Visita al Museu Blau (20/12/2025)

Isabel Benet

El passat dissabte 20 de desembre vam fer la darrera sortida programada d’enguany al Museu d’Història Natural de Barcelona, més conegut com a Museu Blau; i encara sort que va ser una activitat sota cobert perquè el dia va començar plovent de valent. Així ens vam anar reunint els participants sota el gran voladís triangular de l’edifici emblema del Fòrum que ens protegia de la insistent pluja. Quan hi vam ser tots (…o quasi tots) vam pujar al primer pis sota l’esguard del gran esquelet de balena suspès del sostre que sembla que nedi escales avall.

Aquí ens esperava Miquel Roquet, conservador de mineralogia del Museu Blau i que avui ens farà de guia (tot un luxe!). Miquel comença explicant-nos la història del museu des dels seus inicis al Parc de la Ciutadella fins al modern museu que estem a punt de visitar.

També ens adverteix de la flagrant manca d’il·luminació, coses del disseny i que comprovem tot seguit davant la gran pantalla on, a tota velocitat, es movien els continents al llarg dels temps. Les seccions, dividides segons les eres geològiques, estan marcades al terra.

La penombra en la que ens movem fa que ressaltin la gran quantitat de pantalles tàctils, plafons retroil·luminats i projeccions a les rugoses parets. A més cal afegir que la situació de la sala d’exposició permanent, en un dels vèrtex del triangle i ple de racons, causa molts problemes de distribució de l’espai… tot plegat sembla un laberint.

En els plafons (en català, castellà i anglès) se’ns informa de l’edat i les característiques de l’exemplar i de si es tracta de material original o d’una rèplica. Una sèrie de codis QR permetien enllaçar la col·lecció permanent amb l’exposició temporal anomenada Animals Invisibles.

Acte seguit vam passar a l’espai on els exemplars, alguns de ben notables, es mostren en grans vitrines verticals de vidre, cosa que no va tenir gaire bona acollida per la poca il·luminació dels exemplars inferiors, pels plafons informatius massa baixos, i per la barreja visual que es feia amb els exemplars posteriors. Una de les vitrines està dedicada a la important tasca de fer làmines primes com a eina de visualització dels organismes molt petits o microscòpics.

Després dels organismes fòssils ve l’espai dedicat als animals actuals, per la qual passem ràpidament encara que ens aturem dins un interessant espai circular tancat, molt ben il·luminat, el qual augmenta el nombre de racons de la sala. Aquí s’expliquen els criteris que es poden tenir a l’hora de classificar i distribuir un material, i posen com exemple molt didàctic una barreja desordenada de botons.

També entrem en un altre espai tancat on es recrea un modern magatzem, el qual es compara amb els mobles de fusta de l’antic Museu d’Història Natural del Parc de la Ciutadella. També es mostra el material present en un laboratori.

I, per fi, arribem a l’espai dedicat a les roques i minerals amb un repàs de la història de la Terra i dels models cristal·logràfics, amb exemplars que es poden tocar. Aquí s’incorpora als plafons el llenguatge Braille per a les persones cegues.

Però quan passem a la sala on estan les vitrines verticals de vidre, això és “otro cantar” i fotografiar els exemplars, alguns d’extraordinària qualitat, es converteix en tot un repte per als qui no portem bones càmeres per la gran quantitat de reflexes, la poquíssima il·luminació i els plafons massa baixos. Aquí Miquel ens explica que el museu és posseïdor, cosa rara, d’un holotipus mineral, l’abellaïta, a la qual, ben aviat, se li unirà l’abelloemringerita, amb que se’ls va obsequiar a l’acte del 50è aniversari del GMC.

Aquí, els criteris de distribució dels exemplars han estat els següents: sistemàtica; minerals de Catalunya, Península Ibèrica, Europa i Nord d’Àfrica (separats pels dominis alpí, hercinià i prehercinià) i la resta del món.

Finalment, ens reunim al voltant de la vitrina que conté una bona col·lecció de meteorits de Xile, EUA, Argentina, Mèxic, Ucraïna… i Catalunya!

Però quan estàvem a punt de dedicar un calorós aplaudiment al nostre guia, qui ens ha conduït de manera excel·lent per les instal·lacions del museu, tots els mòbils reben un sorollós avís de Protecció Civil pel perill de forts aiguats!!! El que faltava pel ‘duro’…. Bones festes a tothom!!!!

Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Isabel Benet, Màrius Asensi, Carles Manresa i Miquel Soldevila.