De l’esfalerita  al nostre cos : el zinc dins l’organisme

Albert Molins

Al darrer enfilall del Grup Mineralògic Català, una excel·lent revisió de la mina “Victoria” a Arres (Val d’Aran) se centra en un element, el zinc, del que ja hem sentit parlar a diversos articles del Grup.

Els minerals principals d’on s’extreu el Zn són l’esfalerita (sulfur de Zn), wurtzita (sulfur de Zn), smithsonita (carbonat de Zn), hemimorfita (hidroxisilicat hidratat de Zn), hidrozincita (hidroxicarbonat de Zn) , gahnita ( òxid de Zn i Al)… ^{1. (Figura 1)}

Figura 1. Minerals  que contenen Zn (font: https://foto.minercat.com/)

Els més grans recordem l’ús del zinc (Zn) en la construcció de diversos atuells (cubells, plats, testos, banyeres…). Avui dia, la seva alta resistència a la corrosió ha fet que s’utilitzi a la galvanització del ferro i l’acer, a la producció d’aliatges com el llautó (junt al coure) i l’alpaca (junt al coure i el níquel), a la síntesi de la goma, a planxes per a teulats i a revestiment de canonades metàl·liques per a evitar-ne la corrosió, a bateries de baix cost, a pesticides, etc.

Molt menys coneguda és la transcendència del Zn com a element essencial per a mantenir la vida i a la seva utilitat terapèutica, sense oblidar la seva possible toxicitat.

El Zn com a oligoelement

El cos humà conté una sèrie d’elements químics essencials dels quals 4 suposen el 96,2% de la massa corporal (oxigen, carboni, hidrogen i nitrogen); set elements més, essencials, que suposen un 3,7 % (calci, fòsfor, potassi, sofre, sodi, clor i magnesi). Finalment, un 0,1% suposen els oligoelements: 14 elements químics imprescindibles per a realitzar determinades funcions essencials al cos (fluor, iode, seleni, silici, crom, ferro, cobalt, liti, manganès, molibdè, níquel, crom, estany, vanadi i zinc). (Taula 1)

El Zn és un  nutrient que no pot emmagatzemar-se al cos i, per tant, ha d’ingerir-se de forma constant.

Com a oligoelement dins el cos humà, només és superat en pes total pel ferro.

Com ingerim el Zn?

Els humans ingerim el Zn mitjançant la nostra alimentació. Els aliments que més Zn contenen són: les ostres, llavors diverses, carns vermelles, fruits secs, el gall dindi i el fetge de pollastre. L’aigua subterrània conté quantitats minses de Zn (10-40 μG/L) però l’aigua de l’aixeta pot arribar a tenir fins a 1 mg/L. Una quantitat superior a 2 mg/L dona enterboliment i mal gust a l’aigua. (Taula 2)

La seva absorció al tub digestiu requereix una proteïna per la qual competeixen el coure i el cadmi, fent que una ingesta elevada de Zn provoqui deficiències en un oligoelement molt important com és el coure.

Diversos preparats de farmàcia o parafarmàcia contenen Zn. Entre els fàrmacs, l’acetat de zinc dihidratat, per al tractament de la malaltia de Wilson (malaltia per dipòsit de coure) per tal d’evitar-ne l’absorció; diversos suplements dietètics amb dosis molt baixes; alguns adhesius per a dentadures postisses (cada vegada menys al mercat); protectors gàstrics; pomades i productes per a la salut bucal.^2.

La ingesta excessiva d’aquests productes pot donar lloc a una deficiència en l’absorció de coure i això dona lloc a anèmia, pèrdua de visió i afectació dels nervis de les extremitats (polineuropatia).

Què fa el Zn al nostre cos?

El Zn forma part de l’estructura de múltiples enzims (molècules de naturalesa habitualment proteica que es fixen a determinats productes per a transformar-los en altres) o actua ajudant a connectar els enzims amb els productes.

Així, el Zn és imprescindible en la generació d’energia a través del metabolisme de sucres, facilitant la visió nocturna, eliminant productes tòxics, frenant la mort cel·lular i afavorint la percepció del gust i l’olfacte, millorant  el creixement fetal i evitant les eventuals lesions del nostre material genètic.

La deficiència de Zn

Aquesta es dona en casos de malnutrició, problemes intestinals que provoquen mala absorció, diarrees importants, malalts sotmesos a hemodiàlisi per insuficiència renal crònica, grans cremats, cirrosi hepàtica i persones vegetarianes absolutes o amb ingesta d’aliments amb fitats (llegums, cereals i fruits secs crus) que eviten l’absorció de metalls. Més rarament existeix una causa genètica que s’hereta recessivament i es manifesta en lactants.

La deficiència de Zn ocasiona pèrdua de gana, dermatitis, pèrdua d’olfacte i gust, caiguda de cabell, retard en la cura de ferides, infeccions de repetició, pèrdua de visió en ambients foscos, retard maduratiu sexual i diarrees³. (Taula 3)

Darrerament, s’ha teoritzat que durant la COVID-19, les alteracions de l’olfacte es deguessin a descens de Zn a nivell de la mucosa nasal per acumulació a altres estructures com el fetge, però els resultats no estan clars.⁴

Toxicitat del Zn

El Zn és l’oligoelement amb menor toxicitat i major marge de seguretat (diferència entre dosi tòxica i dosi recomanada).

Malgrat això, cal considerar la possibilitat d’intoxicació per dosis superiors als 40 mg per dia o per dosis més petites administrades crònicament que s’han produït per excés d’ús, com a suplements dietètics -en casos d’aftes bucals, dermatitis atòpica…- i més rarament per un ús excessiu d’antics adhesius per adherir les pròtesis dentals. Intoxicacions agudes s’han descrit per ingesta d’aliments o begudes contingudes a recipients galvanitzats, especialment quan els productes dels recipients són àcids.

Cal considerar que la inhalació massiva de pols de clorur de Zn (soldadures, galvanització…) pot provocar inflamació pulmonar sense incrementar la quantitat total de Zn corporal.

Els efectes  de la toxicitat oral del Zn es resolen amb la supressió de la ingesta de suplements.

Els símptomes principals de la intoxicació aguda són nàusees, vòmits, dolors abdominals, diarrees i, en darrer extrem, somnolència i desequilibri.

Les intoxicacions cròniques es manifesten pel descens d’absorció de coure (competició en l’absorció per part del Zn), donant lloc a anèmia, reducció de les respostes immunitàries i augment del  colesterol. Existeixen casos extrems d’afectació del nervi perifèric i fins i tot de la medul·la espinal, secundaris al descens de coure. ⁵

Bibliografia

1.-  https://www.mindat.org/element/Zinc

2.- https://cdn.who.int/media/docs/default-source/wash-documents/wash-chemicals/zinc.pdf?sfvrsn=9529d066_4

3.-  Adv Nutr. 2013 Mar 1;4(2):176-90.

Per accedir :  https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/ i introduïr  Adv Nutr. 2013 Mar 1;4(2):176-90

4.-  Biol Trace Elem Res. 2021 Nov;199(11):4101-4108.

Per accedir :  https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/ i introduïr  Biol Trace Elem Res. 2021 Nov;199(11):4101-4108.

5.-  Nutr Hosp. 2007;22(1):101-107

Per accedir :  https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/ i introduir  Nutr Hosp. 2007;22(1):101-107