La pedrera de la Budellera (Tarragona)
Prudenci Gatell
Les pedreres de calcària, destinades a l’extracció de material per a la construcció, no són habitualment objecte que ocupi cap ressenya. Certament, la varietat mineralògica que s’hi troba és realment escassa: calcita, amb sort amb cristal·litzacions variades, espeleotemes que s’hagin pogut formar a cavitats a les roques abans de la seva explotació i sortida a la llum, òxids de ferro, potser també de manganès, i poca cosa més. No obstant això, és interessant repassar la història d’aquests jaciments, ja que el seu procés vital sol acabar amb la restauració i conseqüent desaparició, un cop ha finalitzat la concessió i se n’ha limitat l’activitat extractiva. D’aquí la importància de poder documentar-les.
Durant unes dècades marquen el paisatge de la zona, que veu com les successives ampliacions deixen un fort impacte ambiental, fins al moment que l’abandó tenyeix de verd les ferides de la terra. Ambdues etapes permeten investigar i extreure’n exemplars, però quan s’inicia la recuperació el recobriment de basses fa desaparèixer les mostres, per acabar mimetitzant-se amb l’entorn i esvaint qualsevol vestigi d’una indústria passada. En el procés de recuperació, força d’elles acaben convertint-se en abocadors de runa controlats, la qual cosa encara altera més la seva morfologia original. És el cas de multitud de pedreres, com la que ens ocupa en aquest breu article. Està ubicada al terme municipal de Tarragona, al paratge de la Budellera, al nord de l’A7, just darrere l’estadi del Gimnàstic.
HISTÒRIA
La ressenya que trobem a l’anuari de l’Instituto Geológico y Minero de España del 1988 l’anomena “Cantera Lorito”, per la seva proximitat al Santuari d’aquest nom. Nomenclatures posteriors ja adopten el nom de pedrera “Budellera”, fent referència a l’indret on es troba. En aquest anuari, s’hi descriuen diverses unitats (C. Lorito perimetral, balsa i interior, Budallera balsa i Vertedero de cantera), ocupant tot el conjunt 27.200 m3 de volum (sumant els volums de les 4 pedreres de l’Inventario Nacional de Balsas y Escombreres). Tant a “Lorito” com a “Budallera balsa” el material extret que està registrat és sorra i llims calcaris; a “Lorito” perimetral i interior es parla de calcàries. Com es pot comprovar, la zona és geològicament homogènia i, per tant, el material extret no presenta cap sorpresa ni cap altre tipus de mineral. La seva entrada en funcionament s’ha de remuntar a uns quants anys enrere, doncs quan l’inventari de l’IGME en fa referència, ja hi ha un impacte de les labors important i a més es qualifica com a abandonada o en desús (exceptuant la destinada a abocador de runes).
L’empresa titular de l’explotació per a la concessió “Lorito”, segons consta, era Cubiertas y MZOV (va començar a operar amb aquest nom el 1978). Per l’anomenada “Budallera” (balsa) Construcción Internacional. És possible, i més tenint en compte el volum de profunditat de la pedrera que es pot observar, que hagués estat operativa fins i tot un xic abans del registre d’aquestes empreses, tot i que no es deu remuntar gaires anys abans. La gestió de la part de pedrera destinada a abocador la portava directament l’ajuntament de Tarragona.
La darrera informació que es té de l’explotació, pel que fa a la seva activitat industrial, és que es tracta d’un dipòsit controlat de runes, l’empresa gestora del qual és Control de Runes, S.A., de Tarragona, mitjançant encàrrec de l’empresa Gestora de Runes, participada al 45% per administracions públiques i el 55% per capital privat. S’hi accepten tot tipus de residus procedents d’enderrocs, construcció o excavacions, a excepció d’aquells que poden suposar un risc per a la salut pública (amiant, líquids, drenatges…) o material orgànic.
GEOLOGIA DE LA ZONA
Els Països Catalans ocupen una estreta franja entre la Península Ibèrica i el Mar Mediterrani on conflueixen un munt d’unitats geològiques, ben diverses, sense que pugui incloure’s majoritàriament a cap d’elles. La ciutat de Tarragona i rodalies encaixen dins el Sistema Mediterrani Català, format per les Serralades Prelitoral i Litoral, i la Depressió prelitoral; són unes estructures la formació geològica de les quals és força complexa, es veu influïda per multitud de factors, i presenta característiques ben diferents en funció de la zona on ens trobem. Per seguir contextualitzant, el Camp de Tarragona és una fossa tectònica formada fa 20 milions d’anys durant un període d’extensió de l’escorça. En aquella època també es van formar altres fosses, com la del Penedès. En qualsevol cas, aquestes zones deprimides es van omplir d’aigua marina, acumulant sediments. Però els esforços tectònics van comportar que el terreny no fos uniforme i que en algunes parts s’hi mantingueren zones emergides. D’aquí les diferències en els materials en distàncies relativament curtes.
La pedrera de la Budellera (com altres explotacions properes, a la zona on es troba l’ermita del Llorito) conté un tipus de roques força monòtones: bàsicament calcàries i dolomies, amb una bona capacitat de drenatge, i que pertanyen al Cretaci inferior. Certament ocupa una llenca allargada inserida a una zona més àmplia formada per materials del Miocè (argiles, conglomerats i calcarenites). Si s’observa el mapa geològic, es pot veure com estan travessats per franges que corresponen als llits fluvials de rius i rieres i que acumulen sediments tals com graves i llims i que, ja a tocar de la costa, s’obren en ventalls al·luvials, amb materials similars, també d’origen sedimentari, pròpies de l’Holocè i el Plistocè.
MINERALITZACIONS
En aquest context geològic és on es formen les mineralitzacions que trobem. Cal fer una distinció entre dos grans grups: cristalls i espeleotemes. La calcita és un mineral molt comú que es forma per precipitació química de solucions molt riques en carbonat de calci. Per entendre aquest procés, cal saber que en ambients càlids (tan per estar en latituds tropicals com per la proximitat d’ambients termals) on el CO2 és alliberat a l’atmosfera, la solubilitat del CaCO3 baixa i, per tant, precipita formant les estructures de calcita. Aquestes es poden donar dins geodes, o entapissant grans extensions de blocs fracturats per on han pogut circular fluids rics en aquest compost.
Fruit de la investigació a diferents zones de la pedrera, s’han trobat cristalls de calcita de diverses mides, des de mil·limètriques a centimètriques, en forma de cristalls escalenoèdrics (dent de gos) disposats a mode de drusa, i també amb la presentació tabular prismàtica (cap de clau). En ambdós casos se n’han trobat exemplars biterminats, si bé no ha estat aquesta la presentació més comuna. Solen tenir una bona transparència i gairebé sempre són incolors, tot i que en alguna ocasió s’han pogut observar inclusions vermelloses, possiblement a causa de la presència d’òxids de ferro.
En blocs despresos que deurien ser sostre o paret de cavitats més voluminoses, han crescut aquestes concrecions en forma d’espeleotemes, des de les clàssiques estalactites fins a formacions botrioidals que, observades en detall, mostren una estructura endreçada de cristalls cúbics sobreposats.
Infominer 