Sortida al Molar (23/03/24)

Sortida al Molar (23/03/24)

Isabel Benet

La sortida del març, la primera de la primavera, ha estat a la localitat del Molar, a l’extrem ponentí de la comarca del Priorat, on hi hem anat a “picar pedra”, que ja tocava!

Vista de les instal·lacions de la mina “Mineralogía”, del Molar.

El Molar està situat just sobre una important falla que separa la serralada Prelitoral, on aflora el sòcol paleozoic i la seva cobertora mesozoica, de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, reblerta de materials del Terciari i Quaternari.

Esquema de situació geològica del Molar.

A l’entrada d’aquest petit poble, ens hem reunit un nombrós grup de participants que, després d’un breu esmorzar, agafem els cotxes per anar en direcció al Lloar, tot passant a frec de l’antiga mina “Linda Mariquita” (o “Lussa”). Passats uns pocs quilòmetres ens desviem a mà dreta per una pista, una mica dolenta, per la qual baixem en direcció sud fins trobar les instal·lacions de l’antiga mina “Mineralogía” on deixem els cotxes per a continuar a peu.

Travessem les antigues instal·lacions de la mina “Mineralogía”.

La història de l’explotació minera en aquest sector sembla que es remunta a l’època neolítica, encara que la màxima activitat extractiva va tenir lloc entre els anys 40 i 70 del segle passat quan es van començar a obrir nombroses mines com l’“Eugenia” o la “Regia” (pels voltants de Bellmunt del Priorat) i també les mines que veurem avui als voltants del Molar. Aquest sector va ser, i és encara, un lloc molt apreciat pels col·leccionistes perquè al llarg dels temps han aparegut excel·lents exemplars de cristalls.

Bell exemplar d’anglesita trobat per en Joaquim Folch l’any 1959. Col·lecció: Sergio Evangelio.

Així doncs, seguim baixant a peu per la pista, entre restes d’edificacions, fins un punt on ens desviem per un corriol que ens porta a l’entrada d’una vistosa trinxera on s’havia explotat un filó de galena a cel obert. Aquí ens repartim i ens posem “a la feina”.

Arribem a una explotació a cel obert…
…on comença la recerca.

Estem sobre el sòcol paleozoic, concretament a l’interior d’un dic de pòrfir, de direcció E-W, relacionat amb la intrusió, a finals del Paleozoic, d’un batòlit granític (granodiorites) que aflora pels voltants de Falset. En aquest sector, tant el batòlit granític com el dic de pòrfir, s’encaixen dins les pissarres i gresos del Carbonífer inferior.

Esquema geològic.

Aquest dic està molt afectat per una densa xarxa de diàclasis de distensió per on van circular els fluids hidrotermals que van alterar el pòrfir i van donar lloc a la present mineralització. Tanmateix, en alguns punts del dic encara es pot reconèixer la seva textura porfírica, amb petits fenocristalls envoltats d’una matriu microcristal·lina.

Observant el pòrfir ple de diàclasis.
El pòrfir alterat i una veta de galena.
Textura porfírica del dic.

Aviat comencen a aparèixer coses interessants als terregalls i als nombrosos filons i vetes que tallen el dic de pòrfir, com són agregats de galena, amb una clara exfoliació cúbica i en els quals es poden veure alguns microcristalls. També apareixen unes galenes argentíferes d’aspecte bandejat.

Vistós filó vertical de galena.
Agregats de galena.
Galena argentífera.

Per tot arreu es poden trobar bonics exemples de dendrites d’òxid de manganès i, alguns afortunats, també troben alguns “enormes” microcristalls de cerussita, normalment a l’interior de petites geodes.

Cercant a l’interior del dic…
…ben vigilats per la “Lluna”.
Dendrites d’òxid de manganès.
Cercant microcristalls.
Microcristalls de cerussita.
Cerussita amb llum ultraviolada.

Pels marges del dic es poden observar les pissarres grises, amb fines passades de gresos, del Carbonífer inferior (ritmites de la fàcies “Culm”) i que representen l’encaixant dels batòlits i dics que apareixen per aquest sector. Aquestes pissarres grises, més conegudes com a llicorelles, són les que donen caràcter als famosos vins del Priorat.

Aspecte de les ritmites del Carbonífer inferior.

Després d’una bona recol·lecció d’exemplars, arriba l’hora de dinar i per això agafem els cotxes i seguim baixant per la pista, entre vinyes i amb molt de compte, fins a desembocar a una carretera local on anem a cercar un lloc a l’ombra (perquè està fent molta calor) i a la riba del riu Siurana que baixa molt moderat per causa de la sequera. Com que estem dinant asseguts sobre els gresos rogencs de la base del Triàsic (fàcies Buntsandstein), aprofito per a fer “propaganda” de la propera sortida que es farà a Siurana, on es veuran àmpliament aquests vistosos materials.

Dinant sobre els gresos triàsics.

En acabat el dinar, tornem als cotxes per a enfilar la carretera local en direcció al Molar. A mitja pujada fem una parada a uns terregalls que es troben entre les mines “Jalapa” i “Raimunda” on, a més de galena, també trobem siderita, esfalerita, bonics cristalls de cerussita i pirita (o marcassita). Malgrat la forta sequera, els amants de les orquídies també van poder observar alguns exemplars d’Ophrys forestieri. Finalment aprofitem a fer-nos la foto de grup per a tenir un bon record de tan interessant i profitosa sortida.

Restes de la mina “Raimunda”.
Recol·lecció als terregalls.
Siderita.
Esfalerita.
Cristall d’esfalerita.
Dos cristalls de cerussita amb el típic angle de 60º.
Bonica geoda amb cristalls de cerussita.
Pirita o marcassita.
Ophrys forestieri.
Fotogrup.

De retorn al Molar, no marxem sense fer unes merescudes cervesetes a l’ombra de la pèrgola del bar del poble, on s’hi està molt tranquil i “fresquet”, tot comentant el millor de la jornada i pensant en les properes sortides.

Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Marc Vidal, Josep X. Benito, Miquel Soldevila, Joan M. Bruguera, M. Rosa Bel, Màrius Asensi, i Isabel Benet.

Deixa un comentari