Sortida de recerca pel pantà de Santa Anna

Sortida de recerca pel pantà de Santa Anna

Pere Ramoneda

El passat dia 12 de setembre d’enguany, junt amb Núria Torres i el company Carles Castanera, vàrem fer una sortida per a visitar el pantà de Santa Anna, lloc on ens acompanyaria Jordi Sorribes. Havíem quedat a les 12 hores a Alcarràs, però vam decidir sortir més aviat i visitar abans la pedrera “La Soriana” a Estopanyà (Estopiñán del Castillo). Després d’una breu prospecció per la zona i haver recollit unes mostres de cromodiòpsid, vam anar cap el punt de trobada amb en Jordi. Allà també ens esperava Alfonso Calero i la seva esposa. Un cop fetes les salutacions pertinents, vam dirigir-nos cap al pantà de Santa Anna.

Vista de la pedrera “La Soriana”
En Carles Castanera traient mostres de cromodiòpsid

El projecte del pantà de Santa Anna neix l’any 1938 per la necessitat d’augmentar el cabal d’aigua que aportava el Canal d’Aragó i Catalunya a la comarca de la Llitera. Es tractava d’incrementar el cabal aportant aigua del Noguera Ribagorçana ja que la seva llera es troba molt propera al Canal a la zona del Coll de Foix. Per aconseguir aquest transvasament es crearia el pantà a l’estret de Santa Anna (Osca), denominat així per l’ermita que es troba dalt de la llera dreta del riu en aquell punt.  

Encara que el pantà va ser projectat al 1938, les obres no van començar fins al setembre de 1953 i duraren fins l’agost del 1962,  deixant sepultat l’antic poble de Trago de Noguera pels 263,60 Hm3 d’aigua que té de capacitat. El pantà s’estén pels termes municipals de Castellonroi i Valldellou, a la comarca de la Llitera (Aragó), i Ivars de Noguera i Os de Balaguer, a la Noguera (Catalunya).

El pantà està contingut bàsicament per dues elevacions (Sant Salvador i Monderes) de formació terciària amb calcaries, marges, argiles i guixos i coincideix amb l’extrem final de la llera abrupta del riu, després de travessar els guixos de la Serra Llarga, obrint-se al Segrià. La vegetació es escassa encara que els actuals cultius degut al regadiu transformen el paisatge aigües avall del pantà. (El pantano de Santa Ana y sus materiales de la edad del bronce, José Luís Moya; http://revistas.iea.es/index.php/BLK/article/viewFile/829/826)

Vista del pantà de Santa Anna

Pel seu marge s’hi poden realitzar caminades i també esta permesa la pràctica de pesca recreativa.

Un cop arribats a lloc, deixàrem els vehicles en una zona condicionada per a aparcar i ens disposàrem a fer un recorregut pels voltants del pantà entre materials guixencs de la formació Barbastro (anticlinal de guixos que va de Barbastre a Balaguer). Aprofitant que el nivell de l’embassament era baix intentàrem trobar alguns mineral de la zona. I així, ben aviat, vam trobar unes masses de guix on s’hi ha desenvolupat una espècie de petites berrugues vermelles o grises que resulten ser aragonita. Recollírem unes mostres per a estudiar-les. 

Més endavant vam trobar una veta on semblava que hi havia indicis de jacints i, efectivament, n’hi vam trobar, encara que petits, d’entre 5 a 15 mm de llarg, però biterminats, brillants i ben formats, de colors rosa i vermell.

Núria Torres i Carles Castanera buscant els jacints

Seguírem fent recerca per la zona i vam trobar, prop del nivell de l’aigua, unes pedres blanquinoses d’estranyes formacions que resultaren ser òpal de la varietat menilita i alguna calcedònia, sent aquesta molt escassa i formada sobre el guix. És molt cridanera la que ho fa sobre el guix vermell. També vam observar i recollir uns nòduls arrodonits que queden pendents d’analitzar, encara que personalment crec que són fosforita. Però ja dic, pendent d’anàlisi.

Un cop recollides aquestes mostres retornàrem cap els cotxes i vam anar a dinar. El dia i el lloc eren agradables i ens aposentàrem prenent les oportunes disposicions. Tot dinant, vam comentar les nostres troballes i de com han anat aquests mesos que aquest maleït virus ens ha mantingut confinats a casa. Després de dinar feia bastanta calor i decidírem donar la jornada  per acabada i tornar cap a casa. Cadascú a la seva, és clar, que els temps no estan per massa filigranes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s