Crònica de la primera edició de la fira Minergualba (20 d’Octubre de 2018)

Jorgina Jordà

 

El passat dissabte, dia 20 d’octubre, es va celebrar la fira MINERGUALBA, una nova iniciativa que combina la venda de minerals (limitada a uns pocs expositors) i una taula d’intercanvi enfocada als aficionats.

Com sempre, una de les primeres coses que faig en arribar és saludar a tots els amics, especialment als voluntaris del GMC que sempre estan al peu del canó. A l’estand del GMC s’informava de les activitats que es realitzen a la fira al voltant del col·leccionisme de minerals i es podien trobar diferents publicacions referents al món de la mineralogia. En aquesta ocasió, cal destacar el nou llibre sobre la mineria a la Vall Fosca Les mines de Castell: de l’urani de Franco al descobriment de l’abellaïta, editat per l’Ajuntament de la Torre de Capdella i que està format per un compendi d’articles d’un destacat conjunt d’autors.

La fira de MINERGUALBA va ser tot un èxit, tant per als que van vendre com per als que vam anar a intercanviar; i crec que tothom va acabar la jornada satisfet.

Es va poder gaudir de molta varietat mineralògica, començant pels minerals de recent extracció de jaciment clàssics i que no esperava tornar a veure, com aragonites de Santa Creu d’Olorda, limonita de Montjuïc (sembla que degut a les fortes pluges d’aquests últims dies), calcita de Santa Eugènia de Berga, arsenopirita de Setcases, molts fosfats del Turó de Montcada o de la Mina Elvira de Bruguers: tinticita, fluorapatita, montgomeryita, huntita, etc.

Calcita i aragonita de Can Súria i aragonita de Can Savoia de molt bona mida.

També material d’altres d’indrets força desconeguts, com mostres de calcita de Rubí i Roda de Barà, biotita de Platja d’Aro, barita de la mina Llorençà de Figaró, aragonita de Pineda de Mar i calcita de Berga, aquesta última recollida l’any 1986.

De fa anys o recentment aparegudes, l’aragonita de la mina “Zaragoza” a Queralbs, granat del Costabona, galena de Bellmunt del Priorat, epidota de Casterner de les Olles i mostres amb quars, albita i microclina de la pedrera Massabè i del Montnegre, de moltes mides i combinacions possibles.

Sota el meu criteri, la sorpresa de la fira van ser les mostres de celestina d’Abella de la Conca, molt ben cristal·litzades i amb una tonalitat blavosa molt estètica.

No va faltar aragonita de Minglanilla i Camporrobles, molt material de La Unión, fluorita i barita asturiana, guix de Fuentes de Ebro o el sempre vistós or de Rodalquilar.

Algunes curiositats com la coneguda pirita de la Cañada de Verich però cristal·litzada en forma pseudopentagonal, pseudomalquita de Cerro Viejo, a Aranda de Moncayo, Saragossa; sillimanita de Los Lobos, Cuevas de Almanzora o un assortit de micros de la mina Buruntzuzin, Enirio, Aralar Amezketa, Guipuzkoa de l’any 1997.

Mencionar la gran representació de minerals del Marroc, que van tenir molt èxit, sobretot l’anglesita de Touissit, avui dia molt difícil de trobar; o la calcita cobaltífera de Bou Azzer. També minerals del Vietnam: espinela i robí; del Pakistan, anatasa i brookita; tots ells oferts pels expositors de venda.

Destacar també els minerals per als aficionats a la sistemàtica: ceruleïta, schlossmacherita i enargita de la mina El Guanaco, Xile; carminita, sewardita i beudantita de la mina Benjamín, Mèxic; policrasa i euxenita sobre siderofil·lita de Evje, Noruega (material antic d’aquest clàssic jaciment de terres rares).

Agrair als companys que van portar binoculars i ens van deixar repassar els micros, que també hi havia, per anar triant quin era el que més agradava.

A més d’alguns que ja he mencionat anteriorment, hi havia molts més micros com anatasa, titanita i apatita de Vielha; monazita de Llavorsí; vanadinita i mottramita d’Ulldemolins; chillagita de Sant Fost de Campsentelles; sulfurs i carbonats de la pedrera “Berta”, etc.

Es va poder gaudir també de tallers d’iniciació a la mineralogia a càrrec de membres del GMC i dirigits als visitants, especialment els més petits; una exposició de minerals fluorescents que sempre criden molt l’atenció i l’exposició permanent de minerals a la masia de Can Figueres.

Per als qui van voler sumar-se, es va realitzar un dinar molt distès i agradable amb tot d’anècdotes i històries mineralògiques.

Després de dinar vam visitar l’exposició de minerals de Can Figueres i he de dir que l’indret és magnífic i que, una vegada estigui tot acabat, serà un bon referent per veure una molt bona representació dels minerals de Gualba i els seus voltants, amb molta tradició minera i mineralògica.

Només em resta donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d’aquesta primera edició de MINERGUALBA, en especial a l’Ajuntament de Gualba i al Grup Mineralògic Català, doncs tots sabem l’esforç que comporta organitzar esdeveniments com aquest perquè tots puguem gaudir-ne.

Fotos: Agustí Asensi