Crònica de MINERGUALBA 2019
Jorgina Jordà
El passat dissabte 19 d’octubre, es va celebrar la segona edició de la fira d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA i, com ja va passar en la primera edició, la cita no va defraudar i crec que tothom va acabar el dia satisfet.
Es va poder gaudir de molta varietat mineralògica. Començaré destacant els minerals menys coneguts i de localitats més remotes: interessants mostres del Japó com ara cerasita (Kameoka, Kyoto), una mica pseudomòrfica de cordierita e indialita que forma unes “flors” molt boniques i característiques, també conegudes amb el nom de sakura ishi per la seva semblança amb la flor del cirerer japonès (sakura); henmilita de la mina Fuka (Takahashi, Okayama), un rar borat de coure i de calci procedent de la seva localitat tipus; yoshimuraïta, un rar silicat procedent de la mina Tanohata (Iwate); andradita de la mina de Koubushi, (Nagano). Aquest últim un mineral ja més comú però d’un indret també força desconegut.
També destacar un altre rar mineral que, fins ara, només havia pogut contemplar a la darrera fira de Sants: l’alfredopetrovita de la mina El Dragón (Potosí, Bolívia). Vaig tenir el plaer de poder observar diverses mostres i rebre algunes explicacions d’un dels seus descobridors, el senyor Alfredo Petrov a qui, de fet, li va ser dedicat el nom de l’espècie; tot un luxe.
Ara sí, de molt més a prop, clàssics de la mineralogia catalana. Mostres de fluorita de la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès) i Sant Marçal (Viladrau), aquestes últimes amb un intens color blau; calcita, inesita i argent de la pedrera Aymar (Gualba); epidota i axinita de Casterner de les Olles (Tremp) i uns bonics quarsos ametista i microclines de la pedrera Massabé (Sils). També anapaïta de Bellver de Cerdanya; òpals i jaspis molt antics de Montjuïc; barita i òpal de Caldes de Malavella; celestines de Torà i Ivorra; material de la zona del Priorat, com ara galenes i cerussites; fosfats del Turó de Montcada; celestina d’Abella de la Conca, molt ben cristal·litzada i amb una tonalitat blavosa molt estètica. També bones mostres de prehnita amb quars, de Gerri de la Sal, i unes andradites de les mines de Cierco (Vilaller), de bona mida i color que em van agradar molt.
Es podia trobar, també, la pràctica totalitat de la paragènesi de les mines de Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon), incloent la leogangita, descrita inicialment com la mostra UK-112 a la bibliografia (Infominer 61 – 3/2014) i que és una espècie nova per a la Península Ibèrica.
Com ja va sent habitual, per diversos motius, es van poder veure minerals d’antigues col·leccions, entre elles la del senyor Emili Vilaseca Garolera, amb molts minerals interessants, com ara una moscovita de Cleveland Co. (Carolina del Nord, EUA), extreta de la mateixa mina pel senyor Joaquim Folch l’any 1957. També mostres de l’enyorat Joan Vinyals, disposades en les característiques capsetes de sistemàtica i que comptaven amb les etiquetes manuscrites per ell mateix i que tots recordem amb molt d’afecte.
De la resta de la península es va poder gaudir d’una gran varietat de minerals. Es va veure material de la zona minera de La Unión-Cartagena, tant de recent extracció com de fa ja més de vint anys, avui en dia difícil de trobar. També material de l’Aragó, entre el que cal destacar les pirites, barites, calcites i sideroplesites de la Cañada de Verich; guixos de multitud de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa; teruelites de Calomarde o aragonites de Monterde. De la zona de llevant es van poder veure cinabris o zeunerites de Xóvar. Bones i vistoses mostres d’or de Rodalquilar (Almeria) o material gallec on destacaven unes andalusites, poc conegudes, de Goian (Tomiño, Pontevedra). També del nord no podien faltar les fluorites, barites i calcites d’Astúries (Moscona, Berbes, La Collada, etc.).
En l’àmbit internacional tornava a haver-hi molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita, calcita, vanadinita, barita, coure…
Dels països veïns, Portugal i França: siderita, arsenopirita, de Panasqueira; quars d’Allevard (Isère); talc i pirita de Luzenac; hematites de les mines Batère (Corsavy, Le Canigou); i, no podia faltar, molt de material de la Xina, l’Índia i el Brasil.
En tenir lloc la fira a Gualba, cal remarcar que hi havia un bon assortit de quars, microclina, albita i epidota provinents d’aquesta població i que cridava l’atenció, especialment, d’alguns veïns que van visitar la fira.
Voldria agrair als companys que van portar binoculars i ens van deixar repassar els micromuntatges, que també hi havia, per anar triant quin era el que més agradava. Com ara: anatasa, titanita i fluorapatita de Vielha; esfalerita i semseyita de Lanzuela; sulfurs i carbonats de la pedrera Berta; etc.
A la tarda es va poder fer donació d’alguns minerals per al Museu de Minerals de Gualba, amb l’objectiu de que poc a poc es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.
Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants d’aquesta segona edició de MINERGUALBA, en especial a l’Ajuntament de Gualba i al Grup Mineralògic Català.
Fotos: Agustí Asensi, Carles Bel, Juan Maria Perez, Joan M. Bruguera
Felicitats Jorgina, per aquest resum i crònica. Els qui no vàrem poder assistir-hi ens hem fet una idea completa de la fira de Gualba.
M'agradaM'agrada
Em afegeixo a aquesta felicitació, i la faig extensible a tothom que van fer possible la fira, amb la seva feina o aportant material per a la ocasió. Sorprès de la varietat i procedències de tants minerals, doncs jo tampoc hi vaig poder assistir.
M'agradaM'agrada