Ressenya de la Fira d’intercanvi de microminerals de Cremona – 16 i 17 de setembre de 2023
Pedro Mingueza, Joan Rosell i Marc Giralt
La Fira d’intercanvi de microminerals de Cremona és la degana i probablement la més important fira d’intercanvi de microminerals a nivell europeu. Aquesta ha estat la tercera vegada que el Grup Mineralògic Català ha tingut representació a la fira (amb Joan Rosell, Marc Giralt i Pedro Mingueza), cosa que ens permet donar a conèixer el GMC i la mineralogia catalana més enllà de les nostres fronteres i sobretot poder promocionar la nostra Trobada de Camprodon, per tal de poder consolidar-la com una fira d’intercanvi de microminerals reconeguda a nivell europeu. Vam poder copsar que entre els companys de Cremona l’interès per la Trobada de Camprodon ha esdevingut una nota fixa a la seva agenda. D’altres van mostrar-se en un principi una mica desalenats per la distància, però quan alguns dels que ja han vingut a Camprodon els deien que valia la pena, els ho feia replantejar, i més si trobaven algú per compartir ruta. A poc a poc anem sembrant a nivell europeu, encara cal fer molt camí, però tant els companys de l’AFM i de l’AMI estant més que disposats a ajudar a donar a conèixer la nostra “Trobada”.
La fira de Cremona, que des del 2019 té com a nom oficial “Meeting Internazionale Ugo Ostan”, està organitzada pel Gruppo Mineralogico Cremonese (GMC) i se celebra ininterrompudament des de l’any 1976 (exceptuant l’any 2020 per la pandèmia). Enguany ha estat la quaranta-cinquena edició i ha tingut lloc els dies 16 i 17 de setembre a la nova ubicació on ja es va fer l’any passat, al Seminario Vescovile, situat a la mateixa ciutat de Cremona i que representa una clara millora respecte a l’antiga ubicació, donat que ara es disposa d’un espai diàfan molt ampli on tots els expositors queden ben a la vista de tothom.
L’organització va ser impecable; ja a l’entrada se’ns donava la nostra ubicació assignada amb el llistat de tots els participants i la seva ubicació i, ja al nostre lloc, teníem preparat un binocular amb llum (reservat prèviament per a tots aquells que viatjàvem en avió) i el talonari (que serveix per a deixar el teu nom i peces que vols canviar a la taula d’algú altri) i bolígraf per a començar a fer les nostres peticions de canvi. El model de funcionament general de la fira continua sent el mateix que es va detallar en la ressenya realitzada per a la primera participació del GMC el 2019.
Aquest any la participació ha estat menor que en anys anteriors. Sobretot s’ha notat la disminució d’expositors estrangers, molt acusada des de la pandèmia, segons ens explica Pier del Monaco, organitzador principal de la fira. En total han estat 73 participants, dels quals 62 han estat italians, 5 francesos, 2 alemanys i 1 austríac, més la representació del GMC.
Pier també ens comenta que hi ha un altre factor per a aquesta disminució, en tant que alguns dels participants de més edat deixen de venir i es troben a faltar noves incorporacions joves a la fira. Per desgràcia sembla que aquest mal és endèmic a nivell europeu.
Malgrat aquesta disminució, hem de dir que la fira ha estat extraordinàriament interessant, on el nivell general dels participants segueix sent molt alt i on no han faltat grans mineralogistes de renom com Georges Favreau, Sonkë Stolze, Massimo Battoni, Pietro Vignola, Roberto Bracco, Luigi Chiappino, Massimo Caldera o Franco Vanini entre d’altres, a banda d’en Marco Ciriotti que, junt amb la seva dona, portaven un estand amb les publicacions de l’AMI (Associazione Micro-mineralogica Italiana) i altres llibres italians rellevants.
El material d’intercanvi ha estat molt variat i en general de bona qualitat. Es van poder veure exemplars d’arreu del món, on probablement es podria trobar algun exemplar de qualsevol de les localitats més clàssiques a nivell mundial. Evidentment, ha predominat el micromineral italià i suís per proximitat, podent distingir en referència a les localitats, entre els expositors amb material diversificat i aquells que presentaven material especialitzat d’una o diverses localitats. En concret hem pogut gaudir de material especialitzat de Brosso, Gambatesa, Molinello, Starlera, Monte Arsiccio, Monte Somma, Lengenbach, Viterbo o de les principals localitats de Sardenya entre d’altres. I per suposat, com ja és habitual, abundància del típic material alpí amb multitud d’exemplars d’anatasa, brookita, pseudobrookita, rútil, titanita, sinquisita, monazita, etc.
Evidentment, el material “no italià” també va ser interessant, divers i de qualitat. Jaciments clàssics francesos van estat ben representats, com Cap Garonne, Trimouns o Lapanouse. I entre el material alemany van destacar abundants exemplars de la mina “Clara” i de la regió volcànica d’Eifel. Ja una mica més lluny, bona representació de sistemàtica de les pegmatites i dipòsits metàl·lics de Suècia i Noruega com Långban, Evje, Bastnäs i Falun. I fora del continent europeu podem destacar molts micros del Marroc i Madagascar amb espècies molt rares i molt poc freqüents als mercats de micromounts.
En definitiva, vam poder realitzar bons canvis ja que, com d’altres vegades, els micros de les nostres localitats habituals com Rocabruna, Bruguers, Vimbodí, el Molar, el Papiol, Canàries… van ser força apreciats.
La fira va començar puntual dissabte a les 15 h i una estona després la majoria de participants ja estaven preparats per a l’intercanvi. Aquesta primera sessió va ser molt intensa i va durar fins quarts de vuit. Van ser més de quatre hores d’un ritme frenètic de caixes amunt i avall; els canvis es concretaven amb molta fluïdesa, la gent anava al gra i ben aviat una part important de “material” ja havia canviat de mans. Durant aquest temps vam compaginar l’intercanvi amb la feina de promoció de la fira de Camprodon, repartint flyers i convidant a participar. Vam poder “preconfirmar” alguns micromounters que no havien vingut encara a Camprodon i confirmar alguns dels que ja han vingut en altres ocasions. Tot i que la nostra fira els agafa una mica lluny, alguns ja tenen les dates marcades a l’agenda. Per aquesta raó, els micromounters de “casa” hem d’intentar portar bon minerals (ja sigui en qualitat i/o raresa) seguint una premissa ben senzilla: si a tu t’agrada per a la teva “col·le”, per als altres és probable que també. Pensa que estàs representant el col·leccionista del teu país!
Al vespre vam anar deixant els nostres llocs per anar just al costat de la zona d’intercanvi on s’havia de celebrar el sopar de germanor. Això també ha suposat una gran millora respecte a edicions anteriors ja que el no haver de desplaçar-nos simplifica molt la logística i anima a la participació. I, efectivament, la gran majoria dels participants hi vam estar presents. Com és habitual, la vetllada va començar amb unes paraules d’en Pier agraint la presència dels assistents i transmetent els seus bons desitjos en la trobada. Tot seguit van començar a omplir-se els plats i vam poder agafar forces després de la intensa jornada. Va resultar un sopar molt agradable, informal i distès, la qual cosa va permetre un intercanvi d’experiències mineralògiques molt ampli i profitós.
L’endemà, la sessió d’intercanvi es va reprendre ben d’hora i quan ens vam incorporar, poc més de les 9 h del matí, ja estava tothom engrescat de nou amb els micros. En aquest cas, l’horari seria intensiu: des de les 9 del matí fins a les 17 h, on el dinar seria lliure i podíem disposar del bar del seminari, annex a la sala.
Al matí ja es veien tots els espais ocupats, ja que alguns dels participants, que no van poder començar a la sessió del dia d’abans, s’havien incorporat en aquell moment. El ritme va continuar sent intens, encara que no tan frenètic com en la sessió de la tarda anterior. Potser molts ja havien pogut culminar els canvis més desitjats. Veient que la gent estava una mica més relaxada, vam aprofitar per a fer més feina de promoció de Camprodon, repartint els flyers que ens quedaven de la Trobada a aquelles taules on encara no havíem arribat, oferint-nos a explicar les “meravelles” que podríen gaudir a la Trobada catalana.
La sessió només va ser interrompuda pel lliurament de premis del concurs al millor micro d’una espècie concreta. En aquesta ocasió l’espècie a concurs era la magnetita i com cada any es van premiar les cinc millors. El nivell del concurs va ser molt alt.
Cava San Vito, Monte Somma, Vesuvi. FOV 20 mm. Primer premi: Angelo Bar.
Abans de les 17 h tothom va començar a recollir i fer els comiats corresponents ja que a molts de nosaltres ens esperava una llarga tornada, ja fos en avió o per carretera.
També volem agrair a Marco Sturla, qui aquest any no ha pogut assistir a Cremona, la seva rebuda quan vam arribar a Milà el dissabte al matí. Ens va obsequiar amb un dinar amb plats típics de la zona i amb qui vam poder parlar de minerals (ell és especialista en minerals de pegmatites alcalines) i de bona gastronomia. Ens va confirmar que, si tot va bé, vindrà a Camprodon l’any vinent.
En resum, com en les altres edicions, la fira de Cremona ha estat una gran experiència on hem gaudit amb els microminerals, amb el contacte proper del nostres col·legues d’afició, intercanviant amb ells minerals i experiències. També hem pogut donar a conèixer una mica més el GMC i la Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica de Camprodon-Rocabruna 2024; i ens ha permès obtenir un nombre important de compromisos d’assistència. Seguirem treballant.
Infominer 