Sortida del G.M.C. a la mina de bauxita de Santa Maria de Miralles (14/03/2026)

Carles Castanera

Després d’uns mesos sense fer cap sortida hi havia ganes de retrobar-nos al camp i la prova d´això és que les places per a l’excursió de seguida es van omplir.

S’anunciava un canvi de temps just per aquest dissabte (també és mala sort!) amb previsió de pluges i baixada de temperatures generals que va estar a punt de fer-nos suspendre-la. Cal dir que ho va evitar la previsió meteorològica del Meteocat, que no donava pluja a Santa Maria de Miralles fins el migdia i que ho va encertar de ple, tot i que la meteorologia ens va fer patir de valent doncs per la carretera ens va ploure de valent.

Un cop va haver arribat tothom al lloc de trobada i després d’un bon esmorzar, en alguns casos de forquilla (o fins i tot de cullera!), i un cafetó ens vam posar en marxa cap a la propera Serra de Fontfregona, on es troba la mina.

Des del lloc on deixàrem els cotxes, vam haver de caminar uns deu minuts per un caminet enmig del bosc fins arribar al jaciment. Cal dir que es tracta d’una petita explotació a cel obert. Allà, l’Albert Vaquero ens va fer una completa explicació amb un mapa geològic de la zona per a posar-nos en context el jaciment i el procés de formació de la bauxita.

Aquesta la bauxita no és massa rica en alumini, doncs està molt barrejada amb òxids de ferro, d’aquí el seu color vermell. Això, juntament amb la petita mida de les reserves, fa que aquesta, com altres petites mines similars dels voltants, no siguin rendibles i la seva explotació només s’entén en un context històric d’autarquia, doncs la mina va ser explotada entre l’any 1931 i 1965.

A continuació ens vam dispersar per la zona i vam començar a cercar, picar i triar les mostres que més ens agradaren. En vam trobar de diferents menes: més vermelles, més rosades, amb pisòlits i sense…, incloses unes de molt curioses en forma de nòduls de limonita dintre la bauxita rogenca, el que els hi donava un contrast de colors ben atractiu.

El nostre company Eloi va recol·lectar tota una sèrie de nòduls que es va dedicar a obrir davant l’expectació general, apareixent diferents patrons, i que va repartir generosament entre tots els qui van voler emportar-se’n algun exemplar.

A continuació vam acabar de recórrer tot el jaciment i, després de les últimes explicacions de  l’Albert, vam fer-nos unes fotos de grup i ens vam acomiadar amb ganes de retrobar-nos aviat per a gaudir de noves sortides del G.M.C.

Autoria de les fotos: Carles Castanera i Prudenci Gatell.