Anàlisi de la celestina de la Granja d’Escarp
Adolf Cortel
Fa uns quants anys, quan posava a punt un espectròmetre LIBS, em va sorprendre que, en analitzar unes mostres de celestina de la Granja d’Escarp [1], a més d’estronci hi sortia bari en una proporció que semblava relativament alta i que no es va poder quantificar amb aquesta tècnica. En mostres de celestina d’altres llocs que vaig poder analitzar, o no hi havia bari o n’hi havia molt poc. Una recerca a la bibliografia va indicar que la barita i la celestina formen una dissolució sòlida en qualsevol proporció [2], però molt sovint aquests minerals tenen composicions molt properes als de la barita o celestina pures.
Com que a mindat apareix el mineral anomenat celestina bàrica o baritocelestina [3] amb el comentari de que es tracta d’una celestina amb un alt contingut de bari i donat que la majoria de col·leccionistes catalans tenen mostres de la Granja d’Escarp, es va creure oportú aclarir amb SEM-EDS quin és el contingut de bari d’aquesta celestina per si podia tractar-se d’aquesta varietat.
Les anàlisis van revelar que els prismes prims ( amplada aproximada: 0,1 mm) que formen el mineral són homogenis; per tant es descarta que hi hagi cristalls de barita i celestina separats que poguessin correspondre a diferents generacions. Tampoc es va detectar zonació en els cristalls i tot apunta a que la mostra és una dissolució sòlida de barita en celestina.
L’anàlisi EDS va indicar que la relació atòmica Ba/(Ba+Sr) en la celestina de la Granja d’Escarp és 0,11 (11% de bari substituint a l’estronci).
Tot i que el contingut de bari és força alt, no ho es prou per a considerar que el mineral sigui celestina bàrica (baritocelestina), que hauria de tenir una proporció de bari molt més alta [4]. Així, el mineral analitzat és, simplement, celestina.
[1] Les mostres de celestina de la Granja d'Escarp analitzades van ser cedides amablement per en Carles Rubio, l'Eloi de San Martín i la Cristina Clos. [2] J.S.Hanor. Barite-Celestine Geochemistry and Environments of Formation. Reviews in Mineralogy and Geochemistry (2000) 40(1) pp.193-275. [3] https://www.mindat.org/min-459.html [4] W.A.Deer, R.A.Howie, J.Zussman . Rock Forming Minerals. (1964) 5. pp 196-201. Longmans (1964).
Infominer 