Ressenya de la sortida a Santa Creu d’Olorda (23/10/2021)
Prudenci Gatell
Dissabte 23 d’octubre es va fer una nova sortida de camp. Aquesta vegada, però, l’orientació era diferent: si bé a totes les trobades que fa el Grup la intencionalitat primera és didàctica, per donar a conèixer la història dels diferents jaciments i les condicions geològiques que s’han donat per a que hi trobem els minerals presents, sempre hi ha una part de la sortida que es destina a recollir mostres, tant pel seu estudi com per la catalogació personal dels participants. Aquesta vegada, però, l’únic objectiu proposat era fer un recorregut pel conjunt de pedreres que es troben a l’àrea de Santa Creu d’Olorda i conèixer de primera mà els processos geològics de la orogènia, a partir de les estructures que l’explotació humana ha deixat al descobert. Val a dir que aquesta explotació ofereix un marc incomparable per a fer aquesta aproximació. El conductor de la sortida va ser en Roberto Espínola, expert en l’àmbit i gran divulgador i, per tant, garantia d’èxit.

El punt de trobada va ser l’aparcament de l’àrea recreativa. El matí, propi de finals d’octubre, fred, en contraposició al que venia sent habitual aquestes darreres setmanes. Un cop reunit tot el grup, ens vam posar en marxa cap a la part superior de la pedrera “Sansón”. Allà es va poder comprovar in situ els efectes que genera a les roques un desplaçament de falla i com identificar-los. Més endavant vam poder veure un plec del pla de falla i observar com els diferents episodis de sedimentació queden ben palesos en els estrats que composen la falla. Val a dir que gran part d’aquests fenòmens geològics van tenir lloc a l’orogènia herciniana; per tant, parlem de processos molt antics, amb un cert grau de metamorfisme atribuïble justament a aquesta antiguitat. D’aquí vam anar a un dels punts més atractius: ens vam desplaçar fins al començament de la cinta transportadora i, des d’aquella alçada, vam poder admirar un encavalcament de llibre, que havia quedat al descobert en les successives fases extractives.


Vam seguir la passejada geològica saltant cap a la pedrera de Can Farrés, més primitiva i ja gairebé engolida del tot per la vegetació. Una intervenció a mitges per recuperar l’espai havia deixat els vestigis d’una bassa. L’interès del lloc va ser l’observació d’un aflorament de pissarres, inaccessible, però que permetia apuntar el que veuríem a la darrera part de la trobada. Vàrem seguir fins la masia de Can Farrés, on es va constatar l’origen marí de tots aquests sediments, quan el lloc visitat era un mar. Fòssils de crinoïdeus, principalment, incrustats a la roca calcària. Se’n van observar de ben interessants, sobretot la part del peu. Una mica més enllà, el tall de la pista forestal ens permeté contemplar els estrats de lidites.







Ja propers al migdia, vam iniciar el camí de retorn, ara per la part baixa de la pedrera “Sansón”. La vista espectacular de tota una paret que tallava la falla i deixava al descobert tots els plecs a que havia estat sotmesa a causa de les forces tectòniques va servir per a tancar aquesta fase del recorregut. Pel camí es van poder observar diferents mostres de minerals als grans blocs que trobàvem a banda i banda. Principalment es tractava de calcita i també òxids de ferro.
Arribats altre cop al punt de partida, ens vam adreçar a la mal anomenada pedrera dels Ocells, habilitada com espai de natura per veure diversa fauna (amfibis, rèptils i ocells). Malauradament això impedia veure nítidament les parets de pissarra. Era un material amb molt component orgànic i on la meteorització dels sulfurs ha generat força minerals d’origen secundari. Dins aquests materials, s’han pogut trobar fòssils diversos, bàsicament graptòlits. Com durant tot el recorregut, Roberto complementava les explicacions amb imatges que ajudaven a la comprensió de la matèria. En aquest cas, ens va ensenyar dues peces de pissarra amb sengles fòssils, ambdós espectaculars.
Tancat el recorregut, es va donar per finalitzada la sortida, amb tots els participants satisfets pels coneixements adquirits.