Retalls de Geologia amb la Isabel: Itinerari geològic a Prat de Cadí

Isabel Benet

En l’anterior itinerari (setembre’23) pels peus de la muralla nord de la Serra del Cadí , en el qual vam fer una volta al Tossal del Quer des del Querforadat, baixant des del coll d’Oruga a llevant vam veure el coll de Pallers des d’on iniciarem un nou i interessant recorregut, d’uns 3,5 km i un desnivell de 350 m, que travessa indrets de gran bellesa paisatgística a la frontera entre les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

El punt d’inici d’aquest nou itinerari és el poble d’Estana al qual s’hi arriba, procedents de Martinet, per una estreta carretera que s’enfila pel vessant solell del Montsec de Béixec i del Serrat del Moster.

A l’estiu és obligatori deixar el cotxe en una esplanada just abans d’entrar al poble i accedir-hi a peu per un camí carreter. A tocar de l’església de Sant Climent tenim una cruïlla: a mà dreta comença el camí cap els Miradors del Pla de l’Àliga. Seguint recte, pel carrer que travessa el poble, és la direcció al coll de Pallers i Prat de Cadí.

El recorregut (opcional) dels Miradors del Pla de l’Àliga té una distància total d’uns 5 km i un desnivell d’uns 120 m i es dirigeix a un altiplà situat a l’extrem nord del Serra del Moster on s’hi han habilitat quatre miradors, un per cada punt cardinal. Si fem aquest recorregut, a la sortida del poble trobarem un aflorament d’unes calcàries de color daurat del Devonià (Era Primària o Paleozoic). Poc més enllà, però, ja tenim unes altres calcàries d’un color gris plom: són les calcàries del Triàsic (fàcies Muschelkalk) i això vol dir que hem travessat una falla: la mateixa que vam trobar poc abans d’arribar al coll d’Oruga en l’anterior itinerari.

Després d’una breu pujada, arribem a l’altiplà on un camí circular ens porta als quatre balcons des dels quals podrem veure, si el temps ho permet, tota la muralla del Cadí, el Pirineu fronterer amb Andorra i França i tota la fossa Cerdana, la qual s’estén als nostres peus d’est a oest. Pel camí van aflorant uns materials de color daurat amb fòssils marins: es tracta de les calcarenites del Cretaci superior (Maastrichtià).

 Aquests materials els trobem a mitja paret de la muralla del Cadí, però aquí els tenim a un nivell més baix per causa de la gran falla normal que hem travessat. Retornem a Estana pel mateix camí des d’on podem contemplar, a llevant, el Prat d’Aguiló i el Pas dels Gosolans, punt d’inici d’un proper itinerari per la muralla nord del Cadí.

Situats de nou a frec de l’església d’Estana, del s. XVII, travessem el poble encarats a la impressionant cara nord del Cadí i sortim per una pista de terra que finalitza al coll de Pallers, on comença el camí que s’enfila a Prat de Cadí. Des del coll veiem, a ponent, el poble del Querforadat als peus del Tossal del Quer.

A l’entrada del camí a Prat de Cadí, tenim un parell de plafons informatius, un d’ells de caràcter geològic i que ens anticipa el que veurem: les dacites del Carbonífer superior; les lutites, gresos i conglomerats del Carbonífer superior i Permià, els conglomerats de la base del Triàsic (ja de l’era Secundària); i el curiós origen de Prat de Cadí… Som-hi doncs!

Comencem a caminar per un corriol marcat en groc i blanc, corresponent al PR-C121, que planeja tot travessant uns prats. Aquí ja trobem unes roques molt alterades de color gris-verdós, d’aspecte massiu, i amb uns puntets blancs: es tracta de les dacites del Carbonífer superior (Estefanià). Es diu que aquests materials representen un dipòsit piroclàstic (o ignimbrita), això és, dipositat per un núvol roent després d’una violenta explosió. Aquest seria un dels primers episodis del vulcanisme en aquesta zona, comparable al que va tenir lloc al Mount St. Helens (EEUU) l’any 1980.

Un cop travessats els prats, el camí s’enfila de valent ja que el desnivell, de 350 metres, el farem quasi d’una sola tacada. Fins a mitja pujada anirem trepitjant les ignimbrites fins un punt on les roques canvien d’aspecte de manera brusca. A partir d’aquí trobarem capes alternades de lutites i gresos vermellosos que ressalten molt en el paisatge i fan que el camí sigui molt esglaonat perquè tot el conjunt cabussa fortament cap al sud També veiem algunes passades de conglomerats de còdols cantelluts (bretxes) ja que encara es poden trobar roques volcanoclàstiques.

Aquests materials es van dipositar durant el Permià (darrer període del Paleozoic) en un ambient subtropical àrid, amb alternança de pluges i sequeres. Per aquesta raó dominen els colors vermells degut a la presència d’òxids de ferro, tipus hematites, els quals indiquen que aquests sediments van passar molt temps a la intempèrie i per sobre del nivell freàtic.

Al coll de Reineres podem trobar altres capes amb coloracions verd-blavoses i que indiquen un grau d’oxidació intermedi, això és, que es trobaven dins un nivell freàtic que fluctuava per la qual cosa es van poder desenvolupar minerals com la clorita i la feugita (varietat de moscovita) que li donen aquesta vistosa tonalitat.

Des d’aquí i fins al Collet Roig van aflorant paquets de conglomerats, corresponents a canals fluvials, amb abundància de còdols carbonàtics procedents de l’erosió de paleosòls rics en calitx, això és, acumulacions de carbonat càlcic al voltant de les arrels de les plantes i que precipita per la transpiració d’aquestes.

Arribats al Collet Roig no calen explicacions sobre l’origen de la toponímia de l’indret: tot ell està excavat a les lutites vermelles de finals del Permià. A partir d’aquí el camí s’endinsa al bosc i planeja sota l’espessa vegetació. Poc abans d’arribar a Prat de Cadí, però, ja veiem que la naturalesa dels conglomerats que trobem ha canviat: ara quasi tots els còdols són de quars i estan molt arrodonits. Estem a la base del Triàsic, que és el primer període del Mesozoic (o Era Secundària), i aquests conglomerats formen part de l’anomenada fàcies Buntsandstein.

Després de creuar un torrentet, pel camí anem trobant grans blocs esparsos de naturalesa calcària i, just abans d’arribar a Prat de Cadí, el camí desemboca a una pista que haurem d’agafar a la dreta tot pujant suaument. Ens caldrà recordar aquest punt a la tornada ja que la pista baixa al coll de Llobateres.

L’arribada a Prat de Cadí és sobtada, un magnífic regal per a la vista i que mereix l’esforç realitzat. De cop ens trobem enmig d’un prat semicircular i davant les muralles d’una fortalesa que sembla inexpugnable i que van inspirar els versos de Jacint Verdaguer al poema Canigó (cant VI): Alta muralla d’un castell de titans és eixa serra…. Restem bocabadats una bona estona.

Per a accedir a Prat de Cadí hem hagut de creuar una barrera de grans blocs on hi trobem calcàries del Triàsic, del Cretaci i, fins hi tot, calcàries d’alveolines que afloren al capdamunt de la serra. Què és aquesta barrera que acabem de travessar?

Es tracta, ni més ni menys, que de la morena frontal d’una glacera que baixava, en aquesta zona, de les canals del Cristall i de l’Ordiguer durant el darrer màxim glacial (fa uns 40.000 anys). Durant el seu retrocés, aquesta glacera va anar deixant uns estanys (o aiguamolls) que es van anar reblint poc a poc amb sediments lacustres molt fèrtils i per això es va deixar el prat sense arbres per a les pastures. Aquesta glacera va desaparèixer del tot ara fa uns 10.000 anys.

Anem pel camí marcat en groc i blanc fins a la font del Pi, d’aigua no gaire abundosa però molt fresca, la qual neix al peu del cingle segurament pel contacte entre les calcàries, que formen el cos de la serra i la seva base argilosa impermeable.

El camí marcat continua acostant-se a les parets i puja a la carena per la vertiginosa Canal del Cristall en un recorregut no apte per a qualsevol (es recomana dur casc). Des del capdamunt d’aquesta canal, però, es veu perfectament la morfologia com de cràter de Prat de Cadí.

Nosaltres ja hem fet prou per avui, així que aquí posem punt i final a aquest itinerari i tornem al coll de Pallers i a Estana pel mateix camí d’anada mentre el cel es va tapant poc a poc, anunci de les tempestes que esclataran per la tarda….