Sortida del GMC a Ulldemolins (10/5/2025)
Jorgina Jordà
El passat dissabte 10 de maig vam tornar a gaudir d’una nova visita a Ulldemolins, un indret que mai deixa de sorprendre’ns. En aquesta ocasió, vam tenir el privilegi de comptar amb la companyia i el guiatge del nostre company Joan Carles Gavalda, gran coneixedor de la zona.

Després d’una setmana de temps incert i amenaces de pluja, el cel ens va acabar regalant un dia serè amb alguns núvols que, tot i acompanyar-nos en certs moments, no van espatllar la jornada. Un cop reunits i saludats tots els assistents, vam posar rumb a les antigues escombreres del sector de la riera, a tocar del Molí del Pont. El bon ambient entre els assistents feia presagiar bones troballes i, realment, no ens va decebre. Aviat vam començar a trobar mostres de fluorita groga i, amb una mica més de sort, també de la menys habitual fluorita lila.
A més de la fluorita, remenant i amb una mica de paciència vam anar trobant exemplars de calcopirita, galena, esfalerita, quars i petites però estètiques rosetes de barita.




Quan el grup va considerar que ja havia tret bon profit de la zona, vam marxar cap a les conegudes mines “San Antonio” i “Ampliación San Antonio”, també conegudes com a mines del Mas del Bessó, encara dins del terme municipal d’Ulldemolins. Alguns, entusiastes, es van llançar de seguida a remenar les escombreres, mentre altres vam preferir fer una pausa per a dinar i recuperar forces.


Amb les energies renovades, vam reprendre la cerca, aquesta vegada guiats per les valuoses indicacions d’en Joan Carles, que ens va mostrar les millors tècniques per a trobar la preuada linarita. No va trigar gaire la nostra companya Glòria a fer una troballa espectacular: una mostra magnífica d’aquest mineral blau intens que va arrencar exclamacions d’admiració i felicitacions espontànies. Fidels al nostre esperit de camaraderia, la Glòria va tenir el bonic gest de repartir part del seu tresor entre els qui volien endur-se’n una petita mostra per a la col·lecció.




La tarda va continuar amb noves troballes: auricalcocita, brochantita i fins i tot alguna mostra de greenockita, poc habitual i molt celebrada. Com era d’esperar, també van aparèixer exemplars més comuns però sempre benvinguts com marmatita (varietat d’esfalerita), calcopirita, galena, quars i fins i tot la possible serpierita tot i que, com bé sabem, cal ser prudents sense una anàlisi que ho confirmi.



A la part inferior de les escombreres, hi havia l’entrada d’una antiga galeria de ventilació. Encara s’hi podien veure els raïls per on circulaven les vagonetes i algú va voler immortalitzar aquell tros d’història amb una fotografia.


Quan vam considerar que el dia ja ens havia donat tot el que podia oferir, vam posar punt final a la sortida amb una estona de conversa relaxada i un refresc compartit, posant el colofó a una bona jornada mineralògica.

Només em resta donar les gràcies a tothom per la bona companyia i, molt especialment, a Joan Carles, que una vegada més va fer possible una sortida fantàstica.
Fotos: Jordi Andúgar, Màrius Asensi, Guy i Marie Jo Ciocca, Sixto Esteban, Jorgina Jordà i Miquel Soldevila.