La regió de Grimsel (Suïssa), paradís del quars. Les cavitats de cristalls de Gerstenegg.

La regió de Grimsel (Suïssa), paradís del quars. Les cavitats de cristalls de Gerstenegg.

Paulí Gispert

Situació geogràfica.

La via de comunicació que va des de la vall de Hasli (Haslital) en l’Oberland bernès, fins a Goms, en l’Alt Valais, té com punt culminant el coll de Grimsel (Grimsel Pass, 2.164 m). Passa per entre els vessants nord i sud dels Alps com la divisòria d’una de les regions de muntanyes i glaceres més imponents de Suïssa.

La regió de Grimsel es va  destinar des de fa molts anys a la producció d’energia. Els embassaments de diferent grandària, al costat dels quals discorre la carretera del congost, testimonien l’aprofitament intensiu de l’aigua. Aquestes preses es van construir partint d’antigues fondalades i llacs naturals. Els murs de contenció i les canonades forçades constitueixen la part visible d’un complex grup de centrals hidroelèctriques construïdes entre el Coll de Grimsel i el poble d’Innertkirchen.

Les principals subministradores d’aigua són les glaceres de l’Aar, les quals alimenten dos grans embassaments, els llacs Grimsel i Oberaar, emprant la força hidràulica en una primera central situada a gran alçada al Räterichsboden (1.767 m). El riu Aar, tributari del Rin, neix a les grans glaceres dels Alps Bernesos.

En primer terme i a l’esquerra, el llac Grimsel i el mur de contenció de la presa. Al centre, la central hidroelèctrica i l’hotel Grimsel Hospiz. Foto: Paulí Gispert. Any 2017.
Esquema de la situació dels llacs Oberaar, Grimsel i Räterichboden. Foto: Paulí Gispert. Any 2017.
El llac Oberaar (Oberaarsee). Foto: Paulí Gispert. Any 2017.

Les cavitats de cristalls en el període de 1974-1985.

La perforació de la galeria d’accés a l’estació de bombament de la central hidroelèctrica Grimsel II, que duia a terme la Krafwerke Oberhasli A.G (KWO), va començar el 1973. Un dia de primers d’octubre de 1974, els miners van ensopegar amb una fissura cristal·lina situada a uns 2 km al sud de l’entrada de la galeria, prop de Gerstenegg. Al supervisor de la KWO i a l’encarregat dels treballs de perforació, F. Immer i U. Blatter respectivament, els va cridar l’atenció que les vagonetes que treien a l’exterior el material arrencat portaven força menys quantitat de roques del que era habitual. Per això tots dos van decidir investigar quin podia ser el motiu, descobrint que els miners estaven entretinguts recollint, entre fum, pols i fang, els cristalls tant sencers com trencats, per a emportar-se’ls a casa com un record! Malgrat que les explosions havien malmès molts cristalls, una part apreciable del costat oest de la galeria restava intacta. Per ordre de la KWO, la fissura va quedar protegida d’immediat. Seguia endavant la perforació i minat per a l’ampliació de la galeria d’accés a la central Grimsel II, no gaire lluny d’on estava la fissura.

Transcorreguts alguns dies, un equip de treball comandat per Enst Rufibach va començar a recollir els cristalls que s’havien desprès del sostre i, en el transcurs d’aquesta feina, van percebre que hi havia una altra cavitat encara més gran, amagada darrera de la que venien d’obrir! Al tractar d’entrar-hi i explorar-la es van trobar que una gran llosa de granit obstruïa l’entrada. A l’haver-hi un petit espai d’uns 25 cm entre la llosa i la volta de la cavitat, i amb no poques dificultats, Rufibach va poder ficar-hi el cap introduïnt un projector de llum a aquell estret forat.

Va ser en aquell instant quan Rufibach va entreveure la fissura parcialment plena de cristalls amb la particularitat que, tot i la pobra il·luminació aconseguida, li va semblar que la cavitat estava lliure de fang i tenia poca clorita. F. immer també va quedar  fascinat, a l’igual que el Dr. H. A. Stalder, del Museu d’Història Natural de Berna, que es va mostrar entusiasmat.  Arran d’una reunió a la qual van assistir els directius de la KWO, l’Inspector per a la Protecció de la Natura, el Dr. Stalder i representants d’altres organismes pertinents, van acordar que valia la pena  mantenir i protegir la fissura i no tornar-la a obrir fins que s’hagués acabat la construcció de l’estació de bombament. La cavitat es va segellar de nou: van col·locar un encofrat de fusta d’uns 60 cm de gruix davant la fissura i, després de formigonar el conjunt, van afegir-hi una planxa d’acer per a augmentar la seguretat. Cal ressaltar que els treballadors van complir amb la seva promesa de no penetrar i saquejar el preuat contingut.

Van transcórrer gairebé vuit anys tal que fos possible tornar-hi per admirar les belleses de la fissura. La CEDRA (Société coopérative nationale pour le stockage des déchets radioactifs) va obtenir l’autorització per a construir un laboratori de recerca no gaire lluny de la fissura. Com que això requeriria obres de gran envergadura, van decidir reobrir-la abans del seu inici. La principal dificultat a la qual s’havien d’enfrontar era extreure la gegantina llosa, que mesurava 2 metres d’amplada i pesava un 875 kg! Un problema addicional va sorgir al advertir que les terminacions dels cristalls de quars en la cara inferior de la llosa gairebé tocaven les dels cristalls de terra de la cavitat.

Fissura descoberta l’any 1974. Detall del sostre entapissat per cristalls de quars.
Foto: KWO (Krafwerke Oberhasli A.G).

La llosa estava suspesa i fixada a la roca pels dos extrems laterals, però alliberada tant a la part superior com la inferior. Primer es van practicar forats en la granodiorita, tractant d’anar-la separant pel costat esquerra fent força amb una palanca. La llosa ja era lliure per tres costats però estava fermament ancorada a la roca pel seu flanc dret. Amb l’ajuda de dos petits cilindres hidràulics van exercir pressió de dalt a baix però van interrompre aquesta acció doncs s’estava formant i escampant una esquerda que posava en perill l’operació. Llavors van recol·locar els dos gats hidràulics sota la llosa empenyent-la cap amunt per a guanyar espai a la part inferior.

Rufibach tenia prou experiència per haver treballat dins d’altres fissures. Primer va fer lliscar uns feixos de draps ben xops d’aigua cap endavant i cap enrere entre els cristalls de la llosa i els que estaven fermament arrelats al sol, a fi i efecte de poder omplir el millor possible els espais entre els cristalls. A continuació va posar uns taulons de fusta molt gruixuts, tant sota la llosa com al damunt del sòl de la cavitat. També va folrar aquests taulers amb un bon encoixinat per a la  protecció dels cristalls. Al constatar que no era possible moure la llosa, va introduir entre els taulons unes barres cilíndriques de poc diàmetre. El rodament de les barres, fusta contra fusta, va facilitar la sortida de la llosa, una operació executada amb moltes precaucions. Prèviament s’havia hagut d’ampliar l’entrada de la fissura, perforant la granodiorita i extraient les roques fracturades.

Cristalls de quars dins de la fissura descoberta a Gerstenegg l’any 1974.
Foto: KWO (Krafwerke Oberhasli A.G).

La llosa es va transportar damunt d’un muntacàrregues a la central elèctrica de Grimsel, on va quedar exposada després d’una neteja acurada. Com que els operaris de CEDRA havien de perllongar la galeria d’accés, van farcir la cavitat amb un encoixinat per a atenuar els efectes de les sacsejades provocades per les explosions, abans de procedir a segellar la cavitat per segona vegada. Rufibach va fer una ullada per un estret passadís, ja sense l’impediment de la llosa, confirmant que una fissura encara més gran seguia a la primera. 

E. Rufibach, aleshores un empleat de KWO, pertany a una família suïssa de buscadors de cristalls (strahlers), famosa per les seves espectaculars troballes al Grimsel, especialment al Zinggenstock. En el museu Kristella, de la seva propietat i radicat al poble de Guttannen (cantó de Berna), s’exposen extraordinaris exemplars de cristalls de quars, tant hialins, com morions (rauchquartz), torçats (gwindels) i d’altres espècies com fluorites roses i adulàries, fruït de tants anys de recerques.

El gener de 1985 es va reobrir la cavitat per tercera i darrera vegada.  Primerament es va procedir a il·luminar-la, retirant tot el material de farciment. Per a protegir la fissura van aixecar un mur de formigó deixant un marc per a la inserció d’una finestra. La tasca final del rentat de la fissura va comportar alguns problemes, degut a que moltes fluorites roses no estaven fermament adherides als cristalls de quars. L’exposició va quedar definitivament enllestida per a la visita del públic en general.

Detall dels cristalls de quars, la majoria transparents, i d’altres lleugerament fumats. Fissura descoberta a Gerstenegg l’any 1974. Foto: KWO (Krafwerke Oberhasli A.G.).

El laboratori subterrani de la KWO.

Des de la fundació de la KWO (Krafwerke Oberhasli AG) el 1925, s’ha creat en diferents etapes  el complex sistema que integra la central hidroelèctrica: nou plantes, vuit embassaments (incloent-hi un llac natural), centenars de quilòmetres de canonades, túnels, camins i també telefèrics.  El funicular de Gelmer es va construir per a facilitar la construcció del mur de contenció de l’embassament del Gelmersee (1.860 m), i per a la instal·lació de les canalitzacions que condueixen a la Central Hidroelèctrica Handeck I. Inaugurat el 1926, el seu pendent mitjà és del 49,4% i la màxima, del 106%.

Cal esmentar també el Laboratori Subterrani de Grimsel, GTS (Grimsel Test Site). El GTS es troba a 1.730 metres d’altitud, dins de la roca granítica del massís de l’Aar. Els treballs del Programa de Migracions de Radionúclids (RMP) es duen a terme a la galeria FEBEX (Full-Scale Engineered Barriers Experiment). Es tracta de l’estudi i comprensió dels processos de migració de radionúclids en formacions geològiques per  a determinar la seva idoneïtat com a barrera natural de futurs emmagatzematges geològics profunds de residus radioactius d’alta activitat. Com és sabut, els radionúclids o isòtops radioactius són elements químics amb configuració inestable que experimenten una desintegració radioactiva manifestant-se en l’emissió de radiacions en forma de partícules alfa o beta i raigs X o gamma.

El llac Grimsel (Grimselsee). Foto: Paulí Gispert. Any 2017.
Embassament del llac Grimsel. En darrer terme, entre d’altres, els Pics del Zinggenstock. Foto: Paulí Gispert. Any 2017.

Els cristalls de la fissura descoberta l’any 1974.

El contingut de la fissura es correspon amb la clàssica associació dels minerals de les regions alpines. A primer cop d’ull es distingeixen només quatre espècies minerals: quars hialí (cristall de roca), clorita, calcita i fluorita. A Gerstenegg s’han comptabilitzat com a mínim dotze minerals diferents.

La majoria dels cristalls de quars presenten una transparència immaculada, generalment sense inclusions. La llargada d’aquests cristalls rarament supera els 20 cm.  Estan formats per prismes hexagonals acabats per cares de romboedre i gairebé sempre amb cares de trapezoedre trigonal relativament grans. També presenten freqüentment cares de dipiràmide trigonal i de romboedres aguts poc desenvolupats. També es van trobar nombrosos cristalls de quars amb torsió (gwindels).

La clorita era present en forma d’agregats compostos de fines plaquetes de color verd fosc.  Per a poder distingir millor els cristalls de quars, es va haver d’evacuar de la cavitat més d’un metre cúbic de la clorita que els recobria.

Els cristalls octaèdrics de fluorita mesuren un diàmetre mitjà d’un centímetre i estaven dispersats per tot l’interior de la fissura. El seu color varia del rosa clar a més intens. La majoria estan fixats sobre els cristalls de quars, però qualsevol moviment o tremolor pot fer que es desprenguin del seu suport.

Altres minerals característics trobats a la fissura són, entre d’altres, els següents: albita, apatita, biotita, epidota i milarita, tot ells presents en forma de cristalls minúsculs.

El nou mur de contenció de l’embassament del llac Grimsel.

La construcció per part de la Krafwerke Oberhasli AG (KWO) d’un nou mur de contenció en un dels dos embassaments del llac Grimsel va començar el 2019. La presa Spitallamm es va construir entre el 1925 i el 1932, sent de les primeres preses de gravetat en forma d’arc i convertint-se en una de les més altes del món en l’època. Els arquitectes i constructors van adoptar les tècniques pioneres als anys trenta del segle passat.

Arran d’investigacions i proves efectuades durant els anys seixanta, es va descobrir que s’anava produint una fissura vertical en la seva estructura, a causa dels mètodes constructius utilitzats i a les reparacions posteriors. La cresta de la presa i el mur frontal de formigó havien començat a separar-se de la resta de la presa. La KWO va decidir no reparar el mur existent, projectant una nova estructura. Així doncs, a mitjans de 2019 es van iniciar les  obres de construcció d’una nova presa de doble curvatura, que se situarà directament davant de l’antiga presa.

L’antiga presa d’Spitallamm es conservarà, sent inundada posteriorment. La pressió de l’aigua exercida pel llac Grimsel serà absorbida en el futur per la nova presa. Un túnel situat al costat de l’antiga paret de la presa garantirà que el nivell d’aigua estigui equilibrat hidràulicament. El nou mur de contenció tindrà una alçada total de 113 metres des dels fonaments, i la longitud de l’arc o cresta superior serà de 212 metres. La finalització d’aquesta obra monumental està prevista cap a finals de 2025.

Grup de cristalls de quars, de 30 cm d’amplada, trobat a les fissures de Gerstenegg l’any 2019. Foto: KWO (Krafwerke Oberhasli A.G).

Troballes en les noves fissures descobertes l’any 2019.

Els treballs començats el 2019 van permetre la descoberta de quatre noves fissures. Dues d’elles contenien cristalls de roca de qualitat mitjana, alguns del quals estaven fortament recoberts de clorita. Les altres dues, en canvi, van sorprendre pels seus quarsos límpids, alguns biterminats, i també per grups de cristalls de forma molt particular i de gran qualitat. La KWO va tornar a confiar als col·legues W. Weissenfluh i A. Willener la tasca d’inspeccionar el lloc i decidir quins minerals es podien recuperar, així com la de fotografiar i documentar la fissura, numerant els exemplars. També es va comptar a més a més amb l’assessorament del Dr. Beda Hofmann, conservador del departament de mineralogia i meteorits del Museu d’Història Natural de Berna.

El Dr. Hofmann va explicar que una d’aquelles fissures era particular per les nombroses inclusions de biotita en el quars i que fins llavors no havia observat un fenomen de tal intensitat. Després d’una primera inspecció va identificar a més de quars, la presència d’adulària, fluorita (rosa, però sovint corroïda), titanita, zircó, calcita, i d’un mineral argilós de color blanc (probablement dickita).

D’aquella fissura van classificar prop de 200 peces, que anaven des de cristalls solts fins a grups de cristalls. En el curs de les obres podia succeir que s’obrissin inesperadament petites fissures o que es trobessin minerals entre les restes del minat. Durant la recuperació dels cristalls, les màquines s’aturaven momentàniament, interrompent breument les operacions. La fissura més gran de la cavitat fa 5 m d’amplada i s’enfonsa 2 m a la roca; després de buidar-la completament, es va formigonar.

Grup de cristalls de quars, de 50 cm d’amplada, trobat a Gerstenegg l’any 2019.
Foto: © Thomas Bolli.

Els exemplars més bonics s’exhibeixen a Handeck. Sis grans vitrines presenten impressionants fluorites roses, alguna amb arestes de 5 cm!, magnífics cristalls de quars i un grup de 250 kg de pes, recobert per tots els costats de cristalls que van créixer parcialment l’un contra l’altre. Molts cristalls d’aquesta extraordinària troballa es poden contemplar al centre de visitants del Grimsel Hospiz (antic Hospici, Spital, transformat actualment en un hotel). Altres peces com gwindels totalment límpids es preserven a la seu de la KWO, a Innertkirchen.

Extraordinari grup de cristalls de quars amb un pes de 250 kg. Trobat a les fissures de Gerstenegg l’any 2019. Foto: © Thomas Bolli.
Exposició a la galeria de Gerstenegg de les troballes efectuades l’any 2019.
Foto: © Thomas Bolli.
Exposició a la galeria de Gerstenegg de les troballes efectuades l’any 2019.
Foto: KWO (Krafwerke Oberhasli A.G).

Referències bibliogràfiques i webs consultades.

– Bachmann R.C. (1981).  Glaciares de los Alpes.  Editorial RM. Barcelona.  Pàg. 184-193.

– Bolli T. (2020).  Bemerkenswerte Quarzfunde aus der Baustelle beim Grimsel-Hospiz. Schweizer Strahler. Edició 4/novembre.

– Bolli T. (2020).  Der Riesenkristalle von der Grimsel.  BZ. Berner Zeitung.  Juliol, pàg. 7.

– Stalder H.A. (1987).  Die geschütze Mineralkluft and der Gerstenegg, Grimsel BE. Schweizer Strahler.  Vol. 7, pàg. 433-446.

– Rufibach E. (1987).  Rapport sur le travail effectué à la fissure protégée. Schweizer Strahler.  Vol. 7, pàg. 461-468.

 -Weissenfluh W. (2008).  Variantenreiche neue Grimselkluft.  Schweizer Strahler. Edició 4/novembre.

  www.grimselstrom.ch

  www.grimselwelt.ch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s