Retalls de Geologia: Volta al Tossal del Quer

Isabel Benet

Tal i com vam prometre en l’anterior itinerari del Boscalt, ara anem a donar una volta completa al Tossal del Quer i per això ens traslladem al petit nucli del Querforadat, situat a mig aire del vessant est d’aquest turó i on s’inicia aquest bell itinerari.

Es tracta d’un itinerari circular d’uns 8 km de recorregut i quasi 500 metres de desnivell; per tant, encara que no presenta cap dificultat tècnica, sí que cal tenir una bona forma física per a realitzar-lo.

Per arribar al punt d’inici del Querforadat, des de la Seu d’Urgell cal prendre la carretera N-260 en direcció a Puigcerdà i, passat el Pont de Bar, ens haurem de desviar a la dreta per la carretera que s’enfila a Bar i Toloriu i que finalitza al Querforadat on, just a l’entrada del poble, hi ha un petit aparcament sota l’emblemàtica roca on s’alcen les restes del seu castell.

Abans de començar l’itinerari, val la pena pujar a la citada roca per a contemplar la grandiosa muralla de la Serra del Cadí que ens tanca l’horitzó pel sud i on hi destaquen la canal Baridana i el Vulturó (2.649 m), que és el punt culminant de la serra.

Un plafó informatiu ens ajuda a orientar-nos i ens informa de la història del castell, documentat des de l’any 1298 i que fou punt de vigilància del Comtat de Cerdanya. Algunes muralles han quedat integrades als habitatges que envolten la roca.

Geològicament ens trobem damunt les calcàries del Cretaci superior i en elles hi podem trobar algunes restes fòssils de possibles ostreids. Des del capdamunt del castell, i mirant a ponent, podem observar com al vessant est del Tossal del Quer afloren unes roques vermelloses amb unes capes grises intercalades: es tracta de les argiles, gresos i calcàries de la fàcies garumniana de finals del Cretaci i inicis del Terciari. Aquests són els materials que ens acompanyaran fins al poble de Cava.

Baixem del castell i retornem a l’aparcament des d’on ja veiem un pal indicador que ens anuncia l’inici de l’itinerari. Si hem d’omplir les cantimplores, ho podem fer a la font que hi ha un xic més avall d’on hem aparcat ja que no hi ha cap més fins al poble de Cava.

Comencem a pujar en direcció al Coll de Cristià tot travessant un espès bosc de pins per un corriol que s’enfila pel vessant nord del Tossal del Quer, també dit Tossal de Beders o del Pubill. Així arribem a una gran esplanada on es troba el Coll de Cristià i on afloren les argiles roges de la fàcies garumniana. Ens trobem just al contacte d’aquestes argiles amb les calcàries del Cretaci superior que ja hem vist al castell del Querforadat. Opcionalment, des d’aquí es pot pujar al cim del Tossal del Quer, de 1.816 m d’alçada, per un corriol que s’enfila per l’aresta nord i que supera uns 200 metres de desnivell.

Si pugem al cim del tossal, a més d’unes impressionants vistes del Cadí també podem trobar unes calcàries amb uns puntets blancs que són uns foraminífers, anomenats Alveolines, típics d’inicis de l’Eocè (Cenozoic o Era Terciària).

I és que aquests materials són els mateixos que podem trobar als cims de la Serra del Cadí, ja que ens trobem al bloc enfonsat d’una gran falla relacionada amb la falla del Segre, el complex moviment de la qual va donar lloc a la formació de la fossa de la Cerdanya… Però aquesta és una història que explicarem en una altra ocasió.

Retornem al coll de Cristià pel mateix camí i continuem el recorregut en direcció a Cava tot seguint el curs del torrent de Sant Climent aigües avall, el qual excava el seu llit just al contacte entre les argiles i les calcàries cretàciques. Hi ha un punt on el camí travessa un vessant molt inclinat i despullat de vegetació i que pot ser delicat en cas que el terreny estigui humit.

Després d’aquest mal pas, tornem a entrar al bosc on, als vorals del camí, afloren bé les argiles, gresos i conglomerats de la fàcies garumniana. Així arribem als anomenats Camps de Cava on el paisatge s’obre amb vistes a Ansovell. Si no ens cal anar a la font de Cava, podem deixar de banda el camí que baixa al poble i continuar la ruta tot travessant el Camp del Castell on podem pujar a un petit turó que fa de mirador sobre el poble i la vall del riu Cadí i on podem veure restes d’una muralla de l’antic castell.

Ens trobem damunt un vistós cingle, al caire de la falla que ha fet baixar el bloc on ens trobem ja que aquí es posen en contacte les calcàries de la fàcies garumniana (anomenades Calcàries de Vallcebre) amb les pissarres de l’Ordovicià superior (Paleozoic). Precisament la font de Cava neix al peu del cingle per aquest contacte tectònic.

Continuem ruta, ara encarats a la muralla del Cadí i seguint els senyals blanc i vermell del GR 150, tot pujant en direcció al veïnat de cal Pubill i seguint el recorregut d’aquesta important fractura. A cal Pubill travessem la citada falla per la qual cosa anem trobant petits afloraments d’andesites, unes roques volcàniques del Carbonífer superior i que ja vam veure a l’itinerari del Boscalt. Anem per una bonica roureda en direcció al Coll d’Oruga i com tenim molt a prop les calcàries d’alveolines pot ser que també trobem alguns blocs caiguts d’aquesta roca.

Anem retornant cap al Querforadat per una sèrie de graons i esplanades encarades a llevant i resseguint la línia de la falla, la qual s’estén fins als peus del Pla de l’Àliga. Des d’aquestes esplanades també podem veure el coll de Pallers, situat al sud del poble d’Estana i punt d’inici d’un altre interessant itinerari.

Abans d’entrar al Querforadat, i si estem animats, podem prendre la pista que, passant pel Collet, arriba al torrent de la Peda on hi ha un interessant aflorament de dacites, unes roques subvolcàniques de color gris-verdós, semblants a les andesites que hem vist arribant al coll d’Oruga però amb un contingut més elevat de sílice. L’interessant d’aquest aflorament és que aquestes dacites tenen una espectacular disjunció columnar hexagonal, més pròpia dels basalts.

Retornem pel mateix camí, tot donant un darrer cop d’ull a la muralla del Cadí, i entrem de nou al Querforadat, que ara ens ofereix una magnífica vista del seu roc (o quer) característic i del conjunt de casetes arraulides al seu voltant, com un poble “de pessebre”, i on finalitzem aquest recorregut circular al Tossal del Quer.