Mina “Consuelo” (mina de mas Fabian), Coll del Ferro, Tivissa, Ribera d’Ebre

Frederic Varela

 

1. Recull històric. La mineria als voltants del Coll del Ferro

El topònim Coll del Ferro fa referència a una petita elevació de 297 m situada al SE del terme municipal de Tivissa. Aquest topònim apareix ja en documents de finals del segle XIX però segurament és  força més antic i va lligat a la presència, al mateix coll i als voltants, de minerals de ferro en superfície.

A finals del segle XIX i fins als anys 30 del segle XX consten diverses mines de ferro registrades a la zona, que es van anar superposant al llarg del temps i de les quals en farem referència tot seguit.

Mina “Manolita” 

És la primera de la qual hem trobat dades. Va ser demanada per Juan Méndez Vigo en representació de Manuel Martí l’octubre del 1876 i tenia una superfície de 4 pertinences. La demarcació, feta el novembre del 1877, estava situada uns 250 m al oest del Coll del Ferro. No en tenim més dades.

Mina “Adela”

D’aquesta mina només sabem que el registre encara era vigent  l’any 1893 i que confrontava amb les mines “Victoria” i “La Amparo”. Hi ha una mina “Adela” registrada al terme de Tivissa l’any 1888, però desconeixem si és la mateixa.

Mina “Victoria”

El juliol del 1891 Honesto Torrens Debant va registrar 30 pertinences entre el Coll del Ferro, el barranc de Senén, el Coll de Bassoles i el barranc d’Escaldabecs. La demarcació agafava en part els terrenys de la mina “Manolita”, que suposem ja estaria caducada. No en tenim més dades.

Mina “La Amparo”

El febrer del 1893 Vicente Monfil y Fandas registra 50 pertinences entre la Talaia, La Penetraga, el barranc d’Escaldabec i Les Bassoles. En el registre es fa constar que en demarcar caldrà fer la delimitació amb les mines “Adela” i “Victoria”, que encara no havien caducat. Sense més dades.

Mina “Recuerdo”

El novembre del 1896 Teresa Parren registra 15 pertinences entre el Coll del Ferro, el barranc de Senén i el barranc d’Escaldabecs, és a dir gairebé al mateix lloc que les dues mines anteriors. Sense més dades.

Mina “San Antonio”

El gener del 1897 José Fernández Mateu registra 14 pertinences. La demarcació tenia com a punt central el Coll del Ferro i ens indica que just a aquest lloc existia «una calicata o pocete que se hizo hace pocos años». Quatre mesos després el demandant va renunciar a la concessió.

Mina “Santa Teresa”

D’aquesta mina només en sabem que es va registrar l’abril del 1897 a la zona del Coll del Ferro i que es va demarcar el gener del 1898.

Mina “La Paz”

El juliol del 1898 Francisco Carbajosa registra 24 pertinences aproximadament al lloc on s’havia demarcat la mina “San Antonio”. Sense més dades.

Mina “Afortunada”

L’abril del 1908 José Bautista Cugat registra una concessió a La Clota, uns 500 m a l’oest del Coll del Ferro. El setembre del mateix any va ser cancel·lat el registre per manca de pagament.

Mina “Consuelo”

La primera mina amb aquest nom va ser demanada per Manuel Lozano Vizcaíno l’abril del 1913 i tenia una superfície de 50 pertinences. Al juliol del mateix any, la mateixa persona demana 166 pertinences més amb el mateix nom. I pel que podem deduir de la demarcació, englobaven les 50 pertinences anteriors. No hem pogut esbrinar com es van compaginar administrativament les dues mines. La demarcació agafava amb escreix tota la zona de l’aflorament superposant-se a pràcticament totes les concessions anteriors que ja estaven caducades.

El novembre del 1918 sabem que la concessió està encara vigent, ja que li reclamen al propietari, que és encara Manuel Lozano, el pagament de l’impost anual. No tenim cap més notícia de la mina fins que a l’Estadística Minera del 1929 se cita aquesta mina i se’ns diu que explota els òxids de ferro. Aquest any 1929 havia produït 900 Tm de mineral amb un valor de 9.000 pessetes; hi treballaven  8 persones. El mineral es portava al port de l’Ametlla de Mar, a uns 8 km en línia recta del jaciment, on s’embarcava. Sembla que alguns dels miners eren del municipi proper de Vandellòs i de l’Hospitalet de l’Infant, i en aquests llocs les mines eren conegudes com a les “mines de l’arengada”.

L’any 1930, també a l’Estadística Minera trobem que el propietari de la mina continua sent Manuel Lozano. La producció aquest any, segons les dades oficials, havia estat només de 40 Tm amb un valor de 800 pessetes, és a dir, havia disminuït tant la producció com el preu al qual es pagava el mineral. Altrament aquestes quantitats no lliguen massa amb la informació que trobem al diari El Pueblo del 25 d’octubre del 1930, on s’informa de l’existència al port de l’Ametlla de Mar de 4.500 Tm de mineral que provenien d’aquesta mina,  preparades per a ser carregades al buc anglès Usknaulh, segurament amb destinació a Anglaterra.

En resum, pel que podem deduir de la poca informació que tenim d’aquestes mines, sembla que fins a primers del segle XX cap d’elles es va posar en veritable explotació i que els treballs es van limitar a practicar alguns petits pous de reconeixement i rases de tempteig. I sembla clar també  que l’única mina que va explotar el ferro de manera intensiva va ser la “Consuelo”, així que creiem que la gran majoria de treballs que encara es conserven corresponen a aquesta explotació.

2. Descripció del jaciment

A la mina s’hi pot arribar des de l’Ametlla de Mar agafant la carretera TV-3025 i just on s’acaba aquesta, tombar a la dreta en direcció al mas Plater i al camí o pista de Gavadà, que és la que seguirem.

A uns 3 km trobarem, a la dreta, el desviament a mas Fabian (mas de Fabrian segons l’ICGC). Aquí convé deixar el cotxe i continuar a peu, ja que trobem diversos cartells que prohibeixen el pas.

Seguirem uns 600 m i deixarem a la dreta el trencall al mas Fabian, seguint pel camí de terra anomenat camí de la Mina. Continuarem per aquest camí deixant els desviaments secundaris a dreta i esquerra, entre camps i una mica de bosc, fins arribar a una zona sense arbres que han estat tallats per passar-hi una línia elèctrica. Just on torna a començar el bosc, en el mateix camí i pels marges anirem ja trobant els primers indicis d’òxids de ferro en forma de calcàries impregnades d’aquests minerals, amb un fort color morat, i nòduls rodats d’hematites.

Seguirem el camí  fins arribar a un punt on aquest fa un gir a la dreta. Just abans d’arribar a aquest punt, al marge esquerre segons Mata-Perelló, es pot trobar una primera boca de mina. Nosaltres no l’hem pogut localitzar, però sí que es poden veure enmig del bosc diverses rases, en part tapades pels matolls i arbres caiguts, de traçat irregular i que segurament es van fer per extreure bossades de mineral. En aquesta zona les restes de mineral de ferro són molt escasses.

Continuant pel camí arribem a una segona corba més pronunciada a la dreta i amb un petit replà al marge esquerre.

Si pugem uns 50 o 60 m per aquest marge en direcció NE trobarem una boca de mina amb l’entrada gairebé tapada pels despreniments. La boca dóna pas a una galeria de dimensions més aviat reduïdes que sembla aprofundir en la muntanya i que no hem explorat.

Al voltant d’aquesta boca i seguint el camí una mica més amunt, trobem diversos terregalls amb abundant mineral de ferro i algunes parets de pedra seca, fetes segurament per a estabilitzar els marges.

Tornem al camí, que en aquest punt gira cap al sud per tornar de seguit a agafar direcció nord i ens situem a l’anomenada Bassa de la Mina. En aquesta zona, lleugerament més elevada, planera i amb el bosc més clarejat, s’hi va treballar a cel obert. Podem veure una gran rasa que segueix una direcció SW-NE, amb abundants restes de mineral de ferro. Per tots els voltants trobem terregalls. La ja citada Bassa de la Mina creiem que és en realitat una depressió originada per l’extracció de mineral que en època recent es va cimentar i que recull l’aigua de pluja. En un dels marges de la bassa i gravat en el ciment veiem la data del 2008.

D’aquesta zona en surt un corriol en direcció NW que al cap d’uns 150 m ens porta al peu del Coll del Ferro.

3. Geologia

El jaciment està situat en unes calcàries amb nivells de margues datades entre el Juràssic i el Cretaci inferior, corresponents al Titonià-Valanginià. El mineral de ferro s’ha dipositat en forma de rebliment de cavitats d’origen càrstic i la seva gènesi la deduïm del que es coneix en jaciments semblants. Les calcàries i margues es van dipositar com a sediments en un mar amb poca fondària; més endavant aquestes antigues plataformes carbonàtiques  van emergir i, per efecte de dissolució de l’aigua de pluja sobre les roques carbonatades, es van formar  petites cavernes i dolines. Aquestes cavitats es van anar reomplint amb materials rics en ferro, a voltes aportat per la mateixa calcària. Més tard, durant el metamorfisme alpí les mineralitzacions varen patir importants transformacions de caràcter textural i estructural, formant-se hematites a partir dels òxids-hidròxids de ferro anteriors.

 

 

4. Mineralogia

El mineral més abundant és l’hematites, que en fractura fresca es presenta massiu en la varietat especularita, de color negre brillant. També es troba com a nòduls pesants d’aspecte rodat i com a fragments d’hematites roja, que desprenen en alguns casos el pigment característic: l’ocre roig.

L’altre mineral molt abundant és la limonita, barreja d’òxids-hidròxids de ferro amb el seu típic color groc. La goethita també és abundant, quasi tota en forma terrosa i alterada a limonita.

Com a minerals accessoris trobem la calcita en forma de vetes i petits cristalls dins del mineral de ferro, entapissant les fissures. Els cristalls són de morfologia variada, de color blanc, i més o menys transparents, a voltes tenyits de color vermell. Una de les mostres recollides mostra uns petits cristalls poc desenvolupats acabats en “cap de clau” i parcialment tenyits de roig pels òxids de ferro.

En algun treball antic, Mata-Perelló descriu també la presència de siderita, pirolusita (òxids de manganès) i quars, però en aquesta visita no n’hem pogut localitzar.

Bibliografia consultada

GARCÍA GUINEA, J.; MARTÍNEZ FRÍAS, J. (1992): Recursos minerales de España. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. p.582

JOVÉ I HORTONEDA, F. (2013): “Onomàstica del terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant”. Treballs de l’Oficina d’Onomàstica  nº 23. Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Memòries, vol. XIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; p.135

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995): “Inventari mineralògic de la comarca de la Ribera d’Ebre”. Terra Endins. Revista de Geologia, nº 9, pp. 1-19

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUER, J. (2015): “Recorregut de recerca geològica y mineralògica per les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre: des del Perelló a l’antic circuït de Calafat i a Tivissa”. Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central, nº 3, pp.1-13

 

Web consultada

MinerAtlas. Grup Mineralògic Català, 2015-2018 (consulta: 08-09-2019). Disponible a: https://mineratlas.com/