Frases fetes catalanes amb regust mineralògic

Frases fetes catalanes amb regust mineralògic

Jordi Escuer

El fet de pertànyer al Grup Mineralògic Català, i encara que només en soc soci des de l’any 2012, m’ha empès, any rere any, a trobar “vincles” entre la mineralogia i la llengua catalana.

Després de temps i temps de repensar-ho, m’he decidit a fer una petita temptativa. Aquesta és la raó d’aquest article, que no pretén res més que passar una estona entretinguda i de record de la nostra llengua des d’un punt de vista una mica mineralògic.

Per sort, cap a l’any 1985, un familiar va tenir la gentilesa de regalar-me un llibre el qual, a aquells que ens agrada progressar i enriquir l’ús de la nostra llengua, ens és d’una remarcable utilitat. Es tracta del Diccionari de Locucions i Frases Fetes,obra de l’escriptora i lexicòloga Joana Raspall i Juanola (traspassada el desembre del 2013) i del catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), entre d’altres importants títols i càrrecs, Joan Martí i Castell, al qual he d’agrair molt sincerament el fet que m’hagi permès la utilització de la seva obra per a materialitzar aquest escrit.

Davant de l’immens recull d’expressions de la nostra llengua que conté el Diccionari, he intentat resumir i sintetitzar en les més usuals, aquelles que ens donen una correlació amb algun terme mineralògic.

De manera generalitzada, a tots els que gaudim d’aquesta afició ens han dit més d’una vegada que som els que busquem rocs i pedres. ¿Us imagineu quantes locucions i frases fetes existeixen amb aquestes dues paraules, en la nostra llegua?

Quan volem deixar constància que algú és ferm, incommovible, rígid i immutable acostumen a dir que és dur com una roca. O bé quan volem expressar que alguna personaés insensible i impertorbable li diem que té el cor de pedra.

Si ens referim a la part essencial d’una qüestió, al seu fonament o a la seva base, n’acostumem a dir la pedra angular. Si el que volem ésreferir-nos al’origen o motiu d’un escàndol en diem la pedra d’escàndol. A un punt de contrast, de referencia o de verificació n’hi diem pedra de toc.

L’expressió fer més mal que pedra seca la utilitzem per a referir-nos a alguna situació de dany o de desastre. Dir que una escena fa plorar les pedres és el mateix que dir que es tracte d’una situació llastimosa o dramàtica.

Quan volem expressar que alguna cosa ha costat cara, podem dir se n’ha fet set pedres, molt similar a aquella altra locució “fer-se’n un ull de la cara”.

Sinònim de la paraula enderrocar podria ser l’expressió no deixar pedra sobre pedra.

Si volem deixar clar que alguna cosa va malament i que no hi ha manera d’arreglar res ho podem manifestar dient que no hi ha ni rei ni roc.

I si el que volem expressar és la obligatorietat de fer qualsevol cosa, ho podem fer dient que ens faran passar per la pedra.

El fet d’actuar d’amagat o de fingir, o bé de no donar la cara, el podem expressar amb el de tirar la pedra i amagar la ma. El fet d’inculpar, d’acusar públicament o de delatar el podem expressar amb el de tirar la primera pedra. I si volem explicar que algú actua en perjudici propi ho podem fer dient que tira pedres al propi terrat.

Abandonant ja les generalitats i fixant-nos en paraules més estretament relacionades amb la mineralogia, què millor que començar pel primer grup tant de la classificació de Dana com la de Nickel-Strunz: els elements natius. Aquí podem trobar expressions i locucions on apareix l’or, la plata (o argent), el ferro i el plom.

Com un fil d’or és aquella manera d’expressar el delicat color rossenc dels cabells d’una persona. Si algú parla com un llibre, és eloqüent en les seves explicacions i dona bo d’escoltar-lo, direm que és una boca d’or.

Quan algú s’enriqueix és habitual utilitzar la frase s’ha fet la barba d’or. Però també acostumem a utilitzar l’expressió fer-se un ronyó d’or.

Si hem de pagar molt car qualsevol producte per la causa que sigui en direm que l’hem de pagar a pes d’or. I si ens referim a alguna persona d’alta vàlua, o de la qual no en podem prescindir, en direm que val més or que no pesa.

Quan algú no parla clar o ho fa de manera inconcreta, confusa i vagament, direm que s’expressa mig en plata mig en quartos.

Si una persona és molt espavilada, ens hi referirem com si fos un argent viu.

El fet d’intentar solucionar alguna situació complicada oferint diners, sense que això signifiqui necessàriament cap sentit de suborn, direm que això és parlar amb llengua de plata.

Quan una persona té habilitats extraordinàries per a un treball manual direm que té les mans de plata. I quan una persona és tenaç, forta, resistent i acompleix tot el que es proposa, direm que té una voluntat de ferro.

Davant d’una persona pesada, feixuga, insuportable i que ens costa d’aguantar, direm que ens trobem amb algú pesat com un plom.

El fet de trobar-nos despistats, desorientats, insegurs o bé d’anar desencaminats, el podem resumir en l’expressió d’estar fora de plom.

Si alguna cosa cau verticalment, de dalt a baix, direm que cau a plom.

Avançant en les diverses classes minerals podem també fer una passada ràpida pels carbonats, considerant que el marbre (roca metamòrfica) està constituïda per més d’un 90% de carbonat càlcic. Quan ens referim a la sensació de fred elevat en el nostre cos, en diem estar fred com un marbre.

També podem trobar alguna expressió relativa a algun sulfat: el guix. L’expressió conill de guix l’apliquem a les persones que, davant d’una espectacular aparença, en realitat no són més que un titella. I a aquelles persones que són dormilegues els hi diem que dormen més que el guix.

Generalment la nostra afició ens porta a aconseguir cristalls i, quan més grans, generalment més valuosos. Com un cristall és una frase feta que fem servir per expressar la transparència i claredat amb que s’ha explicat alguna cosa.

I, on trobem aquests cristalls? En ocasions els trobem en el que anomenem vetes. Quan volem complaure a algú acostumem a dir que li seguim la veta. I si gastem a dojo, sense mirament en les despeses, podem dir que tirem de veta.

Amb el desig d’haver-vos fet passar una estona divertida, tot i reflexionant sobre algunes formes expressives que donen caràcter a la nostra llengua, us animo a ser constants i tenaços en el seu manteniment.

Bibliografia: Diccionari de Locucions i de frases fetes. Joana Raspall i Juanola / Joan Martí i Castell. (Edicions 62; 2ª Edició, 1985).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s