Crònica de la III Trobada Interpirenaica de Micromineralogia i Sistemàtica mineral de Camprodon-Rocabruna (2018)

Joan Rosell i Jorgina Jordà

La tercera edició de la Trobada Micromineralògica de Camprodon-Rocabruna  va tenir lloc els passats 26 i 27 de maig en aquesta bella població catalana,  terra de frontera i d’exili…  Aquest any hem tingut alguns expositors nous d’origen francès.

 

Aproximadament a les deu del matí,  va tenir lloc un petit acte protocol·lari com a inauguració de la Trobada amb l’alcalde de Camprodon, el senyor Xavier Sala, representants de l’Association Française de Microminéralogie (AFM) ,com el senyor Jean Pierre Barral,  i representants del Grup Mineralògic Català (GMC) ,  com el senyor Martí Rafel, el senyor Pep Ignacio i el senyor Joan Rosell, aquest darrer, sens dubte, l’ànima d’aquest esdeveniment. En aquest acte es va agrair la bona acollida de la trobada per part de tots els assistents i les facilitats donades per l’ajuntament de Camprodon per a la seva celebració.

Aquest any va tenir lloc la primera Micro-Travessa-PRO, en la qual els assistents havien d’identificar 14 exemplars per fer el ple al 14. No ho vam posar fàcil; hi havia alguns d’ells amb certa complicació i uns altres més”assequibles”. La majoria de participants van aconseguir els 8-9 encerts, destacant el guanyador, Pedro Mingueza, que va encertar 11.  El premi: un microscopi portàtil de camp MOTIC ST-34, amb bateria.

Per altra banda, aquestes setmanes passades, a l’escola Dr. Robert de Camprodon, vam deixar una caixa amb 14 minerals per encertar la Travessa Mineral Junior.  En aquest cas, els premis van ser dues caixes de minerals per al segon/a i tercer/a i un estereomicroscopi MOTIC ST-34 per al guanyador/a, el que encertés més.  Destacar que la guanyadora va arribar als 14 encerts! I que segon i tercer premis van caure en mans femenines… Els premis els va lliurar la regidora de cultura, Sra. Anna Colomer.

Durant la jornada d’intercanvi també es va realitzar l’activitat del sorral,  amb minerals enterrats que els nens havien de trobar tamisant la sorra.  Després van poder anotar el nom del mineral copiant-ho de les fitxes. Va tenir un gran èxit de participació.

I com no podia faltar, el mestratge del company Pep Ignacio va fer despertar la curiositat sobre el món dels minerals als nens i nenes que atentament escoltaven les seves explicacions en el Taller d’introducció als minerals…

Menjar facultatiu… Aquests francesos ho tenen molt per la mà això del “pique-nique”, paraula composta que discuteixen si és d’origen anglès o francès… Jo ho tinc clar…

A mitja tarda, qui més qui menys ja havia fet els seus canvis, omplert les seves caixes amb molta varietat d’espècies i tertuliat amb els col·legues d’afició.  Com cada any, l’ajuntament de Camprodon ens va obsequiar a la tarda/nit amb un concert musical. Aquest any, aprofitant que es feia sempre un concert,  s’ha implantat un festival musical anomenat “Microclima”, articulat a través de quatre cantants de folk-rock català.  El primer concert del cicle va tenir lloc al costat de l’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna, de la mà d’en Juanjo Bosk (Figueres, 1976),  un cantautor que en els últims anys s’ha convertit en una de les veus  més interessants del panorama musical català.

Després de relaxar-nos amb la música de Juanjo Bosk, vam anar a sopar a Ca Plujà… Bon menjar, bona beguda, bones tertúlies i excel·lent companyia…

L’endemà diumenge, com ja és tradicional, vam visitar la mina de les Ferreres.  Ens va acompanyar l’Enric, policia local de Camprodon que va fer tasques de seguretat i primers auxilis (que no vam haver d’emprar :). Vam poder recollir exemplars per a la nostra col·lecció i per a intercanvis futurs més enllà de les fronteres del nostre país… Un bon exercici pujar i baixar per tantes galeries, esgotador…

Centrant-nos en el cor de la trobada, dir que tot el matí i part de la tarda de dissabte es van dedicar a l’intercanvi d’exemplars entre els assistents. Des del punt de vista mineralògic, aquest any,  com en la darrera edició, hi va haver molta varietat, gràcies als companys de França, d’altres províncies d’Espanya i,  com no,  als aficionats vinguts d’arreu de Catalunya.

A primera hora ja ens vam trobar l’espai destinat als intercanvis a punt per instal·lar els nostres binoculars i les llums addicionals corresponents, tot i que,  en alguns casos,  no van ser necessàries, ja que la sala era molt lluminosa.

El funcionament va ser com el de l’any anterior: la persona interessada en els nostres minerals s’emportava la nostra capsa a la seva taula i allà, amb tranquil·litat, mirava els exemplars un a un amb cura. Quan ja els tenia triats,  ens tornava la nostra capsa, adjuntant una etiqueta en la qual indicava el número d’exemplars que havia separat i invitant-nos a fer el mateix procediment amb les seves capses, cosa que vam estar fent tot el matí, ja que amb tanta varietat i qualitat,  costava molt decidir-se.

Mineralògicament, vam gaudir molt, amb  la bona representació de minerals de l’estranger, sobretot de França, com ja he dit abans, gràcies al gran nombre de participants d’aquest país.

Un dels minerals que sempre té molt èxit van ser les anatases. Se’n van poder veure de localitats tan diverses com Massif de la Lauzière, Plan-du-Lac, Clavans le Bas, Entre Deux Roches, La Lauzière, Ille de la Réunion, Pointe Gravelotte, però també altres minerals com cuprites i malaquites molt estètiques de Villecun.

De la zona de Múrcia, es va poder veure material de la Celia: richterites, warwickites, fluorapatites; i de La Aljorra: armalcolites, enstatites, flogopites, tridimites, pseudobrookites. També cal destacar unes cerussites de la Corta San Valentín, La Unión, molt ben cristal·litzades.També hi havia minerals d’altres indrets força coneguts dels aficionats als micros com Laurion, (Grècia), Eifel, (Alemanya), Lengenbach (Suïssa),  Nador, Khenifra o Bou Azzer (Marroc)…

Del sud de la península, van destacar unes chayesites  de la localitat d’Hellín, a la província d’Albacete; cinabris amb boletes de mercuri, d’Almadén; anatases i brookites d’Adra; duftites, mimetites, rosasites i hemimorfites d’Huércal de Almeria; agardites, natrofarmacosiderites, arsenosiderites, lavendulanes i clorargirites de Rodalquilar; atzurites, cuprites pseudomòrfiques de malaquita de Bédar; mostres d’argent de Las Herrerías, etc.

I per acabar, de casa nostra, no van faltar les tan apreciades cechites d’Ulldemolins; les piromorfites de Can Magre i les anatases, brookites, titanites, fluorapatites i clorites de Montanero; anapaïtes, dundasites, zalesiïtes i fraipontites de la Cerdanya; material de la zona del Priorat com ara galenes, cerussites o atzurites; i els clàssics fosfats: montgomeryites i fluorapatites de Bruguers; i molt bona representació de minerals de la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès.

Un any més, però un any diferent, ja que, si tot va bé,  la propera edició serà el 2020.  Hem pres aquesta decisió després de comentar-ho amb els assistents. És una manera de que els micro-intercanviadors es planifiquin amb generosa antelació, que els exemplars a canviar siguin més nombrosos i variats, també que no es “cremi” el que ve des de lluny…  La nova Trobada vindrà sembrada de novetats, noves idees, noves mines… Seguirem informant.

Volem agrair a l’ajuntament de Camprodon que, conjuntament amb l’Escola Dr. Robert, ens brinden tot el suport per portar a bon terme la Trobada. Al Fermí Bobi, incondicional de l’esdeveniment, mestre, veí de Rocabruna i amb el seu poble en el cor; a l’Enric, de la policia local, que sempre ens acompanya a la mina. Sense oblidar al Grup Mineralògic Català i als companys del GMC que aquest any s’han encarregat de l’organització, atenció a l’expositor, fotografia, ressenya i guies a la mina: Pep Ignasi, Valentín Bártulos, Pedro Mingueza, Roser Hospital, Jorgina Jordà i Juan M. Pérez Samper. I per descomptat una salutació d’agraïment als que han vingut a la trobada i als que tenien intenció de venir però que no s’han pogut materialitzar per inconvenients diversos.

Us esperem a la IV Trobada de Camprodon-Rocabruna.  Ens  veiem el 2020!!!

Fotos: Agustí Asensi, Joan Rosell, Josep A. Ignacio i Juan María Pérez Samper.