Mineralexpo Barcelona-Sants 2021

Mineralexpo Barcelona-Sants 2021

Jorgina Jordà

Després d’un any i mig llarg, hem pogut tornar a gaudir de la fira de minerals MINERALEXPO Barcelona-Sants 2021.

En primer terme, cal agrair el gran esforç de l’entitat organitzadora, el Grup Mineralògic Català, per vetllar que l’esdeveniment es realitzés de forma segura, complint i respectant totes les mesures sanitàries per a la prevenció de la COVID-19.

Amb moltes ganes, hem començat el nostre recorregut per la fira, saludant companys i amics que feia temps que no havíem pogut veure.

Cal destacar que la modificació de dates a causa de la pandèmia ha provocat alguns canvis en l’assistència dels expositors i ha fet que, per exemple, hi hagués una major representació de minerals del nord de la península, alguns d’ells procedents de localitats poc conegudes com ara les mines “La Cuerre”, “Malaespera” o “Mintexu”, totes elles a Biscaia.

No van faltar boniques fluorites asturianes de moltes localitzacions: la mina “Moscona”, La Collada, Berbes… També piromorfites de Vegadeo (Astúries) o de la clàssica localitat d’El Horcajo (Ciudad Real), dolomites d’Eugui (Navarra), guix varietat alabastre de la Cañada del Fenollar (Alacant) i un gran assortit de material de La Unión (Múrcia): barita, calcita, smithsonita, guix, goethita, en especial guix pseudomòrfic d’aragonita,  barita amb conicalcita i guix d’Almendricos, a Lorca.

Més clàssics, com ara aragonita de Minglanilla i Enguídanos (Conca), coure de Las Herrerías (Huelva), pirita de Navajún (La Rioja), scheelita de la mina de La Parrilla (Badajoz), cinabri d’Almadén (Ciudad Real) o bons exemplars d’espinel·la procedents de Màlaga.

També bons exemplars d’arreu del món. De Colòmbia, bonics quarsos amb inclusions d’halloysita de la zona de Boyacá o mostres de pirita maclada en “creu de ferro” de la mina Cundinamarca. També fluorita, d’un intens color verd, provinent de Madagascar. Quars varietat ametista de Las Vigas (Veracruz, Mèxic), diversos minerals de Papachacra (Catamarca, Argentina) i molta varietat de minerals de la Xina, el Brasil o el Marroc, com ara atzurita, malaquita, wulfenita, anglesita, vanadinita, barita, argent o coure.

Pel que fa a les novetats, m’agradaria destacar les mostres de rodocrosita de la mina Austria Duvaz (Morococha, Perú), uns bonics exemplars de calcocita amb cristalls de gran mida de la mina M’Passa (Mindouli, República del Congo), així com mostres d’elbaïta de la mina de Rubaya, a la República Democràtica del Congo. A nivell peninsular destacaven unes boniques roses de calcita pseudomòrfica de guix de Rivas-Vaciamadrid (Comunitat de Madrid). Entre els minerals del Marroc també hi havia novetats, com ara unes mostres amb una bona paragènesi formada per galena, cerussita, plumbogummita, quars i wulfenita de Sidi Ayad; i de la mateixa localitat, malaquites amb calcita i cerussita. També del Marroc, or amb quars i pirita d’Aouint Ighoman o mostres d’atzurita amb malaquita de la zona de Tazalarht.

Elbaïta. Mina de Rubaya, República Democràtica del Congo.
Or amb quars i pirita. Aouint Ighoman, Marroc.
Galena, cerussita, plumbogummita, quars i wulfenita. Sidi Ayad, Marroc.

Per als amants dels minerals catalans hi havia molt on triar. Algunes mostres de localitats menys conegudes o poc vistes a les fires com ara barita de Collformic, dickita verda de Sant Hilari Sacalm, calcita de Montrodon, diòpsid del Pont de Suert, hidrozincita, auricalcita i hemimorfita de Casós (Alta Ribagorça), willemita de Sant Fost de Campsentelles (molt ben documentada i estudiada a l’últim número de la revista Mineralogistes de Catalunya) i per últim una bonica curiositat: palletes d’or trobades a la sorra de la platja de l’Escala.

Destacar també un bon assortit de minerals poc coneguts, només aptes per als qui volen tenir la màxima representació d’espècies a la seva col·lecció, com ara cromo-alumino-povondraïta de Nova York (USA) i també les mostres de localitats tipus com kusachiïta d’Okayama (Japó) o exemplars de tulameenita de la Columbia Britànica (Canadà).

Com en les darreres fires, es van poder veure minerals d’antigues col·leccions, cosa que fa gaudir de mostres excepcionals per la seva qualitat, mida i dificultat de trobar en l’actualitat. En aquesta ocasió, entre d’altres, hi havia exemplars procedents de la col·lecció de José Luis Otero, molt ben documentada, ja que els minerals que estaven a la venda es poden consultar per internet en un web on s’expliquen anècdotes i curiositats d’ells.

Els aficionats als fòssils van estar d’enhorabona. Hi va haver més expositors que en d’altres edicions i això va fer augmentar la bona representació de mostres, algunes molt espectaculars: ammonites, crustacis, decàpodes molt ben preparats, equinoïdeus, peixos, mol·luscs…

Només queda donar les gràcies a tots els que m’han comentat i explicat les característiques dels minerals més destacats i ens han permès fotografiar-los. També agrair, un cop més, als companys del Grup Mineralògic Català per encarregar-se d’organitzar aquesta meravellosa fira, tot i les dificultats provocades per la pandèmia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s