Sortida a Ulldecona (07-10-23)

Isabel Benet

 

Si a la sortida del mes de setembre vam anar molt al nord, fins a l’Alt Vallespir, per a la sortida d’aquest mes d’octubre ens desplacem molt al sud, fins a Ulldecona, a la comarca del Montsià i a tocar de la frontera amb Castelló. Avui tenim permís, gràcies a les gestions fetes pel nostre consoci Antoni Vidal, per a visitar una pedrera en explotació en la qual surten algunes calcites que tenen la particularitat de que brillen amb llum ultraviolada. A més a més, en aquesta sortida ens acompanyarà el Dr. Álvaro Arasa Tuliesa, un prestigiós geòleg de les Terres de l’Ebre, gran divulgador que ha publicat molts llibres i articles i amb qui anirem per la tarda a visitar alguns interessants afloraments de la zona.

Així, arribem a Ulldecona, poble situat dins una petita depressió que separa dues serres paral·leles i d’orientació NE-SW, on afloren majoritàriament calcàries i margues de finals del Cretaci inferior (Aptià).

Després de trobar-nos tots a l’aparcament d’una àrea comercial dels afores d’Ulldecona, ens desplacem uns metres per la carretera de la Sènia fins a una gran nau industrial, seu de l’empresa Marbres Castell, on ens mostren les diferents dependències de tractament dels blocs i lloses de roca que els arriben de la pedrera que tenen al vessant sud de la Serra Grossa. Casualitat, o no, que enfront tenim el castell d’Ulldecona, enlairat damunt d’un turonet que es desprèn d’aquesta serra.

Aquí ens expliquen les diferents formes i acabats que els donen als blocs de roca ja que, entre d’altres, aquesta empresa treballa per a la Sagrada Família! Feta aquesta visita a la fàbrica, ens traslladem a la pedrera, que rep el nom de “Mery”, acompanyats pel Sr. Daniel Castell. Des del capdamunt de la pista d’accés a la dita pedrera contemplem la meravella: un grandiós clot esglaonat d’on s’extreuen grans blocs de roca calcària de manera gairebé mil·limètrica.

En Dani ens explica, de manera molt didàctica i apassionada, que els blocs s’extreuen seguint els límits naturals dels diferents paquets de roca i que ho fan amb mètodes el més curosos possibles per tal de no malmetre la seva coherència. Així cada paquet té una composició, textura i color particulars i per això cadascun rep un nom tècnic i un tractament adequat.

Als marges de la rampa d’accés a la pedrera, i sota un sol de justícia per a variar, podem picar i endur-nos algunes mostres de calcàries amb geodes de calcites, espeleotemes que apareixen en zones carstificades, calcàries fosques que contenen matèria orgànica i també podem veure un paquet fossilífer intercalat amb bonics lamel·libranquis.

Als peus d’aquests grans blocs rocosos hi creix una planta de petites flors grogues i molt típica d’aquests ambients mediterranis. Es tracta de l’olivarda (Inula viscosa), la qual dona una nota de color a aquest indret tan petri.

Després anem a veure la màquina que, amb un cable d’acer recobert de puntes de diamant, talla els blocs a lloses com si fossin un pa de motlle. I també ens passegem per entre aquestes “llesques” agrupades, cadascuna segons les seves característiques, i a punt de ser traslladades a la fàbrica.

Com a curiositat, en Dani ens mostra un grup de lloses, empaquetades i certificades, i una gran llinda, que seran un pòrtic de la Sagrada Família però que es muntaran allà mateix com si fos un gran trencaclosques. També ens diu, amb pena, que aquesta roca és coneguda mundialment com “Pedra Sènia” perquè el mot “Ulldecona” és més difícil de pronunciar…

Estem tant contents per aquesta visita tan gratificant que no volem marxar de la pedrera sense fer-nos la fotogrup entre els seus colossals blocs. Acte seguit, ja baixem cap a Tortosa a fer el dinar de germanor ja que, per la tarda, toca visita geològica amb l’Álvaro Arasa.

Dit i fet; quan acabem de dinar i sense perdre més temps ens desplacem als afores de Tortosa, al vessant sud de la Serra del Boix, on hi havia hagut unes explotacions d’argiles anomenades els Argilers d’Anguera. Aquest és un espectacular aflorament que l’Álvaro Arasa sempre té per a portar a la gent que s’apunta a les seves sortides geològiques pel Baix Ebre i la Ribera d’Ebre.

En aquest aflorament podem veure unes margues blaves dipositades durant la transgressió marina del Pliocè que tingué lloc després de l’anomenada crisi messiniana durant la qual es va assecar quasi tota la Mediterrània. La cosa curiosa és que entre les margues apareixen intercalats petits nivells de gresos, de caràcter turbiditic però dipositats a molt poca fondària. També s’observa una crosta ferruginosa molt bioturbada amb abundant fauna de bivalves, algues incrustants i foraminífers.

Després ens traslladem tots plegats a la platja del Perelló, un xic més al nord del Cap Roig, on apareix un nivell de graves que contenen còdols paleozoics. I això s’interpreta com una antiga desembocadura del riu Ebre del Tortonià-Messinià (Miocè superior).

Pel damunt d’aquests materials tenim un conjunt de dunes litorals i fluvials, de l’època interglacial Riss-Würm, i que representen les continues pujades i baixades del nivell del mar en aquesta zona. També podem observar un nivell molt caòtic que s’interpreta com una capa dipositada per una tempesta (tempestita). Tot això ho podem observar molt bé a l’espectacular sortint de roca dit Morro de Gos.

La llum del dia està minvant a marxes forçades per la qual cosa, i amb molta pena, hem de donar per acabada aquesta llarga i profitosa jornada de geologia i companyonia…fins a la propera!

Autoria de les fotos: Ventu Amorós, Màrius Asensi, Arnau Tort, Marc Vidal, Antoni Vidal i Isabel Benet.