Fira MineralExpo Barcelona-Sants 2026-1

Isabel Benet

En aquesta primera edició de la fira MineralExpo Barcelona-Sants d’enguany, en la qual m’estreno com a cronista, hi vaig anar el diumenge a mig matí a l’auditori de les Cotxeres a fer un tomb per a veure el que s’hi coïa. A aquella hora la sala ja era força plena però encara vaig poder moure’m entre la gent per a observar la gran varietat de minerals, fòssils, pedres polides, bijuteria, etc. que, com sempre i dos cops a l’any, s’ofereix en aquesta fira, una de les més importants de l’Estat.

Sé, de bona tinta, que per a posar-la en marxa cal l’esforç d’uns quants voluntaris que es passen tot el dijous treballant de valent per a tenir a punt la sala i poder-la obrir al públic el divendres pel matí. I també són els encarregats de coordinar els tallers, les conferències, concursos i d’altres activitats que s’hi fan els tres dies que dura la fira. Des d’aquí voldria expressar les meves felicitacions als organitzadors.

Tornant a la fira, just a l’entrada sempre està la taula del Grup on es poden saludar als companys, comprar revistes, llibres, samarretes, demanar informació i, també, participar en el sorteig d’un mineral. En una altra taula el company Joan M. Ybarra feia un taller d’iniciació als minerals per a la mainada (altres dies els van fer Carles Gili i Josep Forés). I, com sempre, en moltes parades hi havia petites mostres, molt assequibles, dels minerals i fòssils més bàsics per als que s’inicien en aquest món del col·leccionisme.

Arreu vaig veure que els paradistes, molt amables, sempre estaven disposats a donar tota mena d’explicacions a tothom qui s’acostava a preguntar encara que no compressin. I també molts pares guiant els més menuts entre les caixetes de vistosos minerals i fòssils de tota mena.

Conforme passava el matí, la sala s’anava omplint de gom a gom i, segons com, es feia difícil acostar-se a les taules. Tot i així vaig poder veure les clàssiques parades de venda de meteorits, els ambres amb insectes, les pedres tallades en forma d’esferes, animals i budes “panxacontents”. També em vaig fixar en les parades de fòssils, alguns de molt ben arreglats, i parades amb molta varietat de minerals d’aquí i d’allà i amb un gran ventall de preus.

Però a mi, particularment, sempre em criden l’atenció els minerals que més brillen: quarsos, vanadinites, pirites, fluorites… També vaig donar un bon repàs als òpals, que són els meus preferits però només assequibles per a butxaques ben farcides!

Així, en el meu deambular sense rumb per la fira, vaig topar amb els companys Jorgina Jordà i Pedro Mingueza que, molt amablement, em van conduir per a mostrar-me coses que a mi m’havien passat desapercebudes per pura ignorància, com unes mostres d’or de Colera i plata de Vimbodí, una fluorita de Sant Marçal que ha vingut de Madrid, unes estibnites de la mina “Nazarena” d’Almuradiel (Ciudad Real) de gran mida i segurament amb força anys perquè ara ja no se’n troben de tan grans; unes precioses calcites recentment extretes de la mina “Regina”, a Biscaia; un cristall de pirita de grans dimensions i un preu a la seva alçada…

De la seva mà vaig conèixer alguns paradistes, com Petrov que té un mineral amb el seu nom, que ens va mostrar una calcedònia amb sorra al seu interior i unes mostres antigues vingudes de Corea del Nord! Em vaig assabentar que hi ha molta gent que porta una llum ultraviolada a la mà per a descobrir els minerals més fluorescents i, també, que augmenten els aficionats a la sistemàtica i que aquest és un fet que els paradistes tenen cada cop més en compte.

També em van mostrar una peça extraordinària de miargirita de la mina San Genaro, a Huancavelica (Perú), i una taula amb molts exemplars de col·leccions antigues on tenen tant de valor les peces com les seves etiquetes originals. L’anar tan ben acompanyada va ser com si fos una altra fira…

Entretant, per megafonia s’anaven anunciant els tallers que tenien lloc a la part de les grades, com el taller de prehistòria, i també a l’exterior, com el taller de metal·lúrgia Dels minerals als metalls. De la malaquita al coure, conduït per Arnau, fill del malaurat Marc Boada. Aquests són només dos exemples de la gran varietat de tallers que s’hi han fet al llarg d’aquests tres dies.