Al Centre Cultural Calisay, Arenys de Mar
Text: Joan Rosell. Fotografies: Josep A. Ignacio, Produccions Planetàries*, Jorgina Jordà, Josué Sánchez, Màrius Asensi.
El passat 29 de novembre de 2025 vam celebrar l’acte principal dels 50 anys de la fundació del Grup Mineralògic Català (GMC), al centre cultural Calisay d’Arenys de Mar. Aquest edifici emblemàtic de la vila arenyenca havia estat propietat de la família Mollfulleda i era la fàbrica on s’elaborava l’apreciat licor. A més, és molt a prop del museu on es preserva la col·lecció de minerals de Joaquim Mollfulleda Borrell, president honorífic del GMC.
El fet d’escollir aquesta localització es va plantejar per diverses raons, però la principal va ser que volíem que l’acte se celebrés en un edifici noble, amb cert glamur i elegància. Si, a més, tenia una història relacionada amb la nostra entitat, millor encara. També cal dir que tant l’Ajuntament com el Museu d’Arenys de Mar es van mostrar receptius i disposats des del primer moment, cosa que va facilitar l’organització.
Cinquanta anys de vida no els compleixen moltes entitats formades per aficionats als minerals (o d’altres temàtiques) i això es mereixia una celebració. Amb aquest esdeveniment es va voler retre homenatge a cinc dècades de dedicació a l’estudi, la passió per la mineralogia i la divulgació del patrimoni mineralògic, geològic i miner del nostre país. També es va voler que servís per a reconèixer la feina de totes les persones que, al llarg d’aquests anys, han contribuït d’una manera o altra a fer créixer el nostre Grup, una tasca que sovint passa desapercebuda per als socis i sòcies.
La jornada va començar amb la recepció de les persones que s’havien inscrit prèviament. El nombre d’inscrits va superar amb escreix les nostres previsions i vam assolir en poc temps l’aforament de la Sala Josep M. Arnau (120 cadires). A l’arribada, se’ls va donar la identificació i els obsequis que s’havien preparat: una motxilla, cortesia de Kunugi, el bolígraf gravat i el pin daurat amb el nostre emblema i la magnífica moneda commemorativa. Per arrodonir-ho, cada participant principal va rebre també el llibre Minerals i Mines del Montseny, acabat tot just de sortir de la impremta (mai millor dit), i que es va presentar en públic aquell mateix dia.
Inici de l’acte i benvinguda
A les 10 hores es va iniciar oficialment l’acte amb la benvinguda per part de l’Excel·lentíssim Sr. Estanislau Fors i Garcia, alcalde d’Arenys de Mar, que va fer esment de la relació de la vila amb els minerals i va desitjar a tots els assistents una gran jornada.
A continuació, Neus Ribas San Emeterio, directora del Museu d’Arenys de Mar, va donar la benvinguda als assistents i va glosar la relació entre els membres del Grup i el museu.
Per part de la família Mollfulleda, Néstor Ribera Mollfulleda va llegir unes emotives paraules recordant l’afició que el seu avi Joaquim tenia pels minerals i com va transmetre, tant a ell com a la seva neta Gisèle, també present a l’acte, l’estima per la natura i per aquestes muntanyes del nostre país que tant havia recorregut.
Per acabar aquesta part de benvinguda, el president del GMC, Frederic Varela Balcells, va dirigir unes paraules d’agraïment a totes les autoritats públiques presents, així com als membres de museus i universitats, pel fet de voler compartir una jornada tan important amb tots els socis i sòcies del GMC.
Primera taula rodona. El GMC: passat, present i futur
Tot seguit, en Pau Gatell, mestre de cerimònies de l’acte, va presentar la primera taula rodona, formada per companys del GMC ben coneguts per tothom.
Ponents:
Eugeni Bareche, enginyer químic, va ser conservador del Museu Mollfulleda de Mineralogia, membre de la direcció de la fira Expominer els primers anys i gerent de Tot Pedra. És un dels socis fundadors del Grup Mineralògic Català, on ha exercit diversos càrrecs a les juntes directives. Autor del llibre Els Minerals de Catalunya, segle XX, coautor del llibre Minerals i mines del Montseny i de nombrosos articles —sobretot a la revista Mineralogistes de Catalunya, editada pel GMC— i és un dels grans coneixedors de la mineralogia i de les mines de Catalunya.
Jordi Lluís Pi, enamorat de la muntanya, aficionat a les ciències de la Terra i a la fotografia. Vinculat des de jove al món de la muntanya i posteriorment també al de la mineralogia, ha recorregut bona part del territori de Catalunya i de la Península Ibèrica a la recerca i coneixement del patrimoni mineralògic. Va ser cofundador del Grup Mineralògic Català i un dels responsables de les primeres revistes del GMC. Va ser membre actiu de la junta directiva durant diversos anys, en totes les facetes del GMC, i en la recerca de la mineralogia del nostre país. És autor de la primera web del GMC, que va estar activa durant molts anys, i representant de l’entitat al comitè d’Expominer a Fira de Barcelona. Sota el títol Paisatges geològics de Catalunya, una mirada fotogràfica a la geologia catalana, va iniciar l’any 2010 una recerca, inventari i documentació fotogràfica del paisatge geològic català, la qual ha anat cedint a la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de l’any 2013 és membre de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, grup de treball de la Institució Catalana d’Història Natural.
Jorgina Jordà, sòcia del Grup Mineralògic Català des de fa més de quaranta anys i, des de fa uns cinc, vocal d’excursions. Durant aquest temps ha col·laborat en nombrosos esdeveniments i ha aportat articles a les publicacions del GMC, com Infominer i la revista Mineralogistes de Catalunya. Juntament amb la seva família, l’Agustí i en Màrius, ha documentat gràficament moltes activitats, contribuint al fons fotogràfic del Grup. Actualment, la seva tasca com a vocal d’excursions se centra en donar a conèixer la riquesa geològica i mineralògica del país, incloent-hi també la història minera de Catalunya, amb la voluntat que els socis aprenguin i estimin aquestes matèries i que es despertin vocacions entre els més joves.
Joaquim Callén, que també era convidat a la taula, va excusar la seva presència per problemes de salut. Joaquim va ser un dels fundadors del GMC i en va ser president entre 1993 i 2014. Reconegut fotògraf a nivell internacional en el món del minerals i editor de la revista Mineralogistes de Catalunya durant molts anys; autor d’articles mineralògics i de llibres de fotografia. Sempre acompanyat de la seva esposa Eloïsa Artola, va donar a conèixer el patrimoni mineralògic d’aquest país i és mestre de fotògrafs de natura.
Foto: Juan M. Pérez-Samper
Joan Rosell, llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona; gerent de Rosell Minerals. És membre del GMC des del 1988 i ha ocupat diversos càrrecs dins l’entitat. Entre 2020 i 2024 en va ser president. L’afició pels minerals li ve de ben jove i, aprofitant la seva formació acadèmica, ha realitzat nombrosos estudis i treballs mineralògics que s’han reflectit en articles i llibres, com el dedicat a la mina de les Ferreres (Rocabruna, Camprodon) o el de les mines de ferro de Bruguers (Gavà). Recentment ha publicat el llibret Minerals de Catalunya, amb companys del GMC. Ha col·laborat amb museus com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el Museu de Gavà, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Museu d’Arenys de Mar. Col·labora també amb el Departament de Mineralogia de la Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, i amb el Departament de Difracció del Geosciències Barcelona (GEO3BCN-CSIC). Fruit d’aquestes sinèrgies són els nombrosos treballs d’investigació mineralògica i el recent descobriment d’una nova espècie mineral: l’abelloemringerita.
Frederic Varela Balcells, moderador de la taula, és llicenciat en Veterinària. La seva afició al món dels minerals l’ha portat a ser president del Grup Mineralògic Català del 2014 al 2019 i, novament, del 2024 fins a l’actualitat. En l’àmbit de la mineralogia i del patrimoni miner és coautor del llibre Minerals i mines del Montseny i ha escrit diversos articles a la revista Mineralogistes de Catalunya, així com al conegut fòrum de mineralogia formativa, FMF.
Eugeni Bareche va ser el primer a intervenir i ens va donar unes primeres pinzellades del que van ser els inicis del Grup, el que va anomenar “el part del Grup”. Va comentar que abans del 1975 ja es reunien diversos aficionats als minerals al Centre Excursionista de Catalunya, també els dijous, on van crear el Grup d’Estudis Mineralògics (GEM). Va explicar els primers passos, amb el primer president Joaquim Folch, la formació com a entitat independent i l’aprovació dels estatuts ja amb Joaquim Mollfulleda com a segon president. També va insistir en la importància de tenir una mena de museu virtual a escala nacional on es reflectissin els minerals catalans que es troben en col·leccions. Va destacar, igualment, que actualment s’està fent una tasca important d’ubicació i identificació de mines i vestigis miners que encara perduren, molts dels quals podrien desaparèixer en pocs anys.
Jordi Lluís Pi va explicar que, en els inicis de l’entitat, l’estima per la muntanya i l’excursionisme va ajuntar diversos amics que també compartien l’afició pels minerals. Amb Joaquim Callén, Eugeni Bareche i les respectives esposes, van formar un grup que va ser el germen del GMC. Va relatar com es va publicar la primera revista l’any 1978, les primeres fires oficials del Grup i els vincles amb Arenys a través de Joaquim Mollfulleda.
Jorgina Jordà va explicar que, des de la secció de sortides de camp del GMC, sempre s’ha volgut transmetre el respecte per la natura i la divulgació del patrimoni mineralògic i miner. També va comentar que avui dia moltes de les sortides del Grup tenen un caire més geològic i de patrimoni miner que no pas un esperit “recol·lector” perquè les condicions de protecció dels espais naturals i del territori han fet que s’hagi hagut d’evolucionar cap a aquesta vessant més divulgadora. Va indicar també que s’ha recuperat el grup de treball de camp per a preparar articles per a la nostra revista, com es feia fa molts anys. Finalment, quan se li va preguntar si havia patit algun tipus de discriminació pel fet de ser dona —en una època en què pràcticament no n’hi havia cap més—, la resposta va ser molt clara: sempre se l’havia tractada com una companya més.
Joan Rosell va fer record dels seus primers anys com a soci, a finals dels vuitanta, i de com es respirava aquella passió pels minerals en el petit local del barri de Sants, on es reunien els membres del Grup. Va voler recordar l’esforç de tantes persones que han anat donant forma al que és avui el GMC, i va subratllar que cap d’aquestes contribucions ha estat sobrera. Igualment va insistir en la necessitat d’una major implicació dels socis i sòcies en el bon funcionament de l’entitat i en la importància de treballar per al relleu generacional, clau per assegurar-ne el futur. Va destacar també que els vincles entre el Grup i els centres de recerca, inicialment a través de l’estimat Dr. Joan Viñals, han permès estudiar els minerals de manera més científica i amb resultats molt positius, com la descoberta de nous minerals a les nostres mines, alguns d’ells a nivell mundial. Va remarcar que els aficionats del Grup, com passa en altres països, poden cobrir una part del treball de camp i investigació que, a vegades, les entitats científiques oficials no poden assumir.
Frederic Varela va llegir unes paraules que havia adreçat per escrit Joaquim Callén, president del GMC durant molts anys (1993-2014), en què s’excusava d’assistir a l’acte per problemes de salut. Eren paraules d’agraïment a tots els membres del Grup i un desig de futur llarg i pròsper. A continuació, Varela, com a president actual, va insistir que el Grup s’havia de situar al lloc que li correspon com a entitat científica i calia enfortir els vincles amb les entitats investigadores del país. Va destacar el paper del GMC com a divulgador no només dels minerals, sinó també del patrimoni miner; i la importància de potenciar la divulgació de la geologia a través de tallers a les nostres fires, xerrades, conferències amb ponents de nivell nacional i internacional i mitjançant premis per a estudiants i beques. Va insistir que tot aquest esforç el duen a terme un grapat de persones i va demanar més implicació als socis i sòcies, en la mesura que cadascú pugui aportar. Es va plantejar si el GMC i entitats similars tenen futur i va assenyalar la necessitat d’aglutinar persones que treballen pel seu compte en temes afins. De cara al futur, es va mostrar moderadament optimista: tot i que hi haurà dificultats per a implicar més gent en el funcionament del Grup, aquesta serà una de les directrius prioritàries de l’entitat.
Pausa-Cafè
Després es va fer un descans per a prendre un cafè i un refrigeri, per agafar forces i, de passada, fer-la petar amb companys i altres convidats a l’acte. També es va aprofitar per a mirar i comentar els plafons sobre la història del GMC que s’havien instal·lat a la sala polivalent del Calisay, juntament amb unes exposicions de publicacions i de minerals del Grup.
Presentació del llibre Minerals i Mines del Montseny
A continuació va tenir lloc un dels moments més esperats: la presentació del llibre d’Eugeni Bareche i Frederic Varela sobre el patrimoni miner i mineralògic del Montseny. Es tracta d’una obra exhaustiva, treballada i cuidada fins al mínim detall, fruit de molts anys d’investigació, tant sobre el terreny com en arxius i fons documentals del país, acompanyada de la identificació analítica de moltes espècies minerals, algunes de noves per al massís.
Eugeni Bareche va explicar que una de les raons per a iniciar el treball sobre els minerals i mines del Montseny va ser posar nom correctament a les mines i als indrets miners, així com identificar i ampliar les espècies minerals que ja apareixien en obres tan importants com les de Llorenç Tomàs o Josep M. Mata Perelló. L’objectiu era establir una base per a unificar criteris d’identificació d’indrets entre col·leccionistes de minerals i l’administració.
Frederic Varela va donar dades concretes del llibre: 597 imatges, de les quals 313 de minerals, 763 registres miners i 61 afloraments i indicis referenciats, distribuïts en 448 pàgines. També inclou topònims, bibliografia i un glossari miner. Va explicar com es va fer la tria de municipis i l’organització de l’índex de l’obra i va comentar que es citava la feina d’Enric Sunyer, geòleg que ha treballat a la zona i ha descrit afloraments d’origen volcànic interessants i poc coneguts.
Es va parlar dels minerals, destacant la fluorita de Sant Marçal i fent especial èmfasi en el quars ametista, un dels minerals emblemàtics del massís. Per això, Guerau de Liost va titllar el Montseny de “muntanya d’ametistes”. També es van repassar referències històriques de les ametistes del Montseny al llarg del temps, incloses les primeres cites del segle XVII, malgrat que s’havien trobat exemples en segles anteriors. Es va parlar de l’aprofitament gemmològic d’aquests exemplars.
A més, es va abordar la presència d’or al Montseny i la “febre de l’or” de principis del segle XIX, així com algunes troballes modernes. L’única mina activa al Montseny, la de l’empresa AYMAR, a Gualba, es va posar com a exemple de bones pràctiques en l’explotació minera actual. També es van tractar altres explotacions de plom i coure.
Finalment, es va destacar que la tasca de documentació ha permès omplir moltes llacunes a la història de les mines del massís. A nivell històric ha estat una feina laboriosa però gratificant, tal com assenyalava Varela. I una feina que ha de continuar…
Volem agrair el suport dels nostres sponsors habituals i en aquesta publicació, especialment l’empresa AYMAR, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Institució Catalana d’Història Natural.
Segona taula rodona. El col·leccionisme de minerals i la seva aportació a la mineralogia
Tot seguit es va presentar la segona taula rodona, formada per:
Marc Campeny, cap de l’Àrea Científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Doctor en Ciències de la Terra per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la seva recerca en diversos àmbits de la geologia, amb un especial interès en l’estudi dels metalls crítics i les energies renovables. És arenyenc i apassionat dels minerals gràcies al Museu d’Arenys de Mar i a la col·lecció Mollfulleda, amb els quals continua col·laborant i ha comissariat diverses exposicions temporals sobre geologia. És soci del GMC.
Jordi Ibáñez-Insa, doctor en Física i especialitzat en ciència de materials i en l’ús de diferents eines analítiques espectroscòpiques. És director científic del laboratori de difracció de raigs X de Geosciències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i n’és també vicedirector tècnic. Des d’aquest lloc ha donat suport a nombrosos projectes de recerca, tant del GEO3BCN com d’altres institucions, incloent-hi el GMC. Una de les fites de la seva recerca en mineralogia inclou l’estudi i la descripció del nou mineral abellaïta, conjuntament amb Marc Campeny, i més recentment de l’abelloemringerita, també amb Campeny i Joan Rosell.
Josep Maria Mata-Perelló, referent en geologia i mineralogia, és doctor en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, excatedràtic d’investigació i prospecció minera de la Universitat Politècnica de Catalunya i Magister Honoris Causa per la mateixa universitat. És president honorari de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2025 i autor del llibre Els minerals de Catalunya (IEC, 1990). És soci del GMC.
Jordi Fabre, biòleg de formació, es va introduir en la mineralogia de ben jove i ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional en aquest camp. Ha participat en fires internacionals i va ser pioner en la modernització de la venda –Fabre Minerals– i la documentació de minerals a través d’Internet. Coordina els dos fòrums FMF que ell mateix va crear, impulsa el Museu Virtual de Minerals i col·labora com a assessor amb diferents institucions, com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, així com amb altres entitats privades. Al llarg dels anys ha construït una col·lecció pròpia sòlida i ben documentada, reflex de la seva gran passió pels minerals. És autor de diversos articles de mineralogia i soci del GMC.
Jordi Gil és soci del GMC des dels primers anys i ha format part de la junta directiva en diverses etapes. Va ser coautor del llibre Minerales de la Región de Murcia. Com a expert en la mineralogia i les mines d’aquesta zona, va contribuir decisivament a la creació del Museo Minero-Mineralógico de La Unión. Al llarg dels anys ha format una destacada col·lecció de minerals centrada en espècimens d’Espanya, Portugal i Marroc, així com una àmplia biblioteca sobre ciències de la Terra.
Prudenci Gatell és soci del GMC des de fa molts anys. Va començar portant les xarxes del Grup i actualment n’és vocal de fires. En el marc de les seves tasques de divulgació de la mineralogia i del patrimoni miner del nostre país, gestiona l’antic Twitter, ara X, @GrupMinCat, on els enfilalls setmanals sobre aquesta temàtica s’han convertit en un clàssic. Ha participat, en representació del Grup, a la trobada bianual de divulgadors de geologia organitzada per la Sociedad Geológica de España i, juntament amb altres companys, en l’edició de Barcelona del Geolodia.
Prudenci Gatell va iniciar la taula demanant com podia encaixar el GMC amb els organismes de l’administració. La primera pregunta a Marc Campeny va tractar precisament aquest tema: el paper dels col·leccionistes i dels museus de minerals. Campeny va deixar clar que es necessiten mútuament i que hi ha temes d’investigació que es poden complementar perfectament. Va plantejar la qüestió de com ha de ser aquesta relació: per una banda, els museus s’han d’acostar i donar suport a associacions com el GMC, però també les associacions han d’evolucionar per a tenir criteris científics i deontològics adequats. Els museus, alhora, han d’evolucionar per acostar-se als aficionats. Establir ponts és bàsic.
Jordi Ibáñez, interpel·lat pel moderador sobre què pot aportar l’aficionat als centres d’investigació, va comentar que quan va conèixer gent del Grup va quedar gratament sorprès pel coneixement mineralògic i miner que tenien. L’oferiment d’emprar els serveis del GEO3BCN, com la difracció per a identificar espècies minerals, és un avantatge per al col·leccionista i un repte per al científic. Aquesta relació pot culminar amb èxit en publicacions, per exemple.
Jordi Fabre va destacar que les col·leccions dels aficionats poden aportar als museus exemplars que completen un discurs científic i museístic. Va felicitar tothom per la col·lecció Folch al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que, exposada, servirà per afavorir vocacions en Ciències de la Terra i en el col·leccionisme de minerals. Respecte a les vendes per Internet, del qual ell és pioner, va indicar que poques pàgines ofereixen un valor científic real; cal que es vengui amb coneixement i rigor científic. Va assenyalar també que Internet és una font immensa d’informació que cal filtrar i que als EUA hi ha molts joves interessats en mineralogia per motius diversos, com el “Mineral Art” de museus espectaculars.
El moderador va convidar el Dr. Josep Maria Mata-Perelló a parlar de com veu l’afició als minerals i l’estima pel patrimoni. Mata va recordar l’espai del Calisay com el darrer lloc on va veure Joaquim Mollfulleda, en l’homenatge que se li va fer l’any 2006. Mata va assenyalar que la protecció del patrimoni geològic creix gràcies als Geoparcs. També va comentar que disposa d’un bon nombre de minerals dels seus treballs de recerca als fons del Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC a Manresa i va demanar que es faci una revisió per a evitar que acabin desaprofitats. Els va oferir a totes les entitats, universitats, museus i al GMC. Va destacar que la mineralogia a Catalunya no ha avançat tot el que s’esperaria a través de les universitats i que les entitats d’aficionats com el GMC hi han tingut un paper fonamental. Defensa la conservació del patrimoni miner però també l’aprofitament sostenible i que els coneixements dels geòlegs s’han d’aplicar a grans projectes del país.
Jordi Gil va comentar que la seva afició pels minerals ha estat un “virus” que el va contagiar de ben jove, començant de forma autodidacta. Va parlar de les fires a partir dels anys 70, on podia veure minerals, localitats i conèixer nous companys de recerques. La seva formació en química industrial li va permetre acostar-se als minerals des d’una vessant tecnològica. Va visitar mines en actiu com Reocín, Áliva i altres del nord d’Espanya. Progressivament, la seva col·lecció es va centrar en zones concretes, com la Península Ibèrica i el Marroc, buscant les millors peces. Mitjançant Albert Botella va conèixer Murcia i es va enamorar de la infinitat de mines i minerals que hi apareixen, molts ben cristal·litzats. Amb Mariano Muelas, de La Unión, van publicar el llibre Minerales de Murcia. Coneixent gent d’aquest món, la seva estima pels minerals va créixer fins a cristal·litzar en una col·lecció de primer nivell.
En el debat sobre què passarà amb les col·leccions particulars, Jordi Fabre va indicar que qualsevol col·lecció que s’ofereix a un museu s’ha de filtrar. La col·lecció Folch obrirà una porta als col·leccionistes. Campeny va assenyalar que les universitats també tenen un problema amb els fons de col·leccions d’investigadors que es jubilen. Cada col·lecció s’ha de valorar individualment per a determinar què pot aportar al museu; i aquests són els garants del patrimoni públic. Jordi Ibáñez va denunciar la manca de finançament públic per a la recerca, que sovint acaba en projectes sense recorregut. La falta de personal a museus i centres d’investigació limita la capacitat de generar més ciència. Es va convidar a observar com altres països gestionen els fons per a la recerca bàsica. Jordi Fabre va posar com a exemple els museus de Freiberg, Alemanya, on es combinen l’estètica i la ciència amb èxit, especialment al museu Terra Mineralia, creat per Erika Paul, amb peces espectaculars que desperten la curiositat per la mineralogia.
En acabar la taula i després del torn de preguntes, Joan Rosell va obsequiar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a Miquel Roquet, conservador de mineralogia, un exemplar estètic del nou mineral abelloemringerita, identificat per Joan Rosell i estudiat i descrit conjuntament amb Marc Campeny i Jordi Ibáñez. Aquest gest simbolitza el valor de la col·laboració entre mineralogistes i científics professionals. El mineral procedeix de la República del Congo i porta el nom dels dos venedors de minerals francesos, Jean Jacques Abello i Gilles Emringer, que van comprar el material estudiat. El MCNB ja disposa de l’holotip emprat per a l’estudi (ref. MGB-40200), però és un exemplar no gaire atractiu. Aquest exemplar cotipus, que s’ha obsequiat al museu, és més estètic i conté tota la paragènesi, de manera que quan s’exposi (si es fa) serà més apreciat pels col·leccionistes i visitants.
Cloenda de l’acte
En acabar, Joan Rosell va posar de manifest l’enorme feina que ha suposat l’organització d’aquest acte per a molta gent del GMC, tant de la junta com dels col·laboradors. Gràcies a persones com Josué Sánchez, que va gestionar el càtering amb l’empresa Aquelarre; Pep Ignacio, per fer les fotos, anar amunt i avall tota l’estona i coordinar l’enregistrament amb Produccions Planetàries, un encert; Javier Benito i Rogelio Zorrilla, pel transport de material i el muntatge de l’exposició; Frederic Varela, per gestionar els ponents a les taules de debat i fer que tot quedés ben rodó; Prudenci Gatell, que va coordinar el regal de la moneda commemorativa del Gremi de Filatèlia i Numismàtica, regal als assistents; i Yolanda Blach i Sandra Lensen, que van acollir els participants fent-los sentir com si fossin a casa.
Sandra Lensen, vicepresidenta del GMC, va agrair especialment a Neus Ribas, directora del Museu d’Arenys de Mar, a l’alcalde i a l’Ajuntament d’Arenys de Mar per cedir un espai tan emblemàtic com el centre cultural Calisay, així com al personal del Calisay i del Museu que va col·laborar en el muntatge i el bon funcionament de l’acte; i a Rafa Arquillo, de Kunugi, que va aportar una magnífica motxilla. Finalment, va agrair a tots els socis i sòcies que van contribuir a fer d’aquest un dia inoblidable, que restarà a la història del Grup Mineralògic Català.
Frederic Varela, president del GMC, en nom de la junta i de tots els membres de l’entitat, va agrair a tots els assistents que els van acompanyar i va demanar disculpes a aquells que no van poder venir degut al límit d’aforament. Va expressar un agraïment especial per la presència del batlle d’Arenys de Mar, Estanislau Fors; de Neus Ribas, directora del Museu Mollfulleda de Mineralogia; de Néstor Ribera i Gisèle Mollfulleda, nets de Joaquim Mollfulleda Borrell; de Josep Maria Mata Perelló, tota una institució de la mineralogia catalana; de Marc Campeny, subdirector científic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; de Jordi Ibáñez, científic titular del CSIC; de Jordi Fabre, fundador del fòrum FMF; i dels companys Eugeni Bareche, Jordi Lluís Pi, Joan Rosell i Jordi Gil, per compartir les seves vivències amb tothom.
Tot seguit, es va fer un dinar a peu dret a la sala polivalent, on taules plenes de delicatessen i begudes diverses van amenitzar una estona de converses, intercanvi d’idees i bona companyonia entre tots els assistents.
Us esperem en el pròxim aniversari!!!
Enllaços
https://museugeologic.blogspot.com/2025/12/amics-del-museu-50e-aniversari-del-grup.html?m=1
*Imatges tretes dels vídeos.
Infominer 