Quarta sessió de les Conferències Mineralògiques de Tardor 2019

Ressenya de la quarta sessió de les Conferències Mineralògiques de Tardor 2019.

Frederic Varela

 

El passat divendres dia 13 de desembre va tenir lloc la quarta conferència, que tancava el Cicle de Conferències de Tardor d’aquest any: Diga’m amb qui vas i et diré qui ets: interpretació de dipòsits a partir de l’associació mineral.

En aquesta ocasió el ponent era el Marc Campeny, conservador de Mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, col·laborador del Museu Mollfulleda de Mineralogia i professor associat del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona.

El Marc, col·laborador habitual i soci del GMC, va preparar aquesta vegada una conferència que portava per títol “Diga’m amb qui vas i et diré qui ets: interpretació de dipòsits a partir de l’associació mineral”, una aproximació divulgativa d’una eina que fan servir habitualment els professionals per a la recerca i  l’estudi dels dipòsits minerals i dels recursos miners: on, com, per què i de quina manera s’han format aquests dipòsits. I una eina que, salvant les distàncies, pot ser útil també als aficionats en la seva recerca de minerals de col·lecció.

Ens vàrem aplegar una vintena d’assistents en aquest magnífic lloc que és la seu de l’IEC i que tan amablement, any rere any, ens cedeixen per al nostre Cicle de Conferències. Un cop feta la presentació del ponent per part del President del GMC, Frederic Varela, va començar la conferència.

1

Va començar el Marc amb un recordatori d’alguns conceptes bàsics, com què és un mineral, com els minerals són els que formen les roques i les diferències entre dipòsit mineral i jaciment mineral (dipòsit: susceptible de ser explotat) i com aquesta possibilitat d’explotació pot variar depenent de les circumstàncies (preu del mineral al mercat, avenços tècnics, etc.), acompanyat de diversos exemples.

2

També ens va parlar de com s’ha ampliat la quantitat de minerals objecte d’explotació, des dels clàssics del segle XIX i XX, com els òxids-hidròxids de ferro, la galena, la fluorita, la barita, l’or, la calcopirita…, fins a molts que s’exploten ara al segle XXI, lligats a la demanda de la indústria tecnològica, com l’indi, l’escandi, l’itri, el ceri, etc. També l’explotació d’alguns minerals sense interès industrial però amb un elevat interès col·leccionístic, com les famoses crocoïtes de Dundas (a Tasmània, Austràlia) extretes de les mines amb tecnologia minera puntera per a ser comercialitzades com a mineral de col·lecció.

45

 Seguidament ens va parlar de per què trobem dipòsits d’uns minerals o d’uns altres als diferents llocs del globus terraqüi i dels efectes dels moviments de les plaques tectòniques, que marquen diferents ambients geotectònics, amb la presència de diferents elements que formen els minerals. Aquesta  interacció entre l’escorça i el mantell terrestre, amb les zones de subducció, dorsals oceàniques i hot spots, amb l’activitat volcànica associada, dóna lloc, de manera general, a dos tipus d’orígens dels minerals: magmàtic i hidrotermal, que es complementa amb un tercer que és l’origen supergènic. Després d’explicar la gènesi i com es distribueixen els diferents elements en els dipòsits magmàtics i hidrotermals i com s’arriben a formar els minerals, es va centrar en la formació de minerals supergènics (originats a partir d’altres minerals), que són molts dels minerals que trobem a les col·leccions.

36

7.jpg

Va començar explicant la formació dels dipòsits VMS (Volcanogenic Massive Sulfide ore deposit), que constitueixen lents massives compostes per sulfurs d’elements base (Cu, Fe, Pb, Zn) que es formen per una barreja d’activitat volcànica i hidrotermal, que té la seva expressió en els sistemes hidrotermals submarins descoberts als anys 60 del segle passat i que són sistemes actius que van formant dipòsits de sulfurs massius a partir de la precipitació dels minerals dissolts en aquests fluids hidrotermals, generalment pirita, calcopirita i esfalerita, però també galena o tetraedrita. Són dipòsits d’elevat interès econòmic. Un exemple de dipòsit format d’aquesta manera és el de la Faixa Pirítica Ibèrica.

8

910

11

Aquest exemple de dipòsit va servir per introduir-nos en la formació dels minerals supergènics. La part més superficial d’aquests dipòsits de sulfurs massius, exposats a l’efecte de l’oxigen i a la infiltració d’aigües superficials, són alterats formant-se una enorme varietat de minerals, molts d’ells amb interès com a minerals de col·lecció.

D’aquesta manera es pot distingir una zona primària, la més profunda, amb els sulfurs sense alterar (pirita, calcopirita), a sobre una zona de cimentació situada per sota del nivell freàtic, on es forma calcosina i covellina, una zona d’oxidació amb cuprita, tenorita, atzurita, malaquita, atacamita, etc.,  i la zona més superficial, que s’anomena gossan, amb goethita, lepidocrocita, hematites, jarosita, or, etc. Veiem doncs com per processos geoquímics els elements tendeixen a acumular-se en nivells diferents: el coure i el zinc sobretot a la zona de cimentació, el ferro i l’or sobretot a la zona d’oxidació i al gossan.

12131415

Per acabar va parlar de la gènesi d’alguns jaciments importants i que s’exploten per obtenir minerals de col·lecció, com el ja esmentat de crocoïta a Dundas, a Tasmània, Austràlia i el de Bou Azzer al Marroc, amb els seus famosos minerals de coure, níquel, cobalt i vanadi. I per finalitzar, vàrem repassar alguns dels jaciments clàssics de Catalunya, com els del Priorat, Rocabruna (Ripollès), mina “Victoria”, Pontons, o les pegmatites del cap de Creus, riques en ETR (elements de terres rares).

18

1920

I després de l’obligat torn de preguntes, que va fer esgotar tot el temps del què disposàvem, i de l’agraïment al Marc per la seva magnífica i entenedora exposició, ens vàrem acomiadar fins a l’any vinent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s