Crònica de la sortida del GMC a la pedrera “La Constancia”, Terrassa, Vallès Occidental  (27/10/2019)

Jorgina Jordà

El passat 27 d’octubre, darrer diumenge de mes, vam poder gaudir d’una bona i assolellada jornada de tardor a la pedrera “La Constancia”, de Terrassa, en el marc de la sortida que es va organitzar des de la nostra entitat. Aquesta era una sortida que, donat l’èxit de convocatòria, havia quedat pendent de repetir, doncs uns quants socis ens vam quedar sense poder assistir-hi la primera vegada al superar el nombre màxim d’assistents permès.

Com sempre, primer de tot, un cop al lloc de trobada, va tocar passar llista per assegurar que no es quedés ningú a terra i es va efectuar el ja clàssic repartiment de dossiers, que són molt útils, tant pels qui no coneixen el lloc com per als experimentats però que volen saber tots els minerals que s’hi poden trobar i alguna dada més.

El nostre guia, en aquesta ocasió, va ser en Frederic Varela, president de la nostra entitat. En Frederic venia molt ben preparat i un cop a la pedrera va fer una explicació molt detallada de l’explotació i la seva geologia. S’ha de remarcar que la pedrera “La Constancia” està situada en un indret privilegiat, des d’on es gaudeix d’unes vistes esplèndides de la muntanya de Montserrat, la Mola (Sant Llorenç del Munt), la serra de Collserola, la serra de les Pedritxes i la serra de l’Obac. Després ens va ensenyar unes bones mostres del que veníem a buscar: les geodes de calcita. I per acabar, ens va fer una explicació amb uns dibuixos molt didàctics de la seva formació; tot molt interessant.

Amb tot ben entès, ens vam repartir per la pedrera i vam començar a trencar nòduls amb moltes ganes, seguint les instruccions d’en Frederic i esperant el premi. Aquesta vegada es va resistir i molts ens vam haver de conformar amb boniques meitats, però no vam trobar cap geoda sencera.

No obstant, com la pedrera era força gran i uns quants companys no van tenir mandra d’anar amunt i avall repassant tots els raconets i embrutant-se de fang, al final van anar sortint les preuades geodes.

Quan ja tothom va estar satisfet amb el que es va trobar, a poc a poc, ens vam anar acomiadant, tot pensant en la pròxima sortida.

Només queda donar les gràcies a tots els companys i en especial a en Frederic, que no sé d’on treu temps per a tantes coses.

Fotografies:

Agustí Asensi, Isabel Masachs, Maria Rosa Bel, Oscar Martínez.