Camprodon-Rocabruna 20-23 d’abril 2024

Joan Rosell-Riba

Aquest passat mes d’abril hem celebrat la cinquena Trobada per als amants dels microminerals i de la sistemàtica mineral a Camprodon i Rocabruna, al Pirineu gironí. I ja en van cinc. A poc a poc, la Trobada va agafant força. Dels 34 microscopis que vam tenir l’any 2022 hem passat als 48 d’aquest any. Per a nosaltres és tot un èxit si ho comparem amb altres fires d’intercanvi europees molt consolidades i amb més de quaranta anys a l’esquena. La més gran és Cremona i se celebra ininterrompudament des de l’any 1976 amb un centenar de participants. O la de Bèrgam o Florència. Més info.
Molts participants en la Trobada de Camprodon-Rocabruna ens demanen de fer-la cada any, però creiem que si es fa cada dos anys permet als participants refrescar el material a intercanviar, de la mateixa manera que ens permet preparar la següent Trobada amb més tranquil·litat, considerant els que som per a muntar-ho tot i el temps que implica.

Divendres 19 d’abril

Ben d’hora al matí vam arribar a Camprodon per a poder preparar l’espai on s’havia de celebrar la Trobada. Aquest any hem repetit en el pavelló vell de Camprodon. El pavelló és molt gran i permet donar als participants molt d’espai per a exposar el material que porten.

Al migdia ja van començar a arribar els primers expositors, principalment francesos i italians. Durant la resta del dia es van anar omplint les taules i alguns ja van començar a fer algun intercanvi. A la nit, un bon grup vam anar a sopar plegats per a començar a conèixer els companys i companyes participants.

dissabte 20 d’abril

Al matí van arribar els darrers expositors i la Trobada es va donar oficialment per iniciada. Les caixes i caixetes van començar a passar de mans d’uns a les d’altres, en un ambient tranquil, però amb concentració que exigeix revisar tantes caixetes.

També van començar els tallers d’iniciació als minerals i el sorral. En el taller d’iniciació s’explicava la diferència entre roca i mineral, perquè els cristalls tenen aquestes formes definides, com es formen dins les roques, propietats com la fluorescència i la radioactivitat, etc.

Però potser el taller que més gaudeixen els més petits és el sorral. Davant del pavelló, on comença -o acaba, segons es miri- el passeig de la Font Nova, l’ajuntament camprodoní havia instal·lat un tancat quadrat fet amb taulons de fusta i ple de sorra. A la mainada se’ls donen uns tamisos i unes pales perquè puguin gratar i treure, tot passant les palades pel tamís, les peces minerals que hi ha enterrades, algunes rodades i altres naturals, sempre de colors variats.

Cap al migdia es van entregar els premis a la ‘Quiniela’ Mineralògica que es va deixar uns dies a l’escola del Dr. Robert perquè els alumnes poguessin omplir-la. Els guanyadors van ser Roger Fernández, Alain Cronen i Joel Bassaganya. Volem destacar el treball conjunt i l’esforç que els tres guanyadors van portar a terme per a resoldre la ‘quiniela’.
Els premis van ser entregats per Núria Mas, responsable de les àrees de mobilitat i transport i d’educació. També va entregar premis els dos representants de la Junta del GMC presents, Jorgina Jordà i Màrius Asensi.

Al migdia es va preparar un substanciós dinar a base de pa amb tomàquet, embotits i formatge, refrescos, vins i cerveses. Alguns dels assistents van portar vins i licors de les seves terres per a compartir amb tothom. Xevi Ortiz i Bruna Os, esposa d’Àngel Blas, ajudats de Dolors Segalés, esposa de Jesús Franquesa, van dedicar-se a preparar tot el dinar. Un cop preparat, es va convidar a tots els assistents a omplir el plat i el got i brindar per la Trobada. Després de dinar -alguns mentre dinaven- es va seguir amb els canvis.

Durant tot el dia vam tenir la ‘Quiniela’ PRO 2024, preparada per Marco Sturla (Itàlia), guanyador de la ‘quiniela’ de 2022. Es tractava d’encertar 14 minerals, alguns assequibles i altres força més complicats. La puntuació valorava saber el mineral principal, els acompanyants i la localitat.

Marco va fer el recompte i el premi de la ‘Quiniela’ PRO de 2024, un microscopi portàtil, va recaure en Josué Sánchez Vea, del Grup Mineralògic Català.

També es van entregar el premi al millor micromineral de terres rares. Després de discutir, el jurat es votar per un excel·lent exemplar de sinquisita-(Ce) de Cuasso al Monte, província de Varese, Lombardia, Itàlia (veure a mindat), presentat per Pietro Merlo. Es tracta de diversos cristalls hexagonals de sinquisita-(Ce) amb una clara zonació de color, més vermellosa en la part central, disposats sobre quars. Es va valorar la forma i les coloracions tan estètiques dels cristalls. El premi va ser entregat per Alícia Guillaumes, de l’àrea de Cultura i alcaldia. Pietro va endur-se cap a Itàlia una ampolla de ratafia Russet.

Sopar de Germanor a Can Plujà, Rocabruna.

Al vespre vam anar tots a Rocabruna per a reunir-nos en el sopar de germanor. Alguns vam poder gaudir de les explicacions de Fermí Bobi, veí de Rocabruna i gran coneixedor de la història del lloc. Fermí és una persona activa, afable i que sempre té ganes de col·laborar i donar a conèixer el seu Rocabruna.

Després d’alimentar l’esperit, vam anar a sopar a Can Plujà. Érem un bon grapat de comensals. El menú proposat deixava decidir el segon plat entre botifarra a la brasa, picantó al forn o ànec amb peres, una especialitat de la casa. Aquest darrer va triomfar per majoria més que absoluta. Tothom feia broma dient que els ànecs s’havien extingit a Rocabruna… Aquesta és una de les parts de la Trobada que més m’agrada: compartir riures i experiències amb companys d’afició d’arreu.

DIUMENGE 21 D’ABRIL

Els intercanvis van continuar; els tallers també. Es van anar fent els darrers canvis fins que cap a les 13 h vam donar per acabada la Trobada. Alguns companys van recollir i tornar cap a casa seva; d’altres ens vam quedar a plegar taules i preparar el que teníem l’endemà.

dilluns 22 d’abril: mina de les Ferreres, rocabruna, camprodon

El dilluns vam quedar a la cruïlla de la pista que mena cap a les mines. Repartits en diferents cotxes, vam pujar per un camí en prou bon estat, però molt polsegós, cap a la mina de les Ferreres.
Un cop arribats a peu de mines, ens vam dividir en dos grups: un aniria per la boca romana i l’altre per la del faig. La visita a la mina permet gaudir de molts racons mineralitzats; alguns on encara es pot treure alguna mostra i altres en els que no es permet picar. Cal que aquesta mina es preservi per a gaudi de generacions futures i si nosaltres ens dediquem a reventar parets per a treure peces a l’engròs finalment no quedarà res.

Aquells que vulgueu tenir el llibre sobre aquestes mines en PDF us el podeu descarregar aquí: Researchgate-Ferreres-Rocabruna.

dimarts 23 d’abril: mines de rocabruna, bruguers, gavà

Aquesta visita es va fer per petició d’alguns dels assistents per a poder veure les mineralitzacions de fosfats i recollir alguns exemplars. Vam poder treballar una mica en les zones riques en apatita, trobar algunes montgomeryites i poques cacoxenites. El mateix que a Camprodon, la preservació d’aquestes mines també es fa necessària.

Aquells que vulgueu tenir el llibre sobre aquestes mines en PDF us el podeu descarregar aquí: Researchgate-Rocabruna-Bruguers-Gavà.

NOTES FINALS

Un cop acabada la Trobada és moment de fer repàs del què s’ha fet, buscar les coses a millorar i aprendre dels errors. Però també gaudir del treball que hem fet bé i que els participants han tingut a bé fer-nos-ho saber.
L’èxit d’aquesta Trobada ha estat possible gràcies al treball de Valentín Bártulos, Josué Sánchez, Marc Giralt, Pedro Mingueza, Xevi Ortiz i Bruna Os, tots membres del GMC. Cadascú d’ells ha tingut la seva tasca a fer, una part de l’engranatge. També ha estat vital en Fermí Bobi, obrint-nos casa seva i venint a fer suport “presencial”.
Volem agrair a l’Ajuntament de Camprodon, en especial al seu alcalde Xavier Guitart, a Núria Mas, Alícia Guillaumes i Teresa Busquets, per continuar confiant en aquesta Trobada que cada any va agafant més força.
També voldríem agrair el suport que des del Grup Mineralògic Català es porta a terme. Especialment a Pep Ignacio que sempre ha cregut en aquest projecte, donant importància a la presència del GMC en altres trobades internacionals. El GMC ha sortit de l’àmbit nacional i estatal i ja és conegut en l’àmbit europeu en el món dels micros i la sistemàtica. Pep, t’esperem per a la pròxima Trobada l’any 2026.

No podem oblidar-nos de l’interès que mostren els nostres colegues:
– AFM, Association Française de Microminéralogie.
– AMI, Associazione Micromineralogica italiana.
– GMC-ODV, Gruppo Mineralogico Cremonese.
– GOM, Gruppo Orobico Minerali.
– 4M belga, Association des Micro Monteurs de Minéraux de Montigny-le-Tilleul.
– Minerant, Mineralogical Society of Antwerp, Belgium.
– SMM, Sociedad Murciana de Mineralogía.
– Harridunak, Asociación Vasca de Mineralogía y Paleontología.

Altres enllaços:
Blog de la Sociedad Murciana de Mineralogía: Visita a la V Trobada Internacional de micromineralogía y sistemàtica mineral.
FMF: https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?p=162211

ENS VEIEM L’ANY 2026!!!