Crònica de la XL Expominer (Barcelona, 8-10 novembre de 2018)

Jorgina Jordà

 

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat, als recintes de la Fira de Barcelona, una nova edició del Saló Internacional de minerals, fòssils i joieria: Expominer. La primera impressió, només entrar, ha estat la notable pèrdua d’expositors respecte els darrers anys; no obstant això, la fira no m’ha defraudat ja que hi havia molta varietat de minerals per a escollir.

Començaré per uns minerals del nord de la península que em van agradar força: calcopirita i quars de les mines de San Finx, A Coruña, i material de bona qualitat d’Astúries: tetraedrita de la mina “Coriellu”, Llerandi; quiastolita polida de Boal i atzurita amb fluorita de la pedrera “Llamas”, Duyos.

També destacar algunes mostres de quars rosat de Palmaces de Jadraque, Guadalajara; barita de la mina “Haití”, Llanos de Beal, Cartagena, Múrcia, extreta fa un parell d’anys;alguns exemplars emblemàtics d’anglesita i galena de molt bona mida, de La Carolina, Jaén; i unes fluorapatites de Chas de Tavares, Portugal.

Com l’any anterior, bon material de la mina Stari Trg, de la clàssica localitat de Trepca, Kosovo: galena, calcopirita, pirita, esfalerita, pirrotita, rodocrosita, calcita… i unes espectaculars mostres de boulangerita.

Abundant material, molt acolorit i estètic, de l’Índia: heulandita, fluorapofil·lita, okenita, prehnita…, però entre el que s’havia de saber escollir. Brucita groga de Pakistan i calcedònia de Sulawesi, Indonèsia.

Minerals d’indrets força llunyans, com uns lots amb mostres de Madagascar: ortoclasa de Benono, manandonita de la vall de Manandona (localitat tipus), rodizita d’Andoabatokely, cristalls de ferrotantalita de Mahaiza, almandines de Vorondolo, etc.

Bona representació de material de Colòmbia, a banda de les clàssiques i sempre vistoses maragdes: siderita amb quars de Coscuez, dolomita blava, fluorapatita rosa i un bon assortit de minerals de terres rares: parisita, monazita, etc.

També cridaven l’atenció alguns exemplars, com una estefanita d’Alberoda, Schlema-Hartenstein, Erzgebirge, Alemanya; un bon exemplar de franklinita de la seva localitat tipus: Franklin, New Jersey, EUA; o una inesita ben acolorida de la mina Hale Creek, Califòrnia, EUA.

Pel que fa a novetats, hi havia les recentment vingudes de Munic: selenopolibasita (rara sulfosal d’argent i seleni), acantita, miargirita i aguilarita, de la mina San José, Ocotlán, Oaxaca, Mèxic; quars amb calcita, barita i actinolita (combinació molt curiosa) de la mina Bouismas, Bou Azzer, Tazenakht, Marroc; esfalerita, per primera vegada trobada a la mina Bou Nahas, Oumjrane, Alnif, Tarhbalt, Marroc; unes magnífiques fluorites amb quars i barita de la mina Four de Cluzel, Peyrebrune ,a Tarn, Occitània, França, extretes per nous buscadors ara fa poc.

Com en les darreres fires, es van poder veure minerals d’antigues col·leccions, entre elles, una partde la d’en Jordi Astivill Solà i també d’Andrés Jiménez Chelly, on es podien trobar exemplars que ja no són fàcils d’aconseguir, per mida i antiguitat.

Per als amants del mineral català, destacar alguns exemplars de fluorita amb calcita de Gualba; galena de bona mida de la mina “Regia”, Bellmunt del Priorat; i moltes capses amb molt bona representació de jaciments clàssics com la mina “Berta”, les mines de Rocabruna, la mina “Atrevida” i quarsos fumats i ametistes amb microclina de la Pedrera Massabé i del Montnegre.

Com cada any, paral·lelament, es van realitzar altres activitats i exposicions, com l’organitzada conjuntament per CosmoCaixa, Rosell Minerals i el GMC , anomenada “Explora: el col·leccionisme de minerals”. L’objectiu d’aquesta iniciativa és acostar al gran públic el variat món del col·leccionisme de minerals, explicant alguns dels punts més destacables d’aquesta afició: com començar a col·leccionar minerals, com aconseguir-los, la seva neteja, conservació i catalogació, incidint també en el vessant científic i educatiu.

Només em resta donar les gràcies a tots els que m’han comentat i explicat els minerals més destacats d’aquesta nova edició d’Expominer i… fins a la propera!

Fotos: Agustí Asensi