Després, quan vaig comprar-me un cotxe, vam ampliar molt el radi de les nostres sortides a llocs com  Ivorra, Bagà, Fogars de la Selva, Rocabruna, Casterner de les Olles… Sortíem la majoria de caps de setmana, acompanyant-nos sovint en aquella primera etapa els amics Pep A. Ignacio i l’Àngel García. I com sempre, el dijous després de cada sortida, en Carles omplia el local amb tots els exemplars trobats, per mostrar-los, classificar-los i molts d’ells per repartir-los generosament amb la resta de companys, cosa que animava enormement l’ambient mineralògic dels dijous al local. 

De seguida vam tenir prou material per fer intercanvis i vam apuntar-nos amb entusiasme a totes les taules d’intercanvi que es feien aleshores: Canyelles, Maçanet i fins i tot Narbona, on sempre compartíem taula i on fèiem noves coneixences per a futures excursions. Així vam començar a fer sortides amb en Joaquim Riera i en Mariano Bosch, de Vic, bons amics del Carles i meus, que ens ensenyaren nous jaciments, principalment a les terres de Girona i a Osona, i amb els que sempre, abans de fer servir la maceta i l´escarpra, precedien grans esmorzars de forquilla que en Carles gaudia tant o més que les troballes mineralògiques!

També començàrem a sortir amb altres companys molt estimats com ara en Joan Niella, l’Alfonso Calero o en Jordi Sorribes, de Balaguer, ampliant així, no tan sols les espècies minerals trobades sinó, i sobretot, el cercle de bones amistats.

Després va arribar la malaltia amb diferents recaigudes durant els últims anys que el Carles anava superant amb una energia i un optimisme admirables, continuant amb la seva gran tasca com a vocal d´excursions del G.M.C. i anant a les sortides sempre que podia, doncs anar al camp i trobar-se amb els companys era una il·lusió i un estímul per a ell.

També el recordaré pels dijous al local del Grup i per les cerveses que fèiem a la Cerveseria Artesana de la vora, on ens explicàvem les penes i les alegries i planificàvem noves excursions mentre assaboríem una cervesa torrada, i pels nostres viatges a la Fira de Castelló, on sempre gaudíem d´un dia fantàstic de minerals, companyonia i arrossos.

Malauradament al Carles li van quedar molts projectes per fer, com ara, anar a la Fira de La Unión, a Sante Marie-aux-Mines, a Munic o apuntar-se al proper viatge que féssim al Marroc a la recerca de minerals, on tenia moltíssimes ganes d´anar-hi.

Aquesta és a grans trets  l’historia de la meva amistat amb en Carles, un gran amic, una gran persona.