Mina de carbur a La Ral, Sant Pau de Segúries, Girona

Mina de carbur a La Ral, Sant Pau de Segúries, Girona

Jordi Escuer

Fa uns dies, passejant pels voltants de Camprodon, en l’anomenat Espai Natural Protegit de les Riberes de l’Alt Ter, vaig ensopegar amb un impressionant aqüeducte (foto 1) que, en el seu dia i aprofitant les aigües del Ter, alimentava petites centrals hidroelèctriques disposades al llarg de la vall d’aquest riu.

Em trobava a la localitat de La Ral, nucli de poc més de 50 habitants que pertany al municipi de Sant Pau de Segúries i del qual es tenen notícies ja des de l’any 1248.

Foto 1: aqüeducte paral·lel a la llera del riu Ter.

Si aquesta ben conservada obra arquitectònica em va sorprendre, encara em va sorprendre més la curiosa mina a cel obert situada, precisament, davant l’aqüeducte.

Actualment, la mina presenta elevada dificultat per a accedir al lloc d’extracció del material carburigen, degut a la vegetació existent (foto 2).

Foto 2: vista general de la mina a cel obert

A la foto 3, amb una mica més de detall, podem apreciar els diferents estrats que, tal com ens indica un dels panells informatius a la pròpia mina, en estat una mica precari (foto 4), varen formar-se fa uns 50 milions d’anys, en ple període Eocè i en diferents etapes de sedimentació.

Per una banda podem observar els estrats blanquinosos formats, bàsicament, per carbonats procedents d’esquelets d’animals marins i dipositats en períodes tranquils. Per una altra banda apreciem uns estrats més foscos formats, bàsicament, per argiles i restes vegetals i animals arrossegades pels rius i acumulades al fons del mar en èpoques menys tranquil·les, de fortes tempestes i grans riuades.

Foto 3: detall de la zona estratificada
Foto 4: petites explicacions sobre la composició dels estrats i del producte extret.

És precisament en aquest segon tipus d’estrats i on el contingut de material orgànic és elevat, on s’han format els hidrocarburs dels quals s’obtenia el carbur de calci (CaC2), producte principal d’aquesta explotació minera.

El sistema de producció del carbur de calci consisteix en escalfar a uns 2.200 °C una barreja de calç i   carbó de coc a un forn elèctric d’arc voltaic, sistema ideat per Henri Moissan l’any 1892 i que no ha variat des de llavors. La reacció que té lloc és la següent:

                                                     CaO + 3C → CaC2 + CO

Una vegada obtingut el carbur de calci, si el fem reaccionar amb aigua, n’obtindrem un gas inflamable, l’acetilè (C2H2):

                                               CaC2 + 2H2O → C2H2 + Ca(OH)2

Aquesta reacció és la base del funcionament de les antigues làmpades de carbur (foto 5). La làmpada s’omplia d’aigua (dipòsit superior) i després s’introduïa el carbur de calci (dipòsit inferior). A l’entrar en contacte l’aigua amb el carbur càlcic es generava acetilè. Per últim, s’encenia  amb una espurna o flama i l’acetilè calava, generant la llum.

Foto 5: làmpada de carbur emprada en ambients miners.

La principal utilitat d’aquest carbur de calci va ser, doncs, la d’il·luminar, mitjançant la combustió de l’acetilè obtingut al reaccionar amb aigua. Va ser emprat tant a nivell domèstic com a les no gaire llunyanes mines d’Ogassa.

Com podem llegir en la foto 6, en un dels plafons informatius a peu de mina, aquesta fou explotada a ple rendiment durant el segle XIX i, tot i que es va reobrir l’any 1940, la baixa rendibilitat de les extraccions va ser la causa de la clausura definitiva de la mina.

Foto 6: plafó explicatiu a la mateixa mina.

Tal i com apuntava a l’inici de la ressenya, la mina es troba a mig camí entre Sant Pau de Segúries i Camprodon. La seva localització exacte (coordenades) és:

                        42°16’22” N __ 2°22’13” E

A la foto 7 podem observar la vista que ens ofereix l’aplicació Google Earth.

Foto 7: localització de la mina de carbur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s