Sortida a les mines de Can Magre (15/6/2024)

Prudenci Gatell

El passat dissabte 15 de juny es va fer una nova sortida del GMC, aquesta vegada a les mines de Can Magre, a Vidreres, comarca de la Selva. Feia força anys que no s’hi anava i valia la pena apropar-s’hi; i més si el guia era Xavier Rodríguez, gran coneixedor de la zona i coautor d’un magnífic article publicat a les nostres revistes Mineralogistes de Catalunya i Paragénesis del 2016.

Un dia xafogós, tot i que el sol no va lluir tota l’estona, per sort.  El punt de trobada era la urbanització de Can Carbonell, on vam deixar aparcats bona part dels cotxes per a repartir-nos en 4 cotxes dels més aptes per a enfilar pista muntanya amunt.  Calia limitar-ne el nombre per les dificultats d’aparcar un cop a lloc i, a més, el camí no era gens aconsellable per a segons quins cotxes.

Cal tenir present que les mines de Can Magre són un conjunt de 15 o 20 boques, la majoria de dimensions reduïdes, i que no revesteixen un excessiu interès mineralògicament parlant (des del punt de vista del col·leccionisme). És més efectiu remenar pels terregalls. Dit això, Xavier havia preparat una logística completíssima: taula i binocular per a poder apreciar bé el que s’hi troba: no endebades, Can Magre és conegut pels seus micros de piromorfita, cerussita i altres espècies.

Prèviament es va fer una completa explicació de la geologia del terreny, la seva evolució i la formació del jaciment. Va complementar-se aquesta dissertació amb una mica d’història minera de l’explotació i es va acabar amb un mostrari de la diversa paragènesi, amb tot de peces que s’havien trobat en anteriors incursions: cubs de fluorita, que allà es veu de color groc, habitualment; cerussita; barita; quars… i la inefable piromorfita, una magnífica mostra amb cristalls aciculars verds que no calia mirar amb el binocular.

Enllestida la xerrada tan sols es van afegir uns quant consells i orientacions per a saber què, com i on trobar les preuades peces. I ja ens vam disseminar per la pista, en una recerca a consciència pels terregalls. No ho semblava, però el sol, mig d’amagat, feia estralls i la calor tenallava. No obstant això, i amb certa facilitat, s’anaven trobant diferents minerals, alguns observables a ull nu, altres que requerien una anàlisi amb lupa i d’altres visibles exclusivament amb el binocular.  Qui més qui menys va obtenir mostres de fluorita, quars, cerussita… es podia observar també la galena, sovint degradada i ocupant cavitats prèvies de fluorita. Mostres vistoses però que a més facilitaven entendre la seva formació.

Ja cap al final d’aquella primera fase, va sortir un petit filonet de piromorfites que va provocar gran alegria entre els afortunats descobridors. Passaven les dotze i vam enfilar pista avall per a explorar un parell de boques i copsar la magnitud i dificultat de les labors. En una de les boques un petit grup va investigar més a fons, amb l’esperança reeixida de trobar més piromorfites.

Ja de tornada, i abans d’enfilar cap els cotxes, mentre es recollia taula i binocular, amb l’ull ja acostumat a la matriu que calia trencar, van sortir dues de les millors peces, doncs a banda de l’entapissat verd esperat, es van albirar petits cristalls grocs de wulfenita. Tot un èxit! Ara sí: era hora de retirada, no calia temptar més la sort i, a més, encara ens quedava una darrera parada.

A un voral de la pista, ja de baixada, es troba un petit aflorament de quiastolites. Aquí sí que no hi havia cap misteri: petites però atractives, amb la creu clàssica ben visible. Se’n van poder recollir mostres, fins i tot per a posar-les a les vitrines del local. La sortida arribava a la seva fi, almenys en la part mineralògica, i amb una satisfacció general per les peces trobades i els aprenentatges assolits.

Quedava la darrera fita: enfilar cap el cotxe i arribar al poble de Vidreres, on teníem reservat un menjador a Can Magí, on vam gaudir d’un magnífic dinar que va propiciar una sobretaula ben enriquidora, on es va parlar de minerals, sortides, afloraments, anècdotes i història del Grup. Amb la satisfacció de la feina ben feta, vàrem acomiadar-nos, donant per tancada la sortida.

Autoria de les fotos: Màrius Asensi, Josep Barnés, Xavier Benito, Josep Durán, Prudenci Gatell, Joan Rosell, J.A. Soldevilla.