Troballa de celadonita a la comarca de la Noguera

Jordi Sorribes

En una de les meves excursions fotogràfiques per la comarca de la Noguera vaig reparar en que entre guixos i argiles triàsiques hi havia a la pista uns nòduls d’ofita. En explorar el lloc d’on possiblement havien sortit aquests nòduls vaig veure que hi havia terra provinent de la disgregació de les ofites que, a la Noguera, la gent del país anomena brunall. A continuació, vaig trobar, entre els còdols i el brunall, uns minerals blavosos que a primera vista vaig prendre per aerinites força alterades però que, posteriorment, em vaig adonar que no es tractava d’aerinita, sinó que em va recordar a aquell mineral verdós que recobreix la part exterior de moltes de les geodes de quars que venen del Brasil. Preguntant, va sortir el nom de celadonita i per a més seguretat vaig fer analitzar una mostra. Els resultats van ser que es podia tractar tant de celadonita com de glauconita. Però com que la glauconita acostuma a presentar-se en roques calcàries mentre la celadonita és pròpia de roques ígnies, sembla que es pot tractar de celadonita.

* Es presenta la comparació amb ferroceladonita per no disposar de cap patró Raman de celadonita.

El lloc on afloren les celadonites està situat en un marge de la pista que va de Rubió del Mig a Rubió de Baix, a prop d’Artesa de Segre, a 1,5 km abans d’arribar a aquest últim poble, al costat esquerre de la pista.

Es tracta d’un petit aflorament ofític rodejat de calcàries triàsiques i guixos argilosos també del Triàsic. El jaciment està en un pendent bastant pronunciat. Les ofites que el formen estan bastant erosionades en general. Els minerals que he trobat en aquest jaciment són jaspis de diferents colors. Entre ells destaquen els ocres i vermells; també es troba un jaspi molt interesant de color negre. La celadonita inclosa en alguns jaspis del jaciment dona a aquests un bonic color verd. El jaspi d’aquest jaciment pot ser de gra fi o de gra groller, sent aquest últim el mes freqüent. També es troben nòduls de quars lletós que tenen el seu origen en la paragènesi ofítica del jaciment i em queda clar que no són còdols arrossegats per algun antic riu. Els nòduls de quars poden presentar cristalls, alguns amb inclusions fèrriques de to vermellós o rosaci. La celadonita se sol presentar al jaciment tenyint tant exteriorment com a l’interior d’una roca o mineral blanquinós tou que podria ser caolinita, mineral que apareix en altres jaciments ofítics de la Noguera. Més rarament es troba inclosa en el jaspi. No és difícil trobar peces formades per caolinita amb clapes de celadonita i  crostes d’hematites vermella, inclús a vegades amb jaspi ocre, molt estètiques. La celadonita d’aquest jaciment presenta un color blau verdós quan es troba sobre la matriu porosa blanca, probablement caolinita, i quan es troba inclosa en el jaspi és d’un color verd fosc intens. Per acabar, s’ha de dir que la celadonita no havia estat mai citada a la comarca de la Noguera.

AGRAÏMENTS

– Als membres dels serveis d’espectroscòpia Raman i de microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDS) dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), pel seu suport en les anàlisis realitzades, les quals han estat possibles gràcies al conveni que el Grup Mineralògic Català té amb la Universitat de Barcelona, amb la coordinació de la Dra. Núria Llorca.