Portar ulleres: una protecció extra per a la radiació UV d’ona curta

Portar ulleres: una protecció extra per a la radiació UV d’ona curta

Adolf Cortel

Un tema recurrent quan es parla de l’observació de la fluorescència de minerals amb una làmpada UV d’ona curta és el dels perills associats a aquesta radiació i les precaucions que cal adoptar. Efectivament, com que l’energia dels fotons és inversament proporcional a la longitud d’ona, la radiació UV de 254 nm predominant en una làmpada d’ona curta té tanta energia (4,8 eV) que pot trencar molts dels enllaços químics de les molècules orgàniques del nostre cos (Taula 1). Una làmpada o una bombeta UV d’ona llarga emeten  radiació a 365 nm (3,4 eV) que suposa un risc menor, però no inexistent, especialment si l’exposició a la radiació és prolongada. El filtre de les làmpades bloqueja la major part de la llum visible, però deixa encara passar una petita quantitat de llum violada i blava (404 i 437 nm amb energies de 3,0 i 2,8 eV respectivament).

Figura 1. A dalt (vermell), espectre de la radiació UV emesa per una bombeta d’ona llarga i energia corresponent als fotons d’algunes de les línies espectrals. A sota (negre), l’espectre d’una làmpada UV d’ona curta on hi predomina la línia espectral del mercuri a 254 nm. Les línies a 404 i 437 nm corresponen a llum visible (violada i blava, respectivament) que el filtre de les làmpades no bloqueja totalment.

EnllaçEnergia (eV)
C-H 4,3
C-O 3,7
C-N 3,2
N-O 2,2
O-O (enllaç simple) 1,6
Taula 1. Energies per a trencar alguns enllaços en molècules orgàniques. La radiació principal d’una làmpada d’ona curta té prou energia (4,8 eV) per a trencar tots aquests enllaços. L’enllaç O-O és el dels peròxids (no el de l’oxigen de l’aire): per això en l’aigua oxigenada la llum visible pot trencar tan fàcilment aquest enllaç que el líquid s’ha de protegir dins d’ampolles negres.

Com que darrerament he hagut d’utilitzar força aquestes làmpades així com díodes LED d’ona curta en diferents mesures, m’ha semblat que seria interessant comprovar si el vidre d’unes ulleres ofereix protecció per a la radiació UV.

Figura 2: A dalt (negre), espectre de la radiació emesa per una làmpada d’ona curta. La radiació més intensa és la de 254 nm, però també emet altres longituds d’ona amb molta menys intensitat, inclosa la de 365 nm que es la que emeten les làmpades d’ona llarga. Més avall (vermell), es comprova com el vidre prim d’un portaobjectes de microscopi absorbeix tota la radiació UV per sota de 300 nm, però deixa passar la radiació d’ona llarga. Els dos espectres de sota (verd i blau) mostren com el vidre d’unes ulleres, tant de vidre ordinari com fotocròmiques, absorbeix tota la radiació UV d’ona curta i la major part de la d’ona llarga.

Els espectres indiquen que el vidre d’unes ulleres bloqueja totalment la radiació d’ona curta que és la que podria provocar més danys als ulls. Tant si les ulleres són fotocròmiques (les que es tornen una  mica fosques amb la llum del Sol) com si són de vidre ordinari, també aturen la major part de la radiació d’ona llarga. Fins i tot el vidre prim d’un portaobjectes de microscopi atura completament la radiació d’ona curta (el tall és cap uns 310 nm) i deixa passar la d’ona llarga.

Encara que les ulleres bloquegin d’una forma molt eficaç la radiació UV d’ona curta, seria insensat no protegir-se orientant la làmpada de manera que la radiació que emet no pugui anar cap els ulls i evitant que la pell quedi exposada. En qualsevol cas, portar ulleres suposa una excel·lent protecció addicional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s