MINERALEXPO Barcelona-Sants, Octubre 2024

Jorgina Jordà

Del dia 11 al 13 d’octubre s’ha celebrat una nova edició de la fira de tardor MineralExpo Sants, amb un gran èxit de visitants.

Com sempre, es va poder gaudir d’una gran varietat de minerals de totes les mides i per a totes les butxaques, així que era difícil que algú marxés a casa sense la seva mostra. Cal dir que enguany potser no hi havia moltes novetats, encara que sí n’hi havia alguna, sobretot en l’àmbit català. Però el que sí que es podien trobar de nou són minerals de col·leccions emblemàtiques com la de duplicats de Joaquim Folch o la de Joan Viñals, adquirides fa anys per col·leccionistes que ara les han tornades a posar a la venda.

Unes de les mostres que més em van agradar i que eren novetat, van les andalusites de Coms de Jan, Ransol (Andorra) així com els exemplars de granat i axinita-(Fe) de l’Estany de Mainera, Llessuí. A més de gaudir de clàssics, com mostres de fluorita i calcita de la pedrera Berta, variscita del Turó de Montcada, microclina i quars ametista de Massabé (Sils), o emblemàtiques galenes, amb força anys, de la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet).

Cal remarcar que hi havia exemplars de quasi arreu del món, com ara el Brasil, on cal destacar boniques mostres de beril, moscovita, topazi i turmalina de Minas Gerais o ludlamita de São Gabriel de Cochira. Del Perú, bons exemplars de perovskita, hutchinsonita, clinoatacamita i fluorita amb geocronita o pirita. De l’Argentina, microclina i quars ametista; de Bolívia, vivianita, les ja clàssiques cassiterites i una estalactita d’escorodita molt especial. També mostres de Namíbia, com ara beril amb schorl d’Erongo o dioptasa de Tsumeb. De dioptasa també se’n van poder veure d’antigues, obtingudes als anys 70 a Mindouli, República del Congo, així com una bonica  piromorfita de Kipushi, República Democràtica del Congo. Per últim, destacar algunes escapolites d’un intens color violeta de Afganistan així com exemplars de fluorita rosa del districte de Nagar, Pakistan.

Hi havia material abundant i força variat del Marroc com, per exemple, atzurita d’Aouli o barita amb una bonica tonalitat blava d’una localitat nova:Talcint.

Dels països europeus, destacaven mostres de galena de la mina Gjudurska, Zlatograd, Bulgària; piromorfites franceses de Schletzenbourg i Les Fargues; o boniques adulàries amb clorita de Krimmlertal, Àustria.

Hi havia una molt bona representació de minerals de la Península Ibèrica. Com sempre, gran quantitat de fluorites i calcites d’Astúries: de la cantera “Llamas”, la mina “Emilio” o La Collada, entre moltes altres localitats. Del nord, destacar també una calcita rosa i pirita amb molt bon color de Villabona, scheelita de Boal, coure de la corta “Boinás”; torbernita de Vimianzo o anatasa de Peña Trevinca. Del sud i centre peninsular, es van poder veure mostres de sulfats molt ben conservats des dels anys noranta del Pozo ‘Alfredo’, Riotinto, Huelva, com ara voltaïta, romboclasa, calcantita o szomolnokita. Aragonita de gran mida de Los Molinillos, Minglanilla, o magnesita, dolomita i quars de la mina “San Pablo”, Sierra del Tablado, Borodia (Soria), que era una novetat. Com a curiositat, hi havia una piromorfita d’una localitat que no coneixia, la mina “Morilla”, Campillo de Salvatierra (Salamanca), i una torbernita de la mina “Justo y Pastor”, Otero de Herreros (Segovia), localitat ja desapareguda.

No van faltar tampoc mostres per als amants dels minerals rars o de localitats tipus: stokesita amb quars i cassiterita de la prefectura de Gifu (Japó); esquizolita amb narsarsukita (un silicat de sodi, titani i ferro) de Sweet Grass Hills, Montana, EUA;  trona del llac Owens, Califòrnia, EUA; tugtupita, un rar aluminosilicat de sodi amb anions de clorur que té la propietat de la tenebrescència (és a dir, de canviar de color quan s’exposa a la llum solar, i que el procés s’inverteixi quan canvia aquesta llum), de Ilímaussaq, Groenlàndia; o balangeroïta de la seva localitat tipus, mina San Vitore, Balangero, Itàlia.

Hi havia també molts minerals fluorescents, com òpal de Los Lobos, Cuevas de Almanzora o exemplars de cianita de Minas Gerais, Brasil, entre d’altres.

També hi havia micromuntatges, amb molt per a escollir, com ara francevillita de Packerton Junction, Pennsilvània, EUA; fehrita de la mina de Les Ferreres, Rocabruna; arsentsumebita de la mina “La Estrella”, Pardos, Guadalajara; calcosina de la mina “Túneles de los Moros”, Jubera; rodalquilarita del filó 340 de Rodalquilar; wulfenita d’Albuñuelas; i excepcionals mostres de donharrisita de la mina “El Entredicho”, Almadenejos, que van durar molt poc temps.

Durant el transcurs de la fira es van realitzar diverses activitats paral·leles relacionades amb el món de la mineralogia, com ara tallers i conferències.

Només em queda donar les gràcies a tots els que m’han parlat dels minerals més destacats i ens han permès fotografiar-los. També vull agrair als companys del Grup Mineralògic Català per encarregar-se d’organitzar aquesta fira any rere any.

Fotos: Miquel Soldevila excepte aquelles on ja s’indica l’autor.