Un rift valley en miniatura a la Segarra: la fossa de Ferran-Pujalt

Un rift valley en miniatura a la Segarra: la fossa de Ferran-Pujalt

Isaac Camps Gamundi (Terrassa) Geòleg i editor científic

 

Una fossa tectònica és l’expressió geomorfològica d’una estructura anomenada graven que consisteix en un sistema de falles normals paral·leles i que limita un o més compartiments allargats i esglaonats progressivament més alts a banda i banda del centre de l’estructura, que és més deprimit. Aquest centre deprimit actua de conca sedimentària i es rebleix dels sediments aportats per les zones altes dels entorns.

Hi ha fosses tectòniques famoses com el Rift Valley africà, fruit d’un procés de fracturació a escala continental que eventualment acabarà separant el terç oriental d’Àfrica de la resta. A Catalunya també hi ha una estructura que ha determinat absolutament la geografia del nostre litoral: el rosari de planes costaneres limitades per serres són fosses tectòniques, com per exemple, la Plana del Baix Ebre-Montsià, el Camp de Tarragona, el Penedès, el Vallès, la Selva i l’Empordà. També tenim fosses tectòniques a l’interior, com la Cerdanya, l’Urgellet i les Valls d’Olot.

Aquests foses citades estan limitades per falles que van des de la desena fins a prop del centenar de quilòmetres de longitud amb salts verticals d’ordre decamètric fins a quilomètric. S’identifiquen fàcilment en les fotografies aèries per ser àrees deprimides, de relleu suau i densament cultivades i urbanitzades respecte l’entorn, de relleu més alt, agrest i forestal. Ara bé, un graven no té perquè tenir una expressió geomorfològica visible. De vegades, a causa de la poca entitat de les falles (tant pel que fa al seu escàs salt vertical com al poc recorregut longitudinal) i/o per l’acció anivelladora de l’erosió, la fossa pot haver quedat desdibuixada, figurant sobre els mapes geològics simplement com un conjunt de falles paral·leles sense que es pugui diferenciar una zona deprimida central i unes d’elevades al marge. En aquest sentit, la fosa de Ferran-Pujalt és una excepció de gran valor didàctic doncs, malgrat tractar-se d’un graven de petites dimensions, en tenir una gènesi molt recent, la seva geomorfologia és paradigmàtica i és un espai perfecte per explicar, al camp i en un matí, aquests tipus d’estructures i les seves implicacions morfoestructurals.

Si observeu una foto aèria, o encara millor, un model digital d’elevacions del terreny del nord de la Segarra, entre Pujalt i Ferran, en una zona de topografia tabular; crida molt l’atenció que els petits torrents de fons pla que van en sentit SO (tributaris del riu Sió) queden interromputs per una vall, també de fons pla, gairebé perpendicularment, i continuen aparentment a l’altre costat de la vall. Com els rius no s’entrecreuen cal entendre que es tracta d’una estructura posterior a l’encaix de la xarxa fluvial, molt poc emmascarada pels processos d’erosió-sedimentació, i per tant, geològicament molt recent.
Aquesta vall “anòmala” és la Fossa de FerranPujalt, regida per una falla en tisora que genera dues foses; la principal, d’uns 6 × 0,5 km, i una molt més petita a l’extrem oest, de 2,5 × 0,25 km. En la foto aèria també s’intueixen algunes fractures més curtes paral·leles a les falles principals.

Fig1Isaac
Fig. 1. En puntejat negre les falles i en puntejat blau els torrents que queden interromputs pel graven (base cartogràfica de l’ICGC, 2018).
Fig2Isaac
Fig. 2. Situació de les parades (base cartogràfica de l’ICGC, 2018).

Punts de l’itinerari
Us convido a fer un petit recorregut amb quatre notes per animar-vos a visitar la Fossa de Ferran-Pujalt. Gaudiu-lo.

Parada 1. Comencem observant quin és el substrat de la zona afectat per les factures. Es tracta de la Formació Tàrrega, formada per dos tipus de materials: les calcàries lacustres i les margues amb llims.

Arranquem a l’entorn de la carretera N-141a, de Conill a Pujalt, just després del trencall al mas de Torre Català on hi ha una petita pedrera abandonada de calcàries lacustres de la Formació Tàrrega, la qual ens permet ullar un tall fresc del substrat on s’encaixa la fossa.

Fig. 3. Vista general de la pedrera (a).  El nivells més foscs contenen restes vegetals. També abunden els  nòduls de chert (b) i la pirolusita (c).

 

Parada 2. Un centenar de metres carretera enllà, en una corba marcada hi ha un aflorament de margues i llims de la Formació Tàrrega.

fig4isaac.jpg
Fig. 4. Margues i llims de la Formació Tàrrega (foto de l’autor).

 

Parada 3. Està al marge del trencall que va a Pujalt. Potser sigui l’aflorament més interessant, doncs a causa dels esbaldregalls de vessant, col·luvions i la vegetació que oculten el pla de falla, és l’únic lloc on es pot veure nítidament, gràcies al que sembla una explotació casolana d’àrids abandonada. Confesso que em costa de discernir a cop d’ull si tot el material fragmentat en blocs de grans dimensions són esbaldregalls o la pròpia bretxa de falla i caldria un anàlisi més acurat.

Fig5Isaac
Fig. 5. Trencall a Pujalt, bretxes i falles associades. El terme A correspon a les calcàries lacustres i el B a les margues i llims.
Fig6Isaac
Fig. 6. Esquema interpretatiu segons l’autor

 

Parada 4.  Si us atureu al mig de la carretera que enfila a Pujalt sereu al depocentre de la fossa tectònica i tindreu una magnífica visió d’aquesta estructura.

Fig7Isaac
Fig. 7. Des del centre de la fossa es veu a banda a i banda els plans de falla que limiten els blocs elevats respecte l’enfonsat (foto de l’autor).

 

Parada 5. Ens arribem a dalt de tot del castell en runes de Pujalt cercant una vista panoràmica. S’intueix força bé però potser no és la millor perspectiva. Queda pendent  fer una bona ronda pels turonets que delimiten el graven cercant la millor vista.

Fig8Isaac
Fig. 8. Vista panoràmica des del Castell de Pujalt (foto de l’autor).

 

Parada 6. Us recomano que gireu cua i aneu a Ferran, no per la carretera principal, sinó per una pista que circula per dins la fossa, pel costat sud. Així tindreu una visió general. Quan arribeu a l’entrada de Ferran, on hi ha la bàscula de pesar camions, és potser l’indret on millor es veu el «gap» que hi ha entre els torrents d’un costat i l’altre de la fossa: el poble està al costat d’una vall ben encaixada que sembla sortida del no res, com si no tingués capçalera; si mireu cap el nord, més enllà del cementiri, sí que es veu que hi ha una vall ampla que quan arriba a la fossa desapareix. Després, el que podeu fer és anar fins el cementiri i tenir una panoràmica en sentit oposat.

Fig9Isaac
Fig. 9. Model d’elevacions del terreny de la zona de Ferran (base cartogràfica del ICGC, 2018).

 

Bibliografia

-CALVET, Jaume (1977). Contribución al conocimiento geomorfológico de la Depresión Central Catalana, Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Barcelona.

-Inventario Español de Lugares de Interés Geológico.  Fosas de Ferrán (361023). IGME.  http://info.igme.es/ielig/LIGInfo.aspx?codigo=361023#

Isaac Camps Gamundi (blocdecamp@gmail.com)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s