GEOQUEDADA 2023

Prudenci Gatell

Els passats 19, 20 i 21 de maig es va celebrar al País Basc la 3a. edició de la Geoquedada, una trobada promoguda per la Sociedad Geológica de España, i organitzada per la Comissió tècnica Geoda i Geoparkea, el geoparc de la Costa Basca. També ha comptat amb la col·laboració de l’Ilustre Colegio Oficial de Geólogos del Pais Vasco.

La trobada es va desenvolupar als tres municipis que formen el geoparc i va aplegar geòlegs, professionals de disciplines afins i aficionats que durant tres dies van escoltar i compartir experiències al voltant de les ciències de la terra, en general, i de la seva divulgació eficaç mitjançant les xarxes socials.

Fa uns mesos, la comissió organitzadora va contactar amb el Grup Mineralògic Català per a convidar-nos a explicar la nostra tasca de difusió de mineralogia i patrimoni miner a través, principalment, del Twitter. De feia temps que seguien els enfilalls que publiquem cada setmana i van voler que aportéssim quina era la metodologia i dinàmica que seguim per a elaborar-los i, de retruc, contextualitzar la feina d’investigació que ha fet el GMC des de la seva fundació.

La jornada va començar divendres 19 a la Sala Kultur de Deba, on l’organització va marcar l’inici, i Leire Barriuso, gerent de Geoparkea, va explicar l’origen d’aquestes figures de protecció emparades per la UNESCO, els geoparcs, i la història del que gestiona. El dia es tancava a Lastur, on estaven allotjats gran part dels participants.

L’endemà, dissabte, era el plat fort de la Geoquedada. A la Zabiel Kultur Etxea de Mutriku, es van encadenar les diferents exposicions del dia. Daniel Barreña va posar de manifest les dificultats que troben a la Universitat de Salamanca per a gestionar el patrimoni paleontològic de que disposen, amb un gran fons, sobretot de rèptils i amfibis, i que es sublimen a la Sala de les Tortugues, un espai amb moltes peces i material, però que no compta amb una estructura museística adequada i que no pot organitzar visites convencionals.

A continuació, Sara presentava el seu blog de viatges Viajando con ciencia, un espai on hom pot trobar tot de propostes d’oci i turístiques de qualitat i que tenen la ciència com a pretext i fonament. Carlos Pimentel (aquesta, on line) va explicar perquè calia divulgar cristal·lografia, quin valor tenia i ens va apropar als fonaments bàsics d’aquesta disciplina.

Després de la pausa, Olaya Dorado, coautora juntament amb Nia Schamuells del llibre sobre vulcanologia Descubre los volcanes: acompaña a los volkis… va ensenyar-nos aquest projecte, explicant com es va gestar i concretar, a banda d’altres inciativas en la divulgació de la geologia, adreçada a estudiants del grau i allotjada a Instagram.

Asier Hilario, director científic de Geoparkea, tancava la sessió matinal, complementant l’exposició del funcionament del parc, les seves seus, els projectes vinculats i la manera com es posicionen al mercat aprofitant les sinèrgies que es generen a les xarxes. La xerrada es va acabar sortint a l’aula pràctica que tenen a un local de la població, on hi ha una exposició espectacular de fòssils del flysch de Mutriku.

Tornats de dinar, José Vicente Casado va sacsejar als assistents amb la seva experiència en el món de la mineralogia i la paleontologia, les seves col·laboracions amb diferents instituts i organismes, tant del país com internacionals, i com la seva recerca personal (sobretot de meteorits) ha contribuït al desenvolupament que les universitats tenen del coneixement d’aquest fenomen.

Arribava el torn del Grup Mineralògic Català. La nostra exposició tenia dos parts. Una primera on s’explicava la història del Grup, fundat el 1975 amb l’objectiu d’estudiar i divulgar la mineralogia i el patrimoni miner del nostre país. La revista, amb molt rigor científic, les sortides de camp i tota l’activitat educativa que pivota al voltant de les fires (xerrades i tallers) han estat els vehicles per a assolir aquest objectiu i s’han adaptat a les tecnologies i procediments existents en cada època, durant tota l’existència del Grup. Treball de documentació teòrica, constància en l’exploració de jaciments, anàlisi de les espècies trobades, han contribuït a escriure la història minera de casa nostra. La segona part es centrava en com, els darrers anys, s’ha escollit la plataforma de Twitter per a divulgar tot aquest coneixement, de quina manera es fa, amb els enfilalls setmanals, quin és el procés de creació dels fils, l’impacte que tenen i el públic al qual s’adrecen. En aquest sentit, la tasca del GMC ultrapassa l’àmbit dels associats, arribant a un segment de població molt més ampli i variat. Finalment, es va posar èmfasi en la necessitat d’establir sinèrgies i entesa amb institucions acadèmiques i investigadores de manera regular i es va fer valer el paper del Grup com a agent proactiu en el panorama científic català.

A la tornada de la pausa, la gent de Ekobideak van explicar com es vertebra l’activitat empresarial vinculada al territori a la geologia, com les propostes que es fan han de ser de qualitat, innovadores, han de partir del coneixement exhaustiu de les potencialitats de l’entorn i de la facilitat i proximitat a l’hora de transmetre-ho.

Després va ser el torn de Germán S.D., que fa una tasca a Twitter similar a la nostra però amb un format diferent, bé amb una sola piulada, bé amb enfilalls molt més llargs, ocasionals. Destaca de fa uns anys el seu projecte de la Copa Geodiversitat, excusa a partir de la qual es difon la geologia dels diferents paisatges d’Espanya.

Tancava la sessió de xerrades Iban Ameztoy, que va fer una classe magistral sobre com treballar, interpretar, manejar i jugar amb la imatge dels satèl·lits i treure’n conclusions. Vam conèixer les diverses xarxes existents, què oferia cadascuna i com podien combinar-se amb els mapes geològics.

L’endemà es va fer la sortida de camp, a càrrec dels companys del Geopakea. Va consistir en una primera sortida des del port de Zumaia, amb vaixell, per a estudiar la geologia del flysch, des d’Algorri, on hi ha el límit K/T, fins la platja d’Elorriaga, gairebé a la mítica Sakoneta. Un cop a terra, es va complementar amb la visita a la rasa mareal també a Zumaia, on el centre d’atenció va ser el sistema de cartellera i senyalització, quins continguts destacaven, a quins tipus de públic els adreçaven i com es combinaven per arribar a tothom: des de qui només tenia interès en un atractiu turístic, qui ja tenia idees prèvies del que veuria o el sector més format. Tot això vetllant per tal que ningú desconnectés o quedés exclòs. La tasca divulgadora dels responsables del parc han demostrat que és excel·lent i que poden servir de mirall per a altres territoris que vulguin emular-los.

Finalment, amb una degustació, es va donar per clausurada la jornada. La propera, el 2025; qui sap si a algun dels geoparcs catalans, qui sap si a Granada… Òscar Jané, organitzador de l’esdeveniment i dinamitzador de la jornada, va ser l’encarregat de tancar-la. Una gran feina per tal que tot funcionés bé.

Com a balanç de la nostra participació, destacar que hem tingut l’oportunitat de presentar la nostra feina a la comunitat geològica, qui era desconeixedora de bona part d’aquesta tasca. Malgrat les col·laboracions que fem amb la Universitat o l’ICGC, no són activitats que transcendeixin. S’ha trencat la imatge del col·leccionista de minerals sense cultura ni cap altre interès que el d’acumular peces i s’ha donat valor a la voluntat d’investigar i contribuir a la riquesa del país, documentant jaciments, redescobrint-los i millorant i augmentant la paragènesis, ampliant la llista de localitats tipus i d’espècies minerals a casa nostra. S’han vist les eines que fem servir, la potència de les nostres revistes i de les nostres fires, com a puntals de l’entitat, i s’ha valorat la potencialitat de les xarxes per apropar tota aquesta labor a un públic que no és soci del grup, però que pot validar i reforçar-la. S’ha apuntat ja la possibilitat de fer alguna futura col·laboració sota el paraigües del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, però això ja és una altra qüestió que caldrà madurar.