Nota mineralògica de les obres del túnel d’Anglès
Lluís Clapés Badia
El fet que es porti a terme una gran obra de construcció d’infraestructures en zones properes on havien existit explotacions mineres sempre comporta una oportunitat d’investigació que convé no desaprofitar, especialment si és prop de casa.
En aquest treball es reporten algunes troballes de minerals i afloraments apareguts gràcies a les obres de construcció de la nova variant d’Anglès. A més, l’estudi dels materials extrets durant la perforació del túnel, així com l’observació dels materials geològics en els talussos i terregalls d’obra, permet interpretar aquestes mineralitzacions, millorant alhora la comprensió de jaciments propers com les mines de Sant Julià de Llor i les mines del Sant Pare.
Descripció
La variant de la C-63 a Anglès és una obra pública que es va començar a construir el maig de 2021 i es preveu finalitzar aquest estiu de 2023. Consisteix en una vial de doble sentit de 1.600 metres, incloent-hi un túnel de 485 metres, que connecta la C-63 al sud del poble d’Anglès amb la N-141 a l’entrada del poble per la gasolinera.
La zona afectada pels treballs havia estat objecte de diferents prospeccions i treballs de mineria com es pot veure al mapa adjunt. Si bé aquestes no tingueren la importància de les mines properes del Sant Pare al sud (4 “Copiosa”, “Centinela”…) o de les diverses mines de Sant Julià de Llor al nord (8 “Carlota”, 9 “Democracia”, 10 “Gomeles”, 11 “Tomasa”, etc.), sí que resten indicis que en determinats moments hi existí activitat extractiva.
Concretament, en resta una petita pedrera (2) sobre la boca S del túnel; una mina de ferro (1) accessible situada pràcticament a la carena de la serra, i una segona mina (3), que sembla que fou la principal del sector, avui enfonsada. La descripció d’aquestes mines la podem trobar a MinerAtlas en la localitat https://mineratlas.com/location/2710.
Context geològic
Les roques predominants en la zona de l’obra son ‘esquistos d’Osor’ provinents de gresos i lutites del Cambroordovicià afectats pel metamorfisme regional, amb algun nivell de gneissos. A la rotonda d’entrada a Anglès per la C-63 (km 38,5) es poden observar molt bé aquestes roques, amb els seus contactes i clivatge. Dins d’aquests materials no hem observat mai que s’hi formi cap mineralització remarcable en tota la zona estudiada, a excepció de vetes de quars sense massa interès.
La unitat d’esquistos d’Osor es caracteritza per contenir nivells discontinus de calcàries i dolomies, que també han estat afectades pel metamorfisme regional, transformant-se en marbres i calcosilicats. Són nivells de poca potència, en general pocs metres, difícils de localitzar sobre el terreny, tot i que localment, per exemple a Sant Julià de Llor, per efecte de plegaments, formen paquets molt potents, esdevenint la roca predominant. En el mapa adjunt, hem dibuixat de color blau els afloraments localitzats d’aquests nivells, posant de manifest la seva continuïtat a nivell regional des de Sant Julià fins a mines del Sant Pare.
Cal dir que aquestes calcàries/dolomies en algun lloc són pures i en altres es presenten marronoses per contenir abundants detritus, llims, argiles i materials rics en òxids de ferro.
Les mineralitzacions metàl·liques observades es localitzen sempre associades localment a aquests nivells de calcàries.
Desenvolupament dels treballs i accés als materials
És convenient diferenciar 4 zones de l’obra i l’entorn en relació a les troballes i els materials estudiats:
- Excavació i replanteig del terreny de la nova carretera i accés al túnel en el tram nord. Aquesta part no va comportar cap troballa interessant a nivell mineralògic ja que pràcticament no es van tallar marbres enlloc.
- Excavació i replanteig del terreny d’accés al túnel en el tram sud. Aquesta és la part que va aportar més troballes. Els marbres eren abundants. Les màquines els convertien en rocalla que s’acumulava en llocs perifèrics, essent fàcilment accessible per al seu estudi, sense riscos i sense molestar els treballs. Finalment, aquesta rocalla s’ha utilitzat per a reomplir el terreny, reforçar marges i crear vies de drenatge.
- Perforació del túnel. Es va fer des de la boca nord. Només al final es van obrir uns 30 metres des de la boca sud just abans de l’operació de calat. L’accés a l’interior del túnel durant les obres, lògicament, no era pas possible; per tant, només he pogut estudiar el material que s’extreia i s’acumulava a l’esplanada entre la N-141 i el polígon Riera Seca. En un primer moment tot eren esquistos terrosos, sense interès, i l’avanç de la perforació era molt ràpid. A partir d’un determinat moment es van tallar els marbres i roques calcosilicatades, fet que va obligar a utilitzar explosius i alentir l’avanç. Les roques extretes passen a ser de colors blancs i verdosos. Pel temps que va estar sortint aquest material i per la quantitat acumulada, intueixo que el nivell de marbres en el subsol és important, encara que els afloraments en superfície no ho reflecteixin.
- A banda de les obres, s’ha considerat d’incloure també la mina de ferro de Puigventós. La mina es troba a uns 130 metres de la boca sud i uns 70 metres més d’alçada. Està associada als mateixos nivells de marbre
Fotografies a l’interior de la mina (fotografies: Albert Roura).
L’accés a aquesta mina té una certa dificultat i alguns trams son inestables. Cal tenir en compte que l’entrada principal està enfonsada i s’accedeix per una rampa d’explotació. Des de les voladures del túnel m’ha semblat més prudent no tornar-hi. Em consta que altres persones hi han entrat per recol·lectar goethita irisada. Personalment penso que pel tipus de peces que es poden recollir no val la pena córrer riscos.
Galena
Aquest sulfur de plom s’ha localitzat majoritàriament en els treballs d’accés a la boca sud. N’hem trobat dins les cavitats càrstiques de la rocalla de marbre, compartint espais amb la calcita hidrotermal que les reomple parcialment. En aquest cas, la formació de les calcites sembla posterior al de la galena. També en trobem dins les matrius de marbre marronós i formant cristall solts, molt alterats, dins les sorres de limonita. En cap cas podem parlar de filons sinó més aviat impregnacions locals o petites bosses.
Apareix sempre en forma de cristalls aïllats, segons la forma de l’octaedre, del qual difícilment en podrem veure moltes cares per limitacions de creixement. Els més grans arriben a 3 centímetres d’aresta. De vegades, els vèrtexs de l’octaedre queden truncats lleugerament pel cub.
Totes les galenes estan alterades superficialment en major o menor grau, mostrant una capa exterior prima de cerussita. L’alteració superficial fa que les cares dels cristalls perdin definició i s’arrodoneixin les arestes. La major part d’exemplars solts, de fet, han perdut totalment la seva forma original per alteració o desgast i apareixen arrodonits. Cal dir també que la duresa de la matriu, així com la pròpia manipulació de la rocalla a l’obra, provoca que la majoria de galenes apareguin trencades o es trenquin en intentar reduir els blocs de marbre. D’haver-les pogut treure sense danys haguessin sortit algunes peces amb combinació de calcita i galena molt estètiques.
Calcopirita
Molt menys abundant que la galena, apareix localment associada a la calcita de reompliment de les cavitats en els carbonats. Acostuma a presentar-se en petits nòduls mil·limètrics, parcialment oxidada i sempre acompanyada de cristalls de malaquita.
Encara se’n poden trobar indicis al peu de l’antiga pedrera (2) que es troba sobre la boca sud del túnel.
Pirita
És relativament abundant en el material extret durant la perforació del túnel, ja que per trobar-se a prou profunditat, no ha estat oxidada. Apareix en forma bandejada en el marbre, junt amb altres sulfurs o en les diàclasis. Desapareix totalment en els afloraments més superficials transformant-se en òxids i hidròxids que donen el color vermellós als materials.
Goethita
On es troba en major abundància és a la mina de Puig Ventós i en els materials que apareixen dalt la carena. Es presenta formant part de la limonita o en forma de crostes, nodular, estalagmítica i de vegades irisada.
Calcita
Apareix cristal·litzada reomplint cavitats produïdes per fenòmens de dissolució dels marbres. Acostuma a formar crostes amb diferents tipus de cristalls i colors, habitualment mostrant diferents generacions en una mateixa peça.
L’hàbit piramidal o escalenoèdric és el més abundant, tot i que els cristalls acostumen a presentar-se lleugerament alterats.
A banda dels blancs i transparents, trobem colors negres i grisos per la presència d’òxids de manganès, així com rosats i vermellosos pels de ferro.
Quars
Associat als marbres, no apareix en cap de les zones estudiades a excepció de la mina de la part superior on amb la goethita podem identificar quars ben cristal·litzat de mida submil·limètrica. De fet, cal una lupa o binocular per a identificar-lo correctament. En algunes parts de la mina, la goethita ha desaparegut totalment i resta només una matriu porosa de quars de color blanc.
Altres
En el material extret de la perforació hem trobat altres sulfurs, a banda dels ja citats, com pirrotina, esfalerita i marcassita. Els mateixos sulfurs han estat identificats en el TFG realitzat per la UAB que citem a la bibliografia.
De forma puntual identifiquem cristalls de dolomita varietat fèrrica, tabulars i en forma de sella, propis de dipòsits dels tipus MVT, essent menys abundant que en els afloraments de Sant Julià de Llor.
També hem identificat ‘de visu’ aragonita en cristalls radiats, cerussita recobrint la galena, indicis de malaquita i atzurita, especialment en la zona de l’antiga pedrera (loc. 2) que encara avui és accessible.
En els marbres i roques calcosilicatades podem trobar-hi silicats d’aspecte fibrós, possiblement wollastonita i hedenbergita. Les bandes d’aspecte més verdós en els marbres estan formades per diòpsid.
Interpretació de les mineralitzacions
L’obra del túnel ha permès estudiar i comparar tres zones properes però ben diferenciades.
La primera zona es situa dalt la carena, a la part més elevada del conjunt estudiat, on hi ha la mina de ferro. Bona part dels marbres han quedat substituïts per una roca formada només per limonites, òxids de ferro i quars, sense presència de carbonats. Els minerals presents son goethita, hematites i quars. S’interpreta com a un gossan o ‘barret de ferro’.
Una segona zona s’ubica a l’entorn de la boca sud del túnel i està ben representada en els talussos i materials extrets per fer-ne l’accés. Predominen marbres que localment poden ser purs formant llantions blancs, però que majoritàriament són molt bruts i alterats a dolomita, amb abundància de llims i òxids marronosos dissolts. Entre els marbres, trobarem argiles vermelloses, molt plàstiques, i altres de blanques. Localment els marbres presenten abundants cavitats centimètriques per fenòmens de carstificació, reomplertes principalment amb calcita. Els minerals presents son galena, calcopirita, calcita en diferents generacions, dolomita, aragonita i malaquita. No hi ha pirita. Tampoc hi ha quars enlloc. S’interpreta com una zona on, a escala reduïda, es produeixen processos tipus MVT i d’oxidació que possibiliten la concentració de minerals i la formació dels dipòsits que hi hem trobat.
La tercera zona correspon al nivell de marbres tallat durant la perforació del túnel, per tant, és la zona més profunda. Està representat per la rocalla que es va extreure durant les obres i no s’ha pogut observar ‘in situ’. Les roques son marbres blancs o bandejats amb tonalitats verdes de roques calcosilicatades. Els marbres mai presenten colors marrons per impureses i òxids de ferro. No hi ha cavitats en els marbres; només diàclasis que poden estar omplertes amb calcita i sulfurs. El mineral més destacable és la pirita, que trobarem dispersa en les roques, més abundant en les zones on hi ha més calcosilicats i en les diàclasis. També hem trobat galena bandejada i masses polimetàl·liques amb pirrotina, esfalerita, calcopirita i altres. També es troben petits indicis de minerals típics dels skarns com wollastonita, hedenbergita, diòpsid, etc. S’interpreta com la mineralització primària que encara no ha estat alterada per processos d’oxidació.
Aquest entorn, tot i que molt modest com a jaciment mineral, permet interpretar els diferents nivells d’un procés d’enriquiment, o almenys d’alteració, supergènic. Podem veure com la pirita, que és relativament abundant en els materials extrets de les parts més profundes durant la perforació del túnel, no apareix en absolut en els nivells més propers en superfície, havent-se oxidat a sulfats i després a òxids de ferro que veiem a dalt i que tenyeixen de marró els materials que observem a la superfície. En el procés també s’haurien format fluids àcids que haurien obert les cavitats que observem en els marbres, propiciant fenòmens de reompliment del tipus MVT.
Finalment, a la part més superficial, s’hi forma un gossan on predominen òxids i hidròxids de ferro, amb fenòmens de silicificació. Aquest, en tractar-se d’una mena lliure de sulfurs, es va voler aprofitar en determinats moments per a beneficiar-ne el ferro.
Referències bibliogràfiques i WEBs consultats
GUERRERO, Eloi. (2016). Las mineralizaciones de Pb-Ba del área de Sant Julià de Llor (Macizo de les Guilleries, Cataluña). Treball de final de màster, inèdit UAB/UB.
YANNY DANIELA VELASQUEZ [tut: Maria Mercè Corbella] (2023). Origen dels sulfurs d’un sondatge a Les Guilleries (Anglès). Treball final de grau de geologia UAB.
Vídeo galenes trobades: https://drive.google.com/file/d/1Ixj7JGN35Xi4mOrhGdG77R_L-uWoPlTs/view?usp=sharing
Infominer 
Sensacional treball !!!
M'agradaM'agrada
Impressionant. Geologia pura. Moltben desglosat i tractat.
M'agradaM'agrada