Camp dels Ninots

Jorgina Jordà

És probable que molts de vosaltres tingueu per casa algun mineral procedent de Caldes de Malavella etiquetat com “ninot de Caldes”. Avui repassarem una mica d’història sobre aquesta denominació i el seu lloc d’origen: el Camp dels Ninots.

El topònim del Camp dels Ninots ve d’antic, de quan els veïns de la població de Caldes de Malavella (Girona) anaven a aquest indret a buscar, precisament, el que ells coneixien popularment com a ninots: exemplars d’òpal varietat menilita que presenten unes formes arrodonides molt curioses i que, en alguns casos, poden assimilar-se a figures humanes.

La localització d’aquest “Camp dels Ninots” correspon als camps propers a la masia de Can Pol, zona que, anys després, també s’ha conegut popularment com les Cases del Butà. En aquests camps les mostres d’òpal apareixien fàcilment barrejades entre les argiles.

Tot i que els òpals poden tenir coloracions variables, en alguns casos, fins i tot, amb tons blavosos o marronosos, la majoria de mostres solen ser de color blanquinós, ja que estan recobertes per una fina capa de diatomita, una roca sedimentària d’origen fòssil formada per esquelets silícics d’algues diatomees.

Des de fa uns quinze anys, el Camp dels Ninots s’ha convertit en un indret encara molt més conegut gràcies a la seva riquesa paleontològica. Recentment es va descobrir que, fa uns 5 milions d’anys, l’àrea del Camp dels Ninots corresponia al cràter d’un volcà on es va arribar a formar un llac en el qual hi havia un ric ecosistema. Això explica també la formació dels ninots, doncs el llac d’aigües termals, altament mineralitzades, va fer possible que s’originessin  els òpals i, també, la conservació de les restes fòssils. Entre els materials que conformaven aquest antic llac s’han recuperat fòssils de plantes, un rinoceront i restes de bòvids, també mamífers més petits com ara rosegadors i eriçons, a més d’ocells, tortugues i multitud de peixos.

Les excavacions també van permetre observar com estaven disposades les vetes d’òpal, xilòpal i la distribució de l’òpal menilita en els materials.

Són diverses les publicacions, algunes ben antigues, que fan referència a aquests simpàtics “ninots”. Llorenç Tomàs, advocat, naturalista i membre de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) parla d’aquests òpals en el seu llibre “Els minerals de Catalunya” (1919-1920):

<< A l’altra banda de la població, en un camp, avui dedicat al conreu, es troben en abundor, solts, exemplars de la varietat anomenada menilita, o sien nòdols que presenten les formes i dimensions més variats; alguns tenen la forma de vers ninots, i per això aquell camp és anomenat Camp o Pla dels ninyos o ninots; […] aquests nòdols d’òpal, no són sinó concrecions silícies formades al fons d’un llac que ocupà en altre temps aquells terrenys.>>

A l’Enciclopèdia d’Història Natural, també se’n fa referència: “l’òpal varietat menilita amb concrecions capricioses, que recorden ninots, de Caldes Malavella, Girona”.

Actualment gràcies a Internet encara és més fàcil trobar-hi molta més informació sobre aquestes formacions tan curioses.

Doncs ara ja sabeu d’on ve això dels “ninots” de Caldes!

Fotos: 
Ninots amb moneda, fotos i col·lecció: Josep Barnés 
Resta de fotos: Agustí Asensi