’algunes localitats menys conegudes com ara Arsèguel o l’embassament de Sallent. També es van poder veure exemplars de localitats clàssiques com la mina “Elvira”, de Bruguers, d’on hi havia fosfats no massa habituals com ara cacoxenita, fosfosiderita, strengita o collinsita. De la pedrera “Berta”, magnífics exemplars de cristalls esquelètics de galena i precioses esfalerites varietat cleòfana, de gran transparència. Entre els minerals de les nostres contrades, m’agradaria destacar uns bonics exemplars de wulfenita de la mina “Gato”, Tagamanent; anapaïta amb d’hidroxilapatita de Bellver de Cerdanya i material molt proper a Camprodon com ara, claraïta, theisita i alguna mostra de fehrita de la mina de les Ferreres, Rocabruna.

En l’àmbit peninsular podem destacar material de dues localitats de ‘slag’ que darrerament estan donant moltes alegries pel que respecte a novetats. De les escòries de la platja de Mazarrón, cal destacar bons exemplars d’espècies rares com penfieldita, laurionita, fosgenita o barstowita, ja que alguna d’elles representen la primera cita a Espanya. Altres escòries que van estar ben representades són les de La Cruz, a Linares, on s’estan identificant igualment espècies molt rares. D’aquest jaciment vam poder gaudir d’estètiques mostres de caledonita, spertiniïta o elyïta, entre d’altres.

Un altre jaciment del qual es va poder veure material nou ha estat la mina “El Feliz” o ‘Golosina’, a Almeria, d’on vam poder apreciar bons exemplars de zdenĕkita, spangolita o paratacamita. Cal destacar també unes precioses escorodites de Rodalquilar o uns bonics quarsos varietat herkimer de la mina “Elosua”, de Abanto, Biscaia, com a novetat interessant.

Cridaven l’atenció uns minerals de diverses localitats de les Illes Canàries: natrolita, analcima i uns curiosos granats de Fuerteventura, així com clinoptilolita-Ca de Gran Canària.

Tot això afegit a multitud de bons exemplars de localitats clàssiques com ara kenshuïta, corderoïta i cinabri de Xóvar, Castelló; sinquisita i anatasa d’Atios, Pontevedra; vanadinita i calderonita de Santa Marta, Badajoz; torbernita d’Andújar, Jaén; o peces de localitats molt conegudes de Múrcia com ara, La Celia, Pastrana, La Aljorra, Lorca o La Unión. També es van veure mostres de Toràs, Castelló; Lanzuela, Terol; de la mina “La Paloma”, Zarza La Mayor, Caceres; o cinabris amb boletes de mercuri d’Almadén, Ciudad Real.

Entre el material francès cal destacar minerals uranífers del ja clàssic jaciment de Riviéral, Lodève, on es van veure mostres d’un nou aflorament amb noves espècies com hidronovačekita o trögerita junt amb les que ja havíem vist en anteriors edicions com abernathyïta, heinrichita i sobretot metalodevita, de la que Riviéral és la seva localitat tipus. No van faltar exemplars de Salsigne, Carcassona, amb estètiques peces de calcofil·lita amb cianotriquita. Es va poder veure bon i abundant  material de les famoses escòries de Lapanouse, Aveyron, amb espècies com bazhenovita, melilita, fluorellestadita o esseneïta. També de la regió d’Aveyron es van poder apreciar interessants mostres de zeolites de Puech, Vermus. Tampoc van faltar interessants exemplars de Trimouns, Luzenac, cada vegada més difícils de trobar a les fires i taules d’intercanvi; o les cuprites de Le Moulinal, Tarn.

Pel que fa al material italià, cal destacar estètics micromuntatges del clàssic jaciment d’espècies de terres rares de Cuasso al Monte, Llombardia, d’on vam veure bonics cristalls de gadolinita, xenotima, esquinita o hingganita. De la mina de Brosso, Piemont, van haver-hi bons exemplars de canavesita i dypingita. Nombroses espècies de l’emblemàtic jaciment de Monte Somma, de les que podem citar guarinita (suposada mescla de hiortdahlita i wöhlerita), humita, paratacamita, tenorita o haüyna. No van faltar exemplars dels famosos jaciments de manganès i vanadi de Molinello i Gambatesa a la Ligúria, de les que podem citar interessants mostres de saneroïta, medaïta o tinzenita entre d’altres.

A banda d’exemplars de localitats d’origen dels participants, com no podia ser d’una altra manera, es van poder veure espècies minerals provinents de jaciments de totes les regions del món. Com es podia esperar, molts exemplars de jaciments clàssics europeus com la mina Clara, Alemanya; Lavrion, Grècia; Folgosinho, Portugal o Lengenbach, Suïssa. De més lluny també van destacar nombroses espècies provinents de jaciments tant emblemàtics com Aris, Namíbia; Mont Saint-Hilaire, Canadà; la península de Kola, Rússia; Nador, Khenifra, Bou Azzer, Marroc, així com de diversos jaciments noruecs, molts d’ells agafats pels mateixos participants en algun dels seus meravellosos viatges mineralògics.

Es van poder veure espècies realment rares entre les que mereix una menció especial la michalskiïta (batejada en honor a Steffen Michalski), i de la que el mateix Steffen va portar uns quants exemplars juntament amb un extens assortit d’espècies rares d’arreu del món. Entre elles podem citar interessants exemplars de jaciments alemanys com la pròpia michalskiïta de Ronneburg, Turíngia; mendigita i nöggerathita-(Y) de Mendig, Eifel; shumacherita de Schneeberg, Saxònia; bohuslavita de Saalfeld, Turíngia o dorrita de Nickenich, Eifel, entre moltes altres.

Com en la primera edició, un dels minerals estrella van ser les anatases. Se’n van poder veure de moltes localitats de diversos països. França: Massif de la Lauzière, Plan-du-Lac, Clavans le bas, Entre Deux Roches, La Lauzière, Pointe Gravelotte; Itàlia: Glacera del Triolet, Lappago, Vamlera, Cuasso al Monte, Varese, Llombardia, les pedreres de Beura, Piemont; Berceto, Emília-Romanya; Suïssa: Furka, Oberwald, Obergoms, Goms, Balmen, Bochtehorn, vall del Binn, Tubernalp, Cherbadung o Austria: Grieswies.

Per acabar, alguns minerals no citats i que ja formen part de la nostra col·lecció, com ara ettringita dels camps de manganès del Kalahari, Sud-àfrica; libethenita de la seva localitat tipus, Libethen, República d’Eslovàquia; veszelyita de Yunnan, Xina; cyrilovita de la península d’Eyre, Austràlia i potser els menys micros, ja que els veiem sense la lupa, anatasa i brookita de Balutxistan, Pakistan.

Només resta donar les gràcies a tots els participants i organitzadors que han fet possible aquesta V Trobada de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna, però en especial a Joan Rosell que ha estat, sens dubte l’alma mater d’aquest esdeveniment.

Fins a la propera!!!