Sortida del GMC a la zona minera de Padern i Montgaillard (7/6/2025)

Prudenci Gatell

Com ja és tradicional, la sortida del mes de juny va ser en terres occitanes, de la mà dels companys de l’Association Vallespirienne de Minéralogie et de Paléontologie d’Amélie-les-Bains. Ja ha esdevingut un clàssic fer aquest intercanvi de coneixements i expertesa minera. I la veritat és que funciona prou bé.

Això va significar haver de matinar força, doncs el punt de trobada era passat Perpinyà, ben a prop del Castell de Queribús. L’objectiu: conèixer la zona minera de Padern i Montgaillard, on es disposen diverses mines i explotacions a cel obert. Sense ser estrictament alta muntanya, sí que es troben, ambdós jaciments, relativament apartats de la carretera.  Així doncs, un cop reunit el grup a una de les bodegues de la zona, es va iniciar el darrer tram; després d’una estona per carretera vam desviar-nos per una pista i, a partir d’aquí, muntanya amunt i embolica que fa fort!

Un cop a lloc, vam descarregar eines, cascs i frontals, i vam investigar diverses labors de Montgaillard. En concret, la mina de Le Skorpion, no molt profunda ni amb massa galeries, on també es combinava amb explotacions a cel obert, i amb espais força amplis. Explotacions de barita; el seu interès mineralògic, per a nosaltres, estava en les mostres de carbonats de coure, principalment atzurita, i altres espècies més peculiars, però també més difícils de trobar. I totes elles, de mida micro.

Després d’una bona estona investigant les parets, picant aquí i allà, vam canviar d’indret i, després d’una caminada camp a través, vam arribar a un gran circ, l’accés al qual es feia per un petit túnel que encara conservava rails per a les vagonetes: Saint Estèbe.  El material venia a ser el mateix, però a la dolomia porosa s’hi podien trobar cristal·litzacions d’atzurita força més vistoses, amb petits cristalls prou interessants. Si bé a la zona també aflorava malaquita, aquesta no tenia un interès tan gran. Cuproadamita, i altres possibles espècies que requerien una anàlisi posterior amb el binocular, van completar la cerca.

Tancada la primera part, vam dinar tots plegats.  Els companys del nord ens havien preparat un aperitiu regat amb vins de la zona, força dolços i afruitats, que en fresc van suposar un bon refrigeri. Arribava el moment de fer una caminada més intensa per apropar-se a les mines de Padern.

Allà vam accedir a les més altes, sobretot a la part dels terregalls. Així, d’entrada, va suposar una lleugera decepció, perquè de tota la paragènesi descrita pràcticament només va sortir malaquita. Potser a les mines inferiors havies de trobar altres minerals; potser no vam estar encertats. Però alguna de les mostres obtingudes feia prou patxoca.

Ja carregats, vam enfilar el camí de tornada, donant per tancada una sortida ben especial. Ara haurem de pensar com els tornem la visita i on portem als companys francesos!

Fotos: Màrius Asensi, Javier Benito, Prudenci Gatell, Jorgina Jordà, Brigitte Mounier i Miquel Soldevila.