Sortida a la pedrera de “Sant Corneli” (28/9/2024)

Jorgina Jordà

Una vegada més, hem visitat la pedrera de “Sant Corneli”, també coneguda com de Can Savoia (o Can Saboia), adscrita al municipi de Fogars de la Selva, tot i que una petita part pertany al de Tordera.

Aquesta ha tornat a ser una sortida organitzada conjuntament amb els companys de l’Association Vallespirienne de Minéralogie et de Paleontologie d’Amélie-les-Bains. Una vegada arribats tots els assistents i repartides les corresponents salutacions, ens hem dirigit a la pedrera i, després d’una bonica passejada amb bones vistes, hem iniciat la recerca de minerals.

Només arribar ja hem pogut comprovar que, tot i fer menys d’un any de la nostra anterior visita, la pedrera estava molt canviada i hi havia hagut molt de moviment de material, cosa que ha facilitat que trobéssim forces minerals.

Ben ràpidament han començat a sortir les espècies més característiques de la zona, que es troben a l’interior de vacuoles dins del basalt. Unes de les més comuns és la phillipsita, que a Can Savoia apareix molt ben cristal·litzada i és fàcil de distingir amb la lupa. També la mesolita i la natrolita, molt més difícils de classificar a ull nu. A més de les espècies citades, a les vacuoles també apareixen bonics agregats radials d’aragonita, així com minerals d’origen magmàtic com l’olivina, que pot trobar-se en cristalls i agrupacions de bona mida.

Com en la nostra anterior visita, van sorgir molts dubtes amb les troballes, ja que, com he comentat, alguns dels minerals trobats no són fàcils de classificar sense anàlisi. De ben segur que la pedrera de Can Savoia seria un indret interessant per a estudiar més a fons.

A més de trobar bones mostres, tothom ha gaudit veient “in situ” l’espectacular aflorament de colades basàltiques en disposició columnar que afloren a la pedrera, la qual és també un mirador privilegiat ja que hi podem observar la falla per on passa la Tordera en el seu camí fins al mar.

A les dues vam donar la sortida per acabada i vam acomiadar-nos dels nostres companys francesos. Tanmateix, els que encara teníem energia, vam enfilar cap a l’Ermita de Sant Maurici i castell de Malavella, on vam poder admirar un aflorament de columnes basàltiques tan o més espectacular que el de Sant Corneli. Això sí, malauradament, les seves cavitats no presenten mineralitzacions ni de zeolites ni de carbonats.

En aquest indret tan bonic vam poder fer un petit mos gràcies a la nostra companya Assumpció, que va portar cafè, llet i coques casolanes boníssimes.

Només em resta agrair al propietari de la pedrera, el Sr. Josep Camps, permetre’ns realitzar aquesta sortida, ja que aquesta es troba en explotació i està totalment prohibit accedir-hi sense autorització prèvia. També a Josep Barnés i la seva esposa Assumpció per fer de guia i obsequiar-nos amb el fantàstic berenar a Sant Maurici.

Fotos: Josep Barnés, Miguel Guerrero, Gemma Martínez, Luis Méndez, Carlos Ángel Solano i Miquel Soldevila.