crònica de MINERGUALBA 2021

Jorgina Jordà

 

El passat dissabte 16 d’octubre es va poder celebrar de nou la tercera edició de la fira d’intercanvi i venda de minerals MINERGUALBA. Això, sí; enguany va haver-hi canvi d’ubicació i l’indret escollit va ser la Pista Poliesportiva 1 d’Octubre, un espai molt ampli que va permetre respectar les distàncies de seguretat i aplicar rigorosament les normes bàsiques de prevenció de la Covid-19.

En aquest sentit, el canvi va ser tot un encert perquè la fira va ser un gran èxit d’assistència i en tot moment es va poder gaudir dels expositors sense patir aglomeracions.

S’hi va poder veure una gran varietat de minerals. Començaré per destacar les mostres de localitats properes, com ara quarsos varietat ametista i microclines de la pedrera Massabé (Sils); exemplars d’anapaïta de Bellver de Cerdanya; barita i òpal de Caldes de Malavella; celestina i calcita dels Esbornacs (La Guixa, Osona); celestina de Torallola (Pallars Jussà); prehnita de Gerri de la Sal, magnesita del Pont de Suert o hidrozincita, auricalcita i hemimorfita de Casós (Alta Ribagorça). També exemplars clàssics, com ara fluorita de la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès) i Sant Marçal (Viladrau), material de la zona del Priorat com ara galena i cerussita; i molts fosfats del Turó de Montcada, de la Mina Elvira (Bruguers, Gavà) o de Santa Creu d’Olorda com ara al·lofana, variscita, evansita, fluorapatita, montgomeryita, etc.

De la resta de la península, es va veure material de la zona minera de La Unión-Cartagena; també material d’Aragó, entre el que cal destacar mostres de pirita i sofre de la Cañada de Verich;  de la zona centre, aragonita de Molina de Aragón i Minglanilla; pirita de Valdemorillo, cinabri d’Almadén i, com no, fluorita, barita, calcita… del Principat d’Astúries.

Mencionar la gran representació de minerals d’altres països, com ara el Marroc amb malaquita, wulfenita, calcita, vanadinita, barita i coure; Vietnam, amb espinel·la i robí; Sri Lanka, amb zircó; i la Xina o el Brasil.

Bon assortit de micromuntatges: anatasa, titanita i apatita de Vielha; monazita de Llavorsí, rútil, epidota, prehnita, titanita i diòpsid del Pont de Suert; anatasa i zircó d’Arsèguel; sulfurs i carbonats de la Pedrera Berta; mostres de les mines de les Ferreres (Rocabruna, Camprodon) i molts més.

Tampoc van faltar minerals per als aficionats a la sistemàtica, procedents de la seva localitat tipus o espècies molt rares. M’agradaria destacar mostres d’amazonita fluorescent de la mina Zinkgruvan, Örebro, Suècia; alfredopetrovita de la mina El Dragón (Potosí, Bolívia); bismut natiu de Schneeberg (Saxònia, Alemanya); cromoaluminopovondraïta de Nova York (EUA) i un llarg etcètera.

També remarcar algunes curiositats, com ara bauxita de Cubells (La Noguera), mostres de guix recollits l’any 1971 a la Pedrera Tomàs (Òdena), un exemplar de vesuvianita d’Hortsavinyà de molt bona mida o unes boniques mostres d’or natiu procedents de Laurieras (Aquitània, Franca) i Hornitos (Mariposa Co., Califòrnia, EUA)

Es va comptar també amb els tallers d’iniciació a la mineralogia organitzats per membres del Grup Mineralògic Català i dirigits als visitants, especialment als més petits. Com en les darreres edicions, es va poder fer donació d’alguns minerals per al Museu de Minerals de Gualba, amb l’objectiu de que a poc a poc es converteixi en un referent de la mineralogia catalana.

Només queda donar les gràcies a tots els organitzadors i participants de MINERGUALBA, en especial a l’Ajuntament de Gualba i al Grup Mineralògic Català, per organitzar-la novament tot i les dificultats provocades per la pandèmia.