Cristalls de feldespat potàssic associats a calcita. Pedrera “Berta”, Sant Cugat del Vallès / el Papiol

Cristalls de feldespat potàssic associats a calcita. Pedrera “Berta”, Sant Cugat del Vallès / el Papiol

Frederic Varela

 

Revisant una peça de calcita de la pedrera “Berta”, recollida l’any 2014, vaig veure que a més de tenir tres tipus ben diferents de cristalls de calcita, tenia associats uns petits cristalls de color blanc. D’entrada tot feia pensar en un feldespat, potser albita, però la sospita que pogués ser laumontita per la seva morfologia  va fer que ho enviés al servei d’anàlisi del GMC, ja que els cristalls eren massa petits per poder fer proves físiques.

La peça mesura 6x5x2 cm. La roca que suporta la calcita és un granit, probablement de feldespat alcalí. La calcita és un dels minerals interessants d’aquest jaciment per la varietat de formes cristal·logràfiques que es troben. Els colors poden ser variats i van dels blancs lletosos als incolors, fumats, negres,rosats o acaramel·lats. En algunes ocasions, el color ve donat per recobriments superficials d’òxids de ferro.

En la peça que ens ocupa, trobem per una cara un agrupament en forma de placa dels cristalls característics de la “Berta”, amb una varietat de cristalls romboèdrics poc desenvolupats i de romboedres cuboides de fins a  1 cm d’aresta. El color és blanc translúcid i amb fluorescència rosada (fig. 1).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fig. 1: Calcita. Pedrera “Berta”, Turó de can Domènec, serra de Roques Blanques, Sant Cugat del Vallès / el Papiol, Vallès Occidental / Baix Llobregat. 6 x 4,5 x 2,5 cm. Col·lecció i foto: Frederic Varela Balcells

A l’altra cara (fig. 2), veiem a un costat uns cristalls de color marronós, molt brillants, amb aspecte fumat. Els cristalls són hialins i el color ve donat per un material inclòs als cristalls. La mida, molt més petita que la dels anteriors, no passa dels 3 mm i la forma cristal·logràfica predominant és l’escalenoedre. No són fluorescents (fig. 3).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fig. 2: Part posterior de la peça.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fig. 3: Detall dels cristalls de calcita marró. Cristall major: 3 mm.

A l’altre costat d’aquesta cara, veiem uns cristalls d’un color rosat, color que sembla donat per inclusions superficials; els cristalls mesuren menys de 2 mm (fig. 4). Entre aquests cristalls trobem el mineral objecte de l’anàlisi. Es presenta en forma de prismes més o menys allargats de color blanc neu amb una mida màxima inferior als 2 mm (fig. 5).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fig. 4: Detall dels cristalls de calcita rosada, barrejada amb el mineral en forma de cristalls blancs (mida menor de 2 mm).
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Fig. 5: Detall dels cristalls blancs, que van resultar ser feldespat potàssic, molt probablement microclina.

Per a la identificació, feta als serveis d’anàlisis del GMC a càrrec del nostre company Adolf Cortel, es va fer en primer lloc un Raman (fig. 6) que va descartar la zeolita (suposada laumontita), ja que no apareixien grups OH. En canvi, la gràfica indicava que era un feldespat.

Fig. 6
Fig. 6: Espectre Raman dels cristalls blancs analitzats. No apareixen grups OH-; per tant, es descarta la suposada laumontita. En canvi, concorda amb l’espectre de l’ortoclasa que surt a la base de dades RRUFF. Servei d’anàlisis del GMC /Adolf Cortel.

Una posterior anàlisi amb SEM-EDS va indicar que estava format exclusivament per Si, Al i K, no havent-hi gens de Ca ni de Na (figs. 7 i 8). El mineral, doncs, es trobaria al vèrtex superior del diagrama ternari dels feldespats (fig. 9)  i correspondria a microclina o bé ortoclasa. La fórmula química de les dues espècies és la mateixa, K(AlSi3O8) i  només es diferencien en el sistema en què cristal·litzen (triclínic i monoclínic, respectivament). Per tant, per identificar-les caldria fer difracció de raigs X o provar d’identificar la “macla en enreixat” característica de la microclina, que es pot veure en làmina prima. No hem fet cap de les dues proves però, atenent que tots els feldespats potàssics analitzats a Catalunya provinents del batòlit granític de la Serralada Litoral han resultat ser microclines, ens decantem per considerar els cristalls analitzats com a microclina. Tot i que la microclina i l’ortòclasa han estat citades ocasionalment a la pedrera “Berta”, no tenim constància que fins ara hagin estat determinades  analíticament.

Fig. 7
Fig. 7: Espectre SEM-EDS dels cristalls blancs. Es veuen bé els pics d’Al, Si i K. No apareix gens de Ca ni Na. S’identifica, doncs, com a feldespat potàssic. Servei d’anàlisis del GMC /Adolf Cortel.
fig-8-e1543312166670.jpg
Fig. 8: Taula amb les dades de l’anàlisi SEM-EDS. Servei d’anàlisis del GMC /Adolf Cortel.
Fig. 9
Fig. 9: Diagrama ternari dels feldespats. Font: Joan García Badalona – Treball propi, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=28195885

 

Fig. 10
Fig. 10: Imatge SEM d’un dels cristalls. Servei d’anàlisis del GMC /Adolf Cortel.

 

Bibliografia

BARECHE, E. (1994): Mines de Catalunya. “Papiol”-Sant Cugat del Vallès. Mineralogistes de Catalunya. Vol. VI, 2-3, pàgs. 34-77

Mindat:

Berta quarry and mine, Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain

https://www.mindat.org/loc-6997.html

(Consultat: novembre de 2018)

Foro de Mineralogía Formativa (FMF): Ortoclasa, microclina y albita

https://www.foro-minerales.com/forum/viewtopic.php?p=34426#34426

(Consultat: novembre de 2018)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s