Ressenya de Minergualba 2024

Jorgina Jordà

 

El passat dissabte 21 de setembre es va celebrar la 6a. edició de la fira MINERGUALBA a la Pista Poliesportiva 1 d’Octubre, un espai molt ampli on vam estar molt còmodes, tot i la pluja que va caure en alguns moments.

A més de la bona representació de moltes localitats catalanes, hi va haver un company de França que portava per intercanviar minerals de localitats franceses menys conegudes, fet que li va donar una nota de color a la jornada. Una de les coses que més m’agrada d’aquesta fira és la possibilitat de tornar a veure exemplars antics de localitats a les que avui dia és molt difícils d’accedir o que, fins i tot, ja no existeixen, com ara fluorita de la pedrera Berta, calcita de Gualba d’una gran mida (que ja no vaig arribar a temps de fotografiar), calcedònia de Montjuïc (Barcelona), ametista de la pedrera de Can Súria (Maçanet de la Selva) o fluorita de Sant Marçal.

També hi havia quarsos i microclines de la pedrera Massabé (Sils), exemplars d’anapaïta de Bellver de Cerdanya o barita i òpal de Caldes de Malavella. A més, em van cridar l’atenció uns guixos d’Aitana i Sant Hipòlit de Voltregà, molt poc vistos, i unes calcites de Roda de Ter i Vespella.

Es va fer notar una bona representació de minerals de fora de Catalunya, com ara torbernita de la mina “El Berrocal” (Toledo), piromorfita de la mina “La Montañesa” (Madrid), smithsonita de la mina “El Hozarco” (Cantàbria), wolframita de Barruecopardo (Salamanca), cinabri amb dolomita d’Almadenejos (Ciudad Real), analcima de Baños de Gilico (Múrcia) o curioses mostres de tirolita, dolomita i crisocol·la de la mina “Delfina” (Astúries), així com quars de Serrabal (A Corunya).

I, és clar, cristalls de guix de Fuentes de Ebro, boniques fluorites de Berbes i bons exemplars de barita de La Unión i la mina “Nieves” (Cantàbria). En l’àmbit internacional, també hi havia molts minerals del Marroc (vanadinita, malaquita, atzurita, fluorita, quars, calcita, piromorfita, etc.).

Cal dir que gràcies a algun expositor que portava binocular, vam poder contemplar millor els micromuntatges que amb la lupa de mà. Com en l’última edició de la fira, hi havia molta varietat d’espècies rares: aiolosita, adranosita, bismutinita, cannizzarita i challacolloïta del cràter de La Fossa, illa de Vulcano (Itàlia). També es podien veure autunita i torbernita de Chaméan, així com liebigita de Lodève i mostres de cianotriquita i cuprita de Villecun (França).

Entre les mostres de localitats catalanes, destacaven exemplars d’anatasa, titanita i apatita de Vielha; monazita de Llavorsí; rútil, epidota, prehnita, titanita i diòpsid del Pont de Suert; anatasa i zircó d’Arsèguel; i sulfurs i carbonats de la pedrera Berta. També hi havia mostres de les mines de Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon) entre moltes altres.

Si sabies cercar entre tanta varietat, hi havia minerals força interessants, com estroncioaragonita de la Toscana (Itàlia); tetraferriflogopita i piroclor, totes dues d’Angola; o roscoelita de la mina “Eureka”, més propera, de la Torre de Cabdella.

Per últim, em va cridar l’atenció trobar halita de diferents localitats: Cardona, La Rioja, Polònia, i silvina de Cardona, aquesta última ja menys freqüent.

Es va comptar amb tallers d’iniciació a la mineralogia, coordinats pel Grup Mineralògic Català, dirigits a tots els visitants, especialment als més petits. Com cada any, es va poder fer donació d’alguns exemplars per al Museu de Minerals de Gualba.

Per acabar, per a qui va voler sumar-se, es va realitzar un dinar molt distès i agradable, ple d’anècdotes i històries mineralògiques de sobretaula.

Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d’aquesta sisena edició de MINERGUALBA, i, en especial, a l’Ajuntament de Gualba i al Grup Mineralògic Català, per l’esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest, del qual tots en podem gaudir.

Totes les fotos són de l’autora d’aquesta crònica excepte aquelles on ja s’indica l’autor.