Durant un viatge mineralògic el passat mes d’abril per terres de Múrcia i Almeria, vam visitar per primer cop la pedrera “Cantera Volcànica”, ubicada al terme de Los Lobos, a Cuevas del Almanzora, província d’Almeria.

Aquesta és una pedrera explotada per a l’extracció de traquita, roca ígnia volcànica, composta de feldespat potàssic i altres minerals accessoris (plagioclasa, biotita, piroxens, hornblenda), utilitzada en construcció. És coneguda sobretot entre els amants de la mineralogia peninsular per haver donat molt bons cristalls de sanidina.

La sanidina (K,NA)(AlSi₃O₈) és un feldespat potàssic propi de roques volcàniques àcides (riolites, traquiandesites i traquites).

Per a poder extreure bons cristalls, la roca no ha de ser massa compacta perquè els cristalls es trenquen fàcilment ni massa meteoritzada perquè aleshores es desfan.

Els dies anteriors havia plogut abundantment, la qual cosa ens va afavorir, doncs la pluja va arrossegar cristalls de sanidina despresos de la seva matriu que vam poder recollir fàcilment,

També, però en menor quantitat, vam poder trobar alguns altres en matriu. Molts d’ells eren maclats, especialment macles de Carlsbad. Cal dir també que la sanidina sovint està recoberta  de petites làmines de biotita.

A més de les sanidines ens van cridar l’atenció uns cristalls prismàtics columnars de color gris clar i d’aspecte fibrós dels quals vam recollir algunes mostres i que a la nostra tornada vam portar al Grup per a la seva identificació. Per això en Pedro Mingueza va realitzar un Raman que va donar el següent resultat:

El resultat és, doncs, compatible amb la sillimanita, cosa que prèviament a l’anàlisi Raman era una de les possibilitats que vam contemplar per l’aspecte de les mostres. Així es tractaria doncs de sillimanita pseudomòrfica d’andalusita.

Cal dir que la sillimanita és un nesosilicat ortoròmbic, que porta el seu nom en honor a Benjamin Silliman, professor de Química i Geologia a la Universitat de Yale i fundador de l’American Journal of Science. Comparteix la mateixa fórmula química (Al₂(SiO₄)O) que l’andalusita i la cianita. Sent, doncs, un polimorf d’aquestes.

Aquests tres minerals metamòrfics de roques aluminoses es formen en condicions de pressió i temperatures diferents. La gènesi de l’andalusita es produeix a baixes pressions i a baixes a mitjanes temperatures. Per contra, la sillimanita es forma a pressions mitjanes i a altes temperatures. Finalment, la cianita es forma en condicions d’altes temperatures i pressions. (Lebocey, J. 2024)

En el present cas, la sillimanita sembla ser el producte d’una transformació polimòrfica, és a dir, els cristalls originaris d’andalusita s’haurien transformat en sillimanita, o sia, un canvi d’estructura cristal·lina sense canvi de composició química per un augment de temperatura.

També ens van cridar l’atenció quan observàvem les mostres amb el binocular uns grànuls de color blau grisós i que en il·luminar les mostres amb llum ultraviolada d’ona llarga mostraven fluorescència de color vermell-rosat.

Vàrem fer, aleshores, unes anàlisis EDS donant els següents resultats:

Weight %

	C	O	Al
CC13-4(1)_pt1	17.41	40.21	42.38
CC13-4(1)_pt2	17.96	40.52	41.51

Atom %

	C	O	Al
CC13-4(1)_pt1	26.19	45.42	28.38
CC13-4(1)_pt2	26.87	45.50	27.64

Compound %

	C	O	Al
CC13-4(1)_pt1	17.41	40.21	42.38
CC13-4(1)_pt2	17.96	40.52	41.51

D’aquest resultat es dedueix que la mostra estaria composada bàsicament per òxid d’alumini. La composició seria doncs compatible amb el corindó (Al₂O₃), així com el fet de presentar fluorescència vermella-rosa, no podent-se tractar d’espinel·la per l’absència de Mg.

Cal dir que tant la sillimanita com el corindó no consten citats en la llista de minerals del jaciment ni a MINDAT ni a MTI, havent trobat únicament una cita de la sillimanita, sense  més dades, revisant bibliografia, al blog FMF (citat al final d’aquest article a l’apartat d’enllaços web).

Finalment, també vam observar recobriments externs d’un silicat d’alumini (probablement del grup de la caolinita) en forma de massa blanca, juntament amb guix, a causa d’una alteració hidrotermal dels silicats originals. Quant a l’origen de la sillimanita, la biotita i el corindó sembla que seria xenolític, diferent del de la sanidina que es va formar en un entorn eruptiu. La formació d’aquestes tres espècies provindria del basament cristal·lí, format per gneissos, i que hauria estat arrossegat pel magma en el seu ascens. És un cas semblant al del conegut jaciment de “El Hoyazo”, Níjar, Almeria, amb els granats i la cordierita.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS WEB:

Minéraux. Le Guide des Passionnés.  Julien Lebocey. Les Éditions du Piat. 2ª edició (2024)

• http://www.mtiblog.com

https://www.mtiblog.com/2011/09/cantera-de-traquitas-de-la-sierrecica.html

• http://www.mindat.org

https://www.mindat.org/loc-133524.html

• http://www.foro-minerales.com

https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?t=9398

AGRAÏMENTS:

Volem agrair al servei d’anàlisi mineral del Grup Mineralògic Català, i particularment a Pedro Mingueza, pels seus comentaris i observacions.

També als membres dels serveis d’espectroscòpia Raman i de microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDS) dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), pel seu suport en les anàlisis realitzades, les quals han estat possibles gràcies al conveni que el Grup Mineralògic Català té amb la Universitat de Barcelona, amb la coordinació de la Dra. Núria Llorca.