Crònica de la sortida del GMC als Esbornacs de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona (30/11/2019)

Mariano Bosch

 

Inicialment el lloc de trobada era a l’entorn del bar-restaurant Nou Pamplona, ubicat a Vic, on molts ho aprofitàrem per esmorzar. Aquell matí, la temperatura era freda, com correspondria habitualment i amb boira, que feia molt reduïda la visibilitat. Però en aquella estona, entre les deu i les onze del matí, la broma baixa (aquesta boira) s’havia dissipat i teníem un cel sense núvols, amb sol, que era preludi d’un bonica diada, almenys matinal.

Arribàrem gairebé amb cotxe fins molt a prop, pel camí de la part oest del jaciment, que  parteix de la carretera BV-4316 i a un centenar i escaig de metres abans de la localitat de Sta. Eulàlia de Riuprimer.

En la gran zona de badlands, pràcticament, ens quedàrem en la part occidental. La contemplació d’aquell paisatge, nu i estripat, on l’erosió dels materials ho han convertit en enormes xaragalls, i la bona companyia, feia que la recerca de minerals no fos rellevant en molts de nosaltres. De totes maneres es trobaren diversos exemplars de celestina (fent-se pregar els cristalls blavosos i que en altres èpoques eren més freqüents). També trobàrem calcites, limonites, etc.

Aquesta formació corresponent al Bartonià, de la part alta de la fàcies de Gurb, ens va permetre veure algun rastre fòssil, encara que d’una manera esporàdica…

*En la dècada dels anys 60-70 un petit grup d’entusiastes, aleshores liderat pel nostre company geòleg Francesc Farrés i Malian, i com a capdavanter +Jaume Casacuberta i Serra, llavors cada un d’ells amb els seus coneixements, capgiraven la nostra comarca per a la localització i estudi dels fòssils principalment. En Jaume havia enregistrat i explotat dues mines de fluorita en el terme de Tagamanent, aproximadament a la dècada dels 70.  Era autodidacta i extravertit prospector – com deia ell-, amant de la geologia per naturalesa. Al principi de la dècada dels 60, en Jaume aquí en els Esbornacs, localitzava un fòssil de ‘peix serra’ estudiat i classificat pel Francesc ( Mesopristis nov.  gen. Osonensis nov. sp.; Batalleria, desembre 2003. Museu Geòlogic del Seminari de Barcelona) i es començaven a conèixer i trobar-se amb certa freqüència els cristalls de celestina amb tons blavosos.  Uns anys més tard es publicava l’estudi anomenat i datat el 1969 Farrés, F., Traveria, A.,  & Monturiol, J,.  Los yacimientos de celestina de la comarca de Vic.

En els anys transcorreguts des d’aquell estudi, aquesta zona sense haver tingut cap activitat ni ramadera, ni industrial, i tenint a favor la forta erosió que té per la seva morfologia, malauradament no ha estat aliena al pas del temps. A propòsit de tot això i d’aquesta sortida, recordava unes paraules que va dir, no sé qui de nosaltres, del GMC, que manifestava que “en la recol·lecció de minerals  devíem d’ésser acurats i que en el lloc dels jaciments, no es notés ni tan sols, el nostre pas”…

Fotografies:

Agustí Asensi, Antoni Brun, Isabel Masachs, Maria Rosa Bel, Mariano Bosch, Miquel Parra, Prudenci Gatell, Ramón Muntada.