Crònica de la sortida del GMC a la zona de Toràs i la Vall d’Uxò, Castelló, Comunitat Valenciana (28 i 29 d’abril de 2018)
Mariano Bosch
El dissabte 28 vàrem trobar-nos a l’àrea de servei de l’encreuament de la carretera N-225, que ve de la Vall d’Uixó, amb la que porta a la A-23 (autovía Mudéjar) en direcció a Terol.
Era migdia; vàrem dinar i aviat marxàvem cap a Toràs, passant primer per l’hotel, on bona part de nosaltres hi faríem nit.
Seguírem fins a Toràs, al jaciment de la pedrera “Los Arenales”, situada molt a prop del poble, en el paratge anomenat La Rocha de Piquer.
Aquest jaciment és molt conegut i visitat. Potser ja no és com anys enrere, on es trobaven nombrosos blocs per desmuntar. Nosaltres vàrem poder recollir diverses mostres i, tots els qui volguérem, vam endur-nos cap a casa trossos per desmuntar. De segur que trobarem una gran varietat de cristalls ‘micros’ de gran qualitat.
Abans de marxar, molt a prop, cap al sud-est i a l’altra banda de la carretera, hi havia la possibilitat de trovar algún quars cristal·litzat i, de vegades blau, entre els marges i bancals de garrofers. En Pere va trobar, i ens va fer partícips, d’unes mostres de teruelita (var. de dolomita).
Serien prop de les sis de la tarda i en Jordi va suggerir anar a uns 50 km més amunt, direcció Terol, a un altre lloc d’ofites prou interessant, on hi ha la pedrera/mina “Sandra”, a l’entrada del poble de Manzanera, en la província de Terol.
En aquest indret, que en principi no figurava en l’itinerari previst, entre altres coses, afloraven crostes cristal·litzades de quars de diverses tonalitats i, en ‘micro’, roses d’hematites.
Era el captard i es feia de nit. Paràvem per sopar al poble de Barracas, a 985 m d’altitud, corresponent a l’Alt Palància, gairebé en el límit amb l’Aragó, en un dels diversos restaurants, doncs sempre ha sigut poble de pas (ara i sobretot abans d’haver-hi l’autovia) perquè venint de València-Sagunt està a l’inici de l’altiplà i hi passa el trànsit des del port de Sagunt cap a la indústria de Saragossa, o millor dit, des de la Comunitat Valenciana cap al nord.
El diumenge 29 després d’esmorzar i, per la proximitat del lloc, en Jordi va acompanyar-nos, per la carretera de Gàtova, aproximadament a 1,5 km, on entre uns bancals d’ametllers també podien aflorar quarsos blaus.
A les 12 arribàrem a La Corraliza, a la Vall d’Uixó, per a visitar el jaciment del què queda de l’antiga mina “La Murta”. Entre tots vàrem anar trobant una gran part dels minerals descrits.
Passades les 2, fèiem cap a un restaurant d’aquesta última localitat i era el final d’aquesta sortida.
En un principi aquesta excursió presentava la dificultat per fer les reserves d’hotel, en ser el llarg pont del 1 de maig. Meteorològicament parlant, els pronòstics no ens afavorien, ans al contrari, ja que una gota freda en aquests dies es situava sobre la Península. Nosaltres vàrem tenir calor, també una mica de fred i alguna ventada; quatre gotes quan fèiem nit a l’hotel.
Hi ha qui cerca minerals per estudiar-los, d’altres els col·leccionen per la bellesa i d’altres per les seves propietats. En les nostres col·leccions, cada peça té una història: pot ser trobada, intercanviada, regalada o comprada. Però certament, ara en aquest cas, nosaltres tots junts, per unes hores, hem sigut recol·lectors de “pedres” i d’il·lusions.
Infominer 